divendres, 8 d’octubre del 2010

AVUI SEXE I DESIG...

De vegades Internet provoca histories jo he trobat una que us penjo , això si em fa l'efecte que esta inacabada potser li cal un final, si voleu li podeu posar, a mi m'ha semblat una historia de desig, tendresa, morbo i sexe que podia posar, i com ultimament estic una mica vago i molt ocupat doncs..



La Africa i el Ramon desconeixien la existència un del altre , un dia van coincidir en un foro a Internet, i tenien els mateixos gustos sobre el tema de debat ,En Ramon va poger contactar am L'Africa per al, van intercanviar uns pocs mails i van passar al messenguer i de aquí a la webcam, i els jocs i sexe a traves de la webcam eren l'habitual, un fort desig va créixer entre ells, es desitjàvem molt mútuament i el següent pas era clar trobar-se i que el desig parles, no els separaven gaires quilometres, cap dels dos era lliure tenien que planificar-ho molt be.

Per fi va arribar el dia en que els nervis i desig i també les pors, els omplien de ple, Ramon va esperar-la a prop de la seva feina, calia discreció,quant es van trobar per fi cara a cara, cos a cos es van abraçar i morrejar amb passió, calia buscar un lloc mes discret, L'africa va pujar al seu cotxe i en Ramon la va seguir, van arribar al costat de una platja un xic discreta, malgrat un edifici en construcció on havia operaris treballant, L'africa va pujar al cotxe del Ramon, petons, En Ramon bullia de desig de tocar aquella pell, acarona aquells pits i enfonsar la seva ma al sexe ja molt humit de L'Africa, de alguna manera tot el desig reprimit tant temps darrere la pantalla bullia sentint la seva olor en aquells moments de dona en zel, la seva veu.... La ma de L'Africa acaronava el sexe erecte de Ramon,tant era que els tan era que la poguessin veure ella va despullar es seus pits va pujar a ell la va invitar a posar-se a sobre seu.....Les pors els nervis, i molt desig omplia aquell espai.....



dilluns, 4 d’octubre del 2010

CAP DE SETMANA INTENS I AMB SEQÜELES.

Aquest ultim cap de setmana ha sigut força intens , dissabte a la tarda tocava representar RAM ONA a el centre penitenciari Els Lledoners.



Varem sortir amb molt bona sensació en els interns que van assistir a l'obra ho van passar de allò mes bé i potser per que estan on son encara va resultar mes gratificant.

Era dia de visita i malgrat ens van fer passar per una entrada lateral que esquivava la sala de visita que esta a l'entrada, em va sorprendre la diversitat de la gent que esperava per poder visitar el seu familiar i algunes mares joves amb nens de mesos.

De vegades sento veus critiques a les activitats i equipaments de la presó, crec que tot allò que ajudi a la reinserció a la societat te que prevaler per sobre de una reclusió aïllada i dura.

..............................................

Diumenge tocava La festa de la verema, on representàvem una escena del musical “els miserables “ es atret al carrer i amb un total de 10 passes cada mitja hora al mati i tarda. Aquest any ens van demanar que la representació fos curta, i la gent es va quedar amb ganes de mes obra crec que va agradar molt.

Aquí us deixo un vídeo de l'actuació.
param>size:130%;">Acabat el dia i donat que era un dia per deixar el mòbil guardat un cop arribat a casa i respostes les trucades perdudes, vaig rebre dues noticies de força sentiment en cara que de signe oposat, Una la meva tieta que molts heu conegut a traves d'aquest bloc , ja amb els seus noranta i llargs anys se esta apagant.

L'altre del meu fill Gerard que em va dir que al Abril seré avi. Seré l'avi Joan.

( cal dir que amb això de ser avi m'estrenaré.

LES SEQÜELES.

L'ajuntament a tots els que participem a la festa, mitjançant un catering en dona el dinar ahir;

Macarrons

pollastre amb bolets.

Flam (comercial)

Pa, vi, aigua, cafès.

(Wisqui i conyac el portàvem nosaltres)

De fet tant es el dinar es hora de compartir taula tots plegats i fer una mica de “ sarao” Al dinar entre el nostre grup i altres incloses autoritats.

Doncs alguna cosa no estava a l'hora al menjar ( desconeixem que encara) i a força gent se ens a presentat una gastroenteritis de les que et fan recaragolar de mal de panxa.


dijous, 30 de setembre del 2010

DESIG

Coi que ja esta be de tanta queixa, lamentació i “tonteria”, que aquest deien que era un bloc amb eròtic, així que encara que sigui una petita pinzellada.


Si no existís el desig caldria inventar-ho.



Si demanés un regal et demanaria nua, ni tan sols cal que portis un llaç amb un, “desitjo que t'agradi”, no hi ha temps que perdre…

dimarts, 28 de setembre del 2010

DIES DE GLORIA I ANGOIXA.


Acabo de viure uns dies força intensos amb felicitat i altres amb angoixa i males sensacions.

De vegades per no afrontar un possible problema tinc la mala costum ( crec que es força comú en els homes, sobre tot en el àmbit de la parella) de amagar situacions o fets sota la catifa , amb el convenciment que millor això que buscar un problema que no cal, però es clar en algun moment s'aixeca la catifa i el problema que es volia evitar esclata amb molta mes intensitat. ( coi es que no aprendre mai ).

Tot plegat he passat estones en els que m'he senti molt enfadat amb mi mateix, per ser i una i altre vegada tan covard i tant ruc, sensació que em algun moment es barrejava amb la sensació de que no importava gens a ningú, una sensació força angoixant.

Ahir al vespre vaig rebre una bona noticia ( ara tindre que donar la talla) ja fa molt temps vaig presentar el meu currículum per fer el paper de Conseller en Cap a la fira de l'Aixada i em van comunicar que els pròxims tres anys seré el conseller en Cap,ara despres del goig toca la responsabilitat de interpretar un paper davant de 1500 o 2000 persones pendents de tu, un repte que m'agrada , i que coi m'ha fet pujar una mica la meva auto-estima.

I demà volia fer vaga de moment i aquest cop per sorteig , tindre serveis mínims, no faig la vaga per convenciment de uns sindicats que crec que cada cop estan mes allunyats d'aquells que defensen els treballadors si volia fer vaga per que trobo indignant que sempre paguem els plats que no hem trencat els mes dèbils.





dilluns, 20 de setembre del 2010

ESCENES DE PARELLA—Tercera


Avui plantejo una situació que es pot donar per les dues parts i que malgrat tot continua sent un tema tabú.

Descobriu que la vostra parella es masturba.

Quina es la vostra reacció, Cap perquè ja ho sabeu es una tema que us expliqueu, No dieu res es normal que les persones tinguin una sexualitat pròpia que no cal compartir, us amoïna us afecta la vostra auto-estima ( a saber en que o qui pensa) , no passa res jo també ho faig i ho entenc, armeu un sidral, parleu amb ell/ella.

Quina es la vostra reacció?







dijous, 16 de setembre del 2010

ESCENES DE PARELLA--Segona

Aquesta es una situació freqüent malgrat , molt rarament la part femenina de ho reconeix. ( ara no m'acuseu de masclista ).



De cop la dona amb uns morros de tres pams i clarament emprenyada.

Home;

Carinyu” ,“Guapa” “ Reina” Et passa alguna cosa?

( Caut el home pregunta amb una floreta o varies)

Dona;

NO!!!!!

Home;

De veritat no et passa res?

Dona;

NO!!!que me ha de passar alguna cosa? No em demanis mes!

El home desisteix i no demana res, això si no dona de donar voltes al cap que collons deu passar fent repàs mental dels seus últims actes i possibles pecats.

Passat algun temps de vegades hores i algun dia en el moments menys esperat i quant ja no hi penses.

MOLT LIAT.

Guapas i guapos seguidors d'aquest blocaire estic de feina fins al tope mireu per el dia 2, repasso i assagem per AQUI, per el dia 3 assajo per AQUI  , a mes de la nova obra del home de sac, així que perdoneu que pràcticament no comenti els vostres blocs.



diumenge, 12 de setembre del 2010

DUES PREGUNTES...

Avui va de preguntes la primera es que si a la portada de una revista us diuen que sortira una foto vostra despullats ( per exemple perquè us han fet la foto a una platja). Abans de publicar-la us ofereixen dues possibilitats tapar nomes la cara i deixar la resta tal qual, o tapar la resta i deixar la cara al descobert , per quina possibilitat us decanteu?









Segona pregunta un amic o amiga us demana que poseu per ella o ell despullats estudia belles arts i d'aquest dibuix depenc que aprovi o no la carrera i no te cèntims per pagar un model professional.

Accepteu ?





divendres, 10 de setembre del 2010

LA DIADA

BONA DIADA!!




UNA FOTO


Avui nomes poso una foto, a mi em sembla preciosa i vosaltres que us sembla me la comenteu.

- Begin Motigo Webstats code -->