Fa molt de temps que tenia ganes d'escriure aquest post però em costava una mica de enfocar, de fet nomes demano que no us vingui al cap l'imatge de un cavaller tipus segle IXX de bigoti rinxolat i besa mans. Perquè el que jo demano es si encara al segle XXI, encara s'agraeix que els homes ens comportem com a gentelmans i tinguem algun detalls de complaença capa les dones sense que això sigui una actitud masclista.I que sense una cosa tregui l'altre el punt pocasolta que es un atractiu? A Veure que em direu tant les nois com els nois. Si no mes us deixo un vídeo de la peli cula “ Oficial i Caballero”. LA CONTRAPORTADA MILLOR NO MIRAR-LA
Tinc una edat… En la qual es miren les coses amb més calma. Tinc una edat… En la qual les il·lusions es converteixen en esperança. Tinc una edat… En la qual l'amor és de vegades, una boja flamarada i altres, un recés de pau. Tinc els anys que em donen… Les experiències viscudes, les coses aconseguides, les llàgrimes… que pel camí he vessat, al veure les meves il·lusions trencades. Tinc l'edat suficient… Per a poder dir i pensar, el que vulgui. Tinc l'edat suficient… Per a prendre les meves pròpies decisions.. Que importa,l'edat!, Si el que val és el que el cor sent i la ment pensa.
Totes las edats tenen el seu canto positiu no? La teva tambe?
I per rematar aquest post aquí us poso el vídeo de la pelicula que va fer les brollar meves primeres llàgrimes a un cinema “Love Story” era sessió doble i la veig veure dos cops.
M'adona t que hi ha tants sabors com petons i petons com sabors, paraules que no poden ser dites sense petons i petons per als quals no fan falta les paraules.
I és que hi ha moments i sentiments que només poden ser descrits, pels diferents tipus de petons:
Són els petons que suggereixen, els que insinuen, petons poca soltes i petons amb riures... petons amb mossegades... Petons que prometen, promeses eternes alguns, d' altres nomes promeses efímeres, els que tenen la gracia de ser robats el primer segon. Petons que demanen perdó, petons mullats amb llàgrimes , petons salats, petons que perdonen , petons que beuen les llàgrimes..
Petons que maten i petons que donen la vida. Petons amargs, de culpabilitat, petons d'infidelitat, petons amb fermesa , petons que saben a dubte... Petons que no arriben, i els que no troben el moment de parar. Petons que mereixen ser retornats , petons que diuen : va merèixer la pena?. Petons que mai s'obliden, però que mai tornaran. Petons clandestins, petons que delaten, petons ansiosos de desig.. Petons de benvinguda...o el comiat dels petons. Petons amb sabor a cafè , petons borratxos (millor si és amb Ron), petons amb sabor a tabac, petons amb sabor a xiclet, petons amb sabor a ....taronja. Però tots...petons plens d'esperança. Hi ha res que no es pugui dir amb un petó?
Ah!!! Jo crec que els petons son el batec del cor de l'anima, a vegades la clau del plaer, , a vegades el consol de la tristor, però sempre petons.. Molts els oblidem però d'altres no. Que son per vosaltres els petons? Alguns d'aquests que no s'obliden?
Va vull que em parleu de petons,per que s'ho val no?
La prostitució, ja diuen que es el ofici mes antic del mon, i mou molts de diners, potser en algun temps, era mes justificat que gaudis d'èxit, doncs no fa gaire el sexe mes allà de la reproducció, el sexe per plaer era pecaminós. Ara en ple segle XXI, quant aquest conceptes estan superats, continua molt viva, inclús ara hi han homes que ofereixen serveis sexuals a dones. I si bé hi han moltes dones que son explotades en contra de la seva voluntat. També es cert que moltes es dedicant , lliure i conscientment.
Fa molt de temps vaig dedicar un post a una prostituta, molt famosa de Manresa, AQUI PODEU VEURE EL POST.
Per que penseu que la prostitució encara te èxit?
Sou partidaris de la seva legalització?
Tindria que estar prohibida?
Que penseu d'aquest tema?
PREMI
La RITA de lamevaillaroja, m'ha donat el Brillante weblog 2008, Moltes gracies Rita.
A l’striper un altre perquè és romàntic, sensible, sempre pensant en com ser i fer feliç i respectuosíssim amb les dones.
Ara em toca donar a mi 5 premis i els meus elegits son:
I fent una mica de trampa un per dos blogers que venen del sur, i que a pesar dels problemes d'idioma em llegeixen i comenten,i a mes els seus escrits també son plens de sorpreses agradables.
Cau lenta i brillant la pluja... El paradís dels teus llavis, em contagia el teu desig respirant tant a prop meu mentre em dibuixes, els teus petons, la teva calor, la teva proximitat arrela en la meva ànima fent palpitar el meu pit, i tensant tots els meus músculs, tots. Escalfant la meva pell amb els teus gemecs, amb els nostres desitjos ja encesos. Cau la pluja lenta, silenciosa... Els teus ulls brillen en els meus , el meu foc, la teva llum, son ara llampecs i trons de plaer , de passió Cau la pluja... Tot és bell, màgic, radiant, i els nostres cossos s'il·luminen amb l'Arc de Santmartí i el sol que sempre brillen després de la tempesta. Avui una tempesta de carícies, besades, i gotes d'amor escampades en les nostres pells.
Sembla que els dies de pluja conviden arraulir-se sota el llençols i fer l'amor. No? De vegades es un lloc o una situació que es dona la que fa que fem l'amor . Una platja solitària al vespre, un reco amagat i la musica de una orquestra al fons. Jo lo que vull que m'expliqueu si he viscut situacions d'aquestes, en que el lloc o les circumstancies han sigut les causes. I generalitzant si a vegades que no es pensa i la situació ho ha provocat.
Fa uns dies la Rofelfu i la Anna i Lluis em van entregar l'arbre de la felicitat, un detall molt maco jo us dono aquest arbre a tots els que passeu per aquí per que us la merexeu.
Jo com tothom vaig en busca de ella, segons diu un conte oriental la felicitat esta amagada dintre nostre hi han moltes frases sobre la felicitat una es aquesta “ Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace.” de Jean Paul Sartre. Dintre del esperit d'aquesta frase jo us confesso que no busco la feliciti tat amb el que no tinc ni es fora del meu abast fins ara pensava en una felicitat global , complerta, m'ha donat que aixo es molt difícil per això ara busco encadenar el màxim d'estones de felicitat i intentar aconseguir que els problemes i les estones que no ho siguin tant no facin que em pugui perdre les que segur vindran. Ja se que aquest tema es una mica dificil, però vosaltres que penseu d'això de la felicitat. Com la busqueu? Existeix ho es un mite? De tot plegat que penseu?
Aquí també us poso una frase de “Oscar Wilde “ tan sorprenent com sempre i que si no mes dona per reflexionar. “Un hombre puede ser feliz con cualquier mujer mientras que no la ame.” I per ultim aqui poso una foto que quant la vaig trobar es titulava “FELIZ” i jo us demano de veritat es això un boci de felicitat?
Per cert us adverteixo que la foto es una mica poca solta vosaltres mateixos. AQUI TENIU LA FOTO
PREMI La Sara Maria m'ha donat el premi de blog amic moltes gracies, també la Palito em va donar un altre premi de Dardo 2008moltes gracies. D'aquest ultim ja he repartit uns quants per lo que nomes repartiré del primer i ho tinc que fer a tres blocs que seran.
I per que crec que per un cop em puc saltar les normes en lloc de tres dono quatre i el 4ª serà per La HELENA de + que mil palabras per els seus post sempre frescos i interessants.
Juguem? Si a escacs? Si Aja em posàs una defensa siciliana doncs jo enroco riures amb les torres mirades de desig amb els alfils. I quant moguis un somriure amb el peó, moure el rei i atrapada en un peto. Ja esta defensa desmuntada. Els peons ens descorden els botons, el meu cavall avança mossegant i petonejant el teu coll, Las torres avançant amb carícies, no s'obliden de cap reco amb , dits , boca , i llengua els alfils els inspirant dolçor ,imaginació, Els meus cavalls s'engresc ant en els treus mugrons, les reines dibuixen carícies per la nostre pell. Oh el rei troba una cova de foc. Entra sua amb els cavalls al pas, ara els posa al trote, la reina gemega,sons de colors, Eh jaqué, els teus alfils m'abracen fort però si!!! Jaqué mate orgasme, mes repetim , repetim, repetim..... ara els reis respirant acceleradament, es recuperen del joc de la partida. I ara?
Si i ara que toca fer, jo sempre he sentit que els homes just acabar giren cul i a roncar, i que les dames desitgen, una mica mes d'atenció, som tan desconsiderats els homes, es això ja un mite, que es allò que toca després de fer l'amor? Que es lo que us agrada?
El desig moltes vegades el sentim molt intensament jo he intentat expressar amb aquestes paraules:
Abraçam amb les teves cames, atrapam, abraçam amb els teus braços, enredam, abraçam amb els teus peus, embolicam, abraçam amb les teves mans, desitjam, mossegam, besam, xuclam parlam de passió amb les teves mans, parlam de desig amb les teves ungles, obre la meva pell, deixa el teu nom, parlam d'amor amb els teus llavis, travessa els meus amb la teva llengua, fes-me vibrar... Perquè nomes tu..... I la teva mirada fan vibrar tots junts, els meus cinc sentits, perquè teves són aquestes dues paraules... Et Desitjo. Amb aquestes imatges
Peró també es ben cert que no sempre el sentim tant intensament, i que la majoria de vegades es va esmorteint, la causa potser la rutina, problemes..... I jo em demano bé millor us pregunto: Creieu que es normal que la seva intensitat decreixi? Podem mantenir sempre molt amunt aquesta flama? Com ho podem fer per mantenir-lo perquè no es veritat, que sentir-se estimat es molt important, però sentir-se desitjat i molt especial també ho es. Vinga dieu la vostre.
Avui Sant Jordi un dia mol nostre molta gent ho considera el dia dels enamorats en versió Catalana , i a gent que pensa que aquest dies tenen moltes connotacions comercials, i a mes de creure que es un signe d'identitat propi, que cal conservar, podem dir ets especial, t'estimo, amb un gest tan bonic per que això de la rosa i el llibre jo ho trobo tan bonic. No penseu que si?
Aquest va ser el meu primer llibre un Sant Jordi. Fa ja tant de temps però va ser el primer, dos detalls dedicatòria en Castellà, i recordeu allò del que costa el primer t'estimo.
PER CERT PER SANT JORDI M'AGRADARIA QUE SI US PLAU PASEU PER AQUI.
Fa uns posts varem parlar de la bellesa interior en aquest us, poso unes fotos, que vosaltres mateixos , en els que jo crec que es demostra que la bellesa no sempre es la que marca'n uns canons i que fora de aquests canons també existeix la bellesa. O no?.
Jo confesso que el que m'atreu mes de una dona es el seu angel.
Eh dir que en determinats moments m'agrada que siguin dimoniets.
En el tema de l'atracció i el que tenim en compte a la hora de que en fixem en algú i un tema que no va sortir, i que crec que es tingut molt en compte encara , l'alçada i mes per part de les noies encara es te en compte allò de si vosaltres feu 1,70 ell no faci 1,50. Tenim en compte la diferencia d'alçada? I la edat com influeix fins pot arribar? Tan per ser mes jove o mes gran. I en el cas de una relació ocasional, els homes tenim la fama de allò dels petit suís. I las dones també us agrada menjar algun?
PREMI.
La Eli del bloc “Somriu que es la segona millor cosa que pots fer amb la boca “ M'atorga un premi Blog Dorado . I seguin la tradició ara el repartiré jo a cinc persones mes que seran.
A PLUJA. Per que sempre plouen al seu bloc magnífics posts
A JOANA. De “Ara va de debó” per la seu bloc tant jove.
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.
.png)
.JPG)
