Entre altres coses aquest any la rinxols m'ha fet un regal que feia molt temps desitjava
un bonsai , potser molts pensareu que es atrofia la natura, per mi es una mostra que la natura s'adapta a las circumstancies es molt fàcil trobar bonsais naturals, al bosc que per haver nascut entre unes roques, no se han fet mes grans,. I a mi m'encanta mirar-ho i a mes em relaxa crec que es representa la magnificència de la natura en un petit espai.
Avui es aquell dia en cada any faig un any mes avui toquen complir 再 见, en fi que, pensant primer que es inevitable no puc pas demanar moratòria,i dir no aquest any no toca!!! Ho deixem per l'any que bé val, Doncs no no cola.
Així que tocar complir anys, però a veure Joan una cosa es la edat del DNI i un altre la que sents, i vas proclamant per ho sigui que encara em sento molt jove!!! Si si.. A veure la maquinaria encara esta prou bé, potser algun quilo de mes, a veure estat de el processador; a vegades divaga una mica i fa el ximple o es pren les coses massa profundament o es queda penjat davant de algunes situacions que se han d'afrontar, però malgrat tot crec que puc dir que funciona correctament., i el nucli del processador , encara batega amb força i es capaç de desprendre i rebre sentiments i emocions .
El sistema mecànic encara rutlla malgrat van tindre que posar algun pedaç fa un temps, els engranatges van prou be, ni es reescalfant ni grinyolen. Ahhh i el importat sistema hidràulic funciona perfectament i respon ràpid i amb eficiència. Amb el que crec que no cal que faci tant el sòmines i no digui que avui faig 48 anys.
Per el que m'he posat ma a l'obra hi us he fet un pastis , el podeu tastar a veure si es bo.
Fa ja força dies que no escric i que no comento per els blocs malgrat de tant en tant els visiti, potser estic en un moment de força activitat , al teatre i altres coses, potser massa estres tot plegat i el fet de que passin els dies i no escrigui sens mes també em causa estres, per així he decidit fe una pausa oficialment de bloc, potser dintre de 4 dies estaré de nou publicant, però ara em cal dir-vos que EM CAL UNA PAUSA. Fins aviat.
M'agrada:
Que m'escoltis sense jutjar-me, que opinis sense aconsellar-me, que confies en mi sense exigir-me, que m'ajudis sense intentar decidir per mi, que m'abracis sense asfixiar-me, que m'animis sense empènyer-me, que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi, que em protegeixis sense mentides, que te m'apropis sense envair-me, que me acceptis i no provis de canviar-me, vull que sàpigues que avui pots contar amb mi.. sense condicions.
Potser demano massa?
Per això ell mai us explicara aquestes coses;
Que plora sovint amagant les llàgrimes; canta la “dona inmobile“ davant el mirall amb el raspall de les dents de micròfon,dibuixa trens de colors i pits de mugrons grans a una llibreta de la feina; l'acid “clavulcanico” del antibiòtic li done cagarrines, sempre va voler aprendre a tocar el piano i li agrada el Camilo Sexto; prefereix una llarga abraçada de sucre a un "t'estimo” curt als llavis; el noi de les lletres il·legibles sempre era ell,et tapes el cap amb els llençols perquè de vegades te amagàs de tu mateix, que el primer cop que va estar amb una noia.. no això no ho explicara, i aquell cop que va fallar, uixx molt menys, no li agrada la model de moda però et torna boix la veïna del sisè, de nen somiaves amb ser bomber i rescatar una princesa bleda que es deixes fotre ma; de amagades et fiques el dit al nas, guarda sentiments en una caixa de fràgil cristall però la te amagada, no saps qui son els components del rollings; guarda llibres sota el seu llit i secrets entre les seves pagines, les pigues de la seva esquena formen triangles equilàters (mai es fixava en els petits detalls),prefereix els *pintallavis de cirera a les joies de princesa ; les tardes de diumenge alimenta la seva bogeria de bescuit de xocolata amb “lacasitos” de tots els colors; no li agrada el “soberano cosa de hombres” pero li agrada el Marie Brizard, empre porta paper i llapis en la seva enorme bossa negra, que mai sap si la roba que porta li fa conjunt, que sap de memòria poesia romàntiques, però mai li recita a ningú; fica el dit al pot de la nocilla,no li agraden les cançons que no sap el que diuen encara que estiguin de moda,i somia en ballar un vals amb una noia amb vestit de tirants i faldilles amples, paraules...i tantes altres coses que mai no arribaràs a descobrir.
Referent a l'operació que explicava fa dos posts.
No mes dir-vos que tot va anar be malgrat les pors , em van donar l'alta el mateix dia, després he tingut el seguiment a casa amb trucada de la infermera, a veure com estava,porto pocs punts al menys exteriorment , i de tot plegat estic força xafat, suposo que també dels calmants que prenc, em costa una mica mourem sobre tot ajupir-me i alguna petita sortida al carrer , no m'ha anat gaire be.
Avui he aconseguit vèncer la por al senyor roca des de el dia de l'operació , no havia sigut capaç per por a que em fes mal. Ai i tinc que portar una faixa. Gracies a tots els que us heu interessat.
............................
Vaig trobar aquesta lletra de una cançó, ja clàssica i em va agradar a sota la cançó.
Per que cantar a l'amor es fàcil quant omple el pit, de vegades no es fàcil cantar el desamor quant els ulls son plens de llàgrimes.
Una colom blanc
que als ulls em va mirar,
una colom blanc
que al veure'm trist va plorar
perquè em vaig marxar molt lluny de tu…
Si encara sents nena
aquell amor que et vaig jurar,
cerca en el cel el colom
t'explicarà el que vaig plorar.
I aquí un acudit que em va arribar coi i jo el trobo bo.
“ODONTOLOGÍA FINA”
|
Quant va acabar l'estiu tenia un mes quantes expectatives per resoldre, de mica en mica , la del grup de teatre, la del paper a la fira de l'aixada,i d'altres se han anat resolent , quedava una i finalment també arribat estava pendent de una petita operació quirúrgica ( hernia umbilical) d'aquestes que estàs un dia i t'envien a casa a dormir. I l''operació serà el proper dia 21 dijous pròxim.
He de dir que a mi aquestes coses me acolloneixin una mica, i mes després de llegir al paper que em va donar la cirurgiana deia que podia haver efectes col·laterals un pam mes abaix del lloc de l'intervenc-ió .
Suposo que abans d'enviar-te a casa comproven que tot funciona com cal.
Ara aviat em deixaré la barba per el paper de conseller en cap a la fira de l'aixada
i m'estic plantejant deixar-me el cabell mes llarg com el que porta el rei del any passat aquesta foto.
I donat que per aquí al pla del Bages tenim hiverns força freds, m'he comprat una gorra, ja tenia una del any passat , i vaig veure aquesta i em va agradar,i tot pensant en el fred..Be també per coqueteria masculina, igual em queda fatal, però a mi m'agrada com em queda i que caram els homes també tenim dret a ser presumits. No?
.png)
.JPG)
