diumenge, 7 de novembre del 2010

M'AGRADA

M'agrada:
Que m'escoltis sense jutjar-me, que opinis sense aconsellar-me, que confies en  mi sense exigir-me, que m'ajudis sense intentar decidir per mi, que m'abracis sense asfixiar-me, que m'animis sense empènyer-me, que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi, que em protegeixis sense mentides, que te m'apropis sense envair-me, que me acceptis i no provis de canviar-me, vull que sàpigues que avui pots contar amb mi.. sense condicions.


Potser demano massa?


22 comentaris:

Pere ha dit...

Jo crec que "demanes l'impossible" ... Ja! Ja!
Com els estudiants de Paris al maig 1968.

Bona tarda Joan.

Joana ha dit...

La Lluna en un cove!!!! Però per somniar no costa gens!

zel ha dit...

Home, jo també ho voldria, això!!!!

Elfreelang ha dit...

Per demanar que no quedi...

Carme Rosanas ha dit...

je, je, je... no home no, si això no és res... bé volia dir com l'Elfri, per demanar que no quedi, si ho aconsegueixes ja ens explicaràs com.

lisebe ha dit...

Noooo!! mai es demana massa quan es dona el mateix.Demanas el que es just.

Petonsss

Marta ha dit...

Ostres
me quedat sorpresa dels comentaris...
que menys que el que demanes, si com diu la Lis, un esta dispossat a donar el mateix.
En realitat aixo serian uns minims en el joc de la complicitat.
petonets, per tu

Vida ha dit...

Comptar amb tu sense condicions? Home, tu també les poses (tota aquesta llista tan ideal, però també tan irreal), per tant no és veritat que es pugui comptar amb tu sense condicions. O ho entés al revés?

Striper ha dit...

Realment me estan so`prenet els comentaris,
veig que en les relacions hi han moltes coses comunes.

rits ha dit...

no, no és demanar massa, però sovint és difícil!

Garbí24 ha dit...

per demanar que no quedi...sempre és millor que no pas callar el que realment es vol

Unknown ha dit...

No, no, no demanes massa... són peticions amb sentit comú, no? I el que també és important... tenir a qui demanar-ho i que t'escolti.
Una abraçada

Déjà vie ha dit...

senzillament perfecte. aixo és el que hom necessita. Trobar-ho...ja es un altre cantar.

LlunA ha dit...

...sense condicions...
mai no es demana massa...compliquem les coses més senzilles...jeje
Petonets

El porquet ha dit...

Ni de conya! Això és el que hauria de ser sempre... però tot sovint, és veritat, que alguna cosa de totes les que has descrit es torça... ja ho deia aquella obra de teatre "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré"

M. Antònia ha dit...

Penso que sí que vols molt, en el què et diu Vida pot tenir raó. Demanar és fàcil donar és més difícil.
Veig que l'altre blog ha quedat parat. Pot ser que hi hagin tantes coses pel què protestar, que no se sap per on enfilar l'agulla.

Blau85 ha dit...

Això es estimar…, sense condicions. Ens ha emocionat aquesta declaració, es allò que sempre hauria d’estar present.

Una abraçada

Cèlia ha dit...

Has estat ben mimadet, oi? Perquè dius unes coses precioses!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

dificilíssim equilibri el que demanes. Potser l'altra part diria: m'agrada que no em demanis tant

Guspira ha dit...

És la mida justa! M'agrada!

Ull de cuc ha dit...

...l'amor incondicional, eh? El conec bé :)

Mª José ha dit...

Torno a estar per aquest món.
M'alegra saber que no has marxat.
Encontrando orden, és el meu nou nom de blog.
T'espero, com sempre

- Begin Motigo Webstats code -->