De vegades escric coses no sempre em fan el pes i no las penjo, d'altres quedant guardades a qualsevol reco del disc dur, he trobat això i he pensant que ho podia penjar, aquí esta i sense cap pretensió us ho vull dedicar a tothom...si a tu i a tu i també a tu. Peró em perdonareu si li dedico en especial a una persona que a trencat un mite en aquest bloc el de la heterosexualitat, malgrat aquest poema estigui pensat i escrit per algun detall des de el punt de vista hetero, mes que res per alguna frase li dedico amb molt de afecte a LUZ DE GAZ.
Vull dibuixar-te amb mil colors,
començar per acariciant les teves mans ,
continuar amb la teva boca de somriure dolç,
seguir amb la teva esquena calenta,
no oblidar els teus ulls mirant-me.
Vull dibuixar-te i reproduir,
cada instant en la meva memòria,
cada petó i cada carícia, endinsar-me en el teu sexe
sentir l'olor i l'escalfor del teu cos.
Vull dibuixar-te en la meva pell,
que cada plec s'impregni de la teva olor,
sentir els teus gemecs de plaer.
Vull dibuixar-te carícies amb petons,
sentir el teu sabor a la boca.
Vull dibuixar-te amb calma suaument,
sentir les teves ungles a l'esquena.
Notar la humitat del teu sexe en el meu,
sentir-te embogir de plaer dient el meu nom,
recordar la teva llengua per tot el meu cos,
les teves mans i les teves carícies.
I quant desperti saber que no he somiat
que el teu pintallavis encara es a la meva galta.
CONTACTE FISIC
En el post carícies va sorgir en alguns comentaris, el tema del contacte físic, i de mostres d'afecte entre amics i una mica en general, algú comentava, que per aquestes contrades no som gaires donats aquest tipus de mostres. Jo penso que es cert que en certa manera per cultura som molt gelosos del nostre espai, i que de vegades un contacte amb algú que et parla, pot ser interpretat de manera equivocada. Fa poc en una excursió a França vaig observar com havien homes que es saludaven amb petons a la galta aquí si no existeixen llaços familiars no es gaire freqüent, un cop vaig estar amb un noi sud-americà, i era molt prolífic amb el contacte físic però ho feia amb tanta naturalitat, que ningú es sentia ofès. Vosaltres que penseu del tema? Creieu que es necessari? No us agrada gens? Veiem massa el contacte físic com sexual? Va digueu la vostra..
Vull dibuixar-te amb mil colors,
començar per acariciant les teves mans ,
continuar amb la teva boca de somriure dolç,
seguir amb la teva esquena calenta,
no oblidar els teus ulls mirant-me.
Vull dibuixar-te i reproduir,
cada instant en la meva memòria,
cada petó i cada carícia, endinsar-me en el teu sexe
sentir l'olor i l'escalfor del teu cos.
Vull dibuixar-te en la meva pell,
que cada plec s'impregni de la teva olor,
sentir els teus gemecs de plaer.
Vull dibuixar-te carícies amb petons,
sentir el teu sabor a la boca.
Vull dibuixar-te amb calma suaument,
sentir les teves ungles a l'esquena.
Notar la humitat del teu sexe en el meu,
sentir-te embogir de plaer dient el meu nom,
recordar la teva llengua per tot el meu cos,
les teves mans i les teves carícies.
I quant desperti saber que no he somiat
que el teu pintallavis encara es a la meva galta.
CONTACTE FISIC
En el post carícies va sorgir en alguns comentaris, el tema del contacte físic, i de mostres d'afecte entre amics i una mica en general, algú comentava, que per aquestes contrades no som gaires donats aquest tipus de mostres. Jo penso que es cert que en certa manera per cultura som molt gelosos del nostre espai, i que de vegades un contacte amb algú que et parla, pot ser interpretat de manera equivocada. Fa poc en una excursió a França vaig observar com havien homes que es saludaven amb petons a la galta aquí si no existeixen llaços familiars no es gaire freqüent, un cop vaig estar amb un noi sud-americà, i era molt prolífic amb el contacte físic però ho feia amb tanta naturalitat, que ningú es sentia ofès. Vosaltres que penseu del tema? Creieu que es necessari? No us agrada gens? Veiem massa el contacte físic com sexual? Va digueu la vostra..
.png)
.JPG)
27 comentaris:
Muchas gracias striper por la dedicatoria, de verdad, en la anterior entrada hice tres comentarios pero no me atrevía mandar ninguno, el tema era delicadado.
Lo de el contacto físico es algo que se pierden los que son susceptibles con ellos. Algunas personas cuando te tocan te ponen los pelos de punta, otras te mandan ternura, otras energy y otras te ponen missing. Un universo que podemos perdernos.
Striper: arregla lo de las actualizaciones XD.
Un beso
Jo més aviat m'he queixat, a vegades, que el contacte físic s'interpreti sempre com a contacte sexual. A mi m'agrad a poder tocar els amics i també les amigues, comparitr petites tendreses que no han de ser sempre sexuals. Amb els amics, a vegades és difícil i s'interpreta malament, a vegades no ho és gens i tot funciona de meravella. Els que es guarden massa el seu espai i no comparteixen contacte físic, mira, ells s'ho perden.
També algun cop, amb un amic el contacte físic fa saltar la xispa del desig... I què? Es parla clar i es decideix el que es vol decidir. No?
Molt boniques les teves paraules...quin dibuix més maco!
Tema "tocar-se massa". la veritat és que no m´agrada gaire el contacte fisic perquè si...m´agrada mantenir el meu espai. No sòc de donar petons així a lo loco...però amb la meva parella canvio totalment i dono molt carinyo i m´encanta rebre´l!
juu que rabia que yo publique comentaris i hara no els veig sempre te comente, un peto
És un tema molt cultural i molt de com entengui cadascú el contacte.
A mi hem costa tocar i deixar-me tocar i per la meva feina tinc que tocar gent, i deixar que hem toquin.
Soposo que el tema principal és la intenció amb el que una persona s'acosta a un altre i de com ho interpreta la persona que reb el contacte.
A nivell personal he de reconèixer que tinc una "bombolla de seguretat" bastant gran i la poca gent que la travessa és per que s'ho ha currat mogollón jejejeje...
Tocar-se o no tocar-se!. Hi ha gent que ni tan sols amb els amics es toca. Amb els amics, si de debó ho són, no ha d'haver cap malantès, jo amb dos amics anem tot el dia enganxats tots tres i no hi ha cap problema. És ben cert que si no hi ha una coneixença profunda per aquí tenim més recança a tocar i a ser tocats, que algú a qui coneixes de poc ja no tocar, simplement que s'acosti massa. Tampoc faig sentir violent a qui s'acosta massa, no l'aparto. Fa molts anys, quan feia COU, em van fer llegir "La Comunicación no verbal", molt interessant, tracte altres temes també, però el de tocar o no en les diferents cultures i societats, tenia un pes important al llibre.
Crec es tracta d’un tema cultural. Entre amics de confiança a mi no em molesta, sol ser recíproc, i no hi han malentesos. Amb estranys, no em trobo massa, crec que no m’agradaria. Soc espontània en els petons, però no empalagosa (poder per educació) i, en funció de la persona i la nostra confiança, més o menys carinyosa, i més o menys efusiva.
STRIPER
Tocar o que et toquin....depen, de qui vinguin les caricias i depent del moment.
Hi ha persones que no et coneixent de res i et toqueteguen cuan parles amb ellas, aixo em mol-lesta sobre manera"tocones, sobones"puaffff.
Pero tambe et trobes amb persones que per la seva manera de ser i de fer, per poder-se comunicar amb la gent necesitan del contacte fisic.
O sigui el que deia, depent.
Depent molt tambe de com tinguis el dia tu......a mi em tocan ara i segur que mossego.
petonicos, sempre.
M'agrada el contacte físic, i crec que el necessito.
Crec que més que per costum social és per costum familiar. A casa ens vaig ensenyar a abraçar i a tocar. Els amics que entraven a casa eren rebuts amb petons i abraçades, amics i amigues, per nosaltres i per els nostres pares, sense mirar si eren home o dona.
I recordo quan m'estirava al sofà, recolzant el cap a les cames del meu pare i ell m'acariciava els cabells. O asseguda als peus de la mare, i ella feia el mateix.
Caricies... He crescut enmig de carícies i de contacte físic. Ja ho vaig dir al post de carícies, com podriem viure sense abraçar?
Tots necessitem sentir carícies o com a mínim sentir el contacte d'una altra persona, però també penso que a nivell general hi influeix molt la cultura. Nosaltres som més "tocons" que les cultures nòrdiques i segurament molt menys que les surenyes.
no se.. a mi donam el meu espai intim i personal. es com quant estas en un ascensor amb desconeguts: em falta espai fisic, o quant se m´apropa algú als morros, no ho soporto.. (bueno, depen de qui jejej) pero lo que si vaig trobar xulo un cop es aixo que has penjat de abraçades gratuites. vaig mirar la mini campanya per internet i la veritat es que era molt bonic.. en algo aixi si participaria perque tots necesitem una abraçada de tant en tant.. encara que sigui d´un desconegut. ah, em quedo amb la primera foto...mmmmm quin noi!!!! aixo existeix?? jejejj. osti!! he pecat!!!!
el poema molt maco noi!!
Preciosa dedicatòria, i quin poema!
I respecte al tema, jo no el trobo sexual, si no d'afecte, potser perquè jo sempre ho faig, i fins hores d'ara ningú s'ho ha pres com a sexe, potser perquè veuen com soc, no?
Petons
Gràcies pel poema, sempre ens regales coses boniques.
Jo soc molt carinyosa, no em paso les converses tocant, peró si que m'agrada donar aabraçades. A més, soc molt empàtica i sento quan una persona necesita una abraçada o una caríca, una mica més d'atenció ...
no em toquis que soc massa sensible ... salut
hi ha un moment per cada cosa no?
a vegades tens ganes de carícies, a vegades de mossegades, a vegades de...
jo sóc molt tocona de tota manera, per mi és molt important la pell, sentir la dels altres, no només a nivell sexual, m'agrada molt abraçar i que m'abracin [hi ha gent que abraça de p*** pena, podries fer un post d'això, la gent es capfica intentant descobrir els mil secrets del sexe oral i no es preocupen d'abraçar bé, brrr]
Petons i abraçades.....
Més que una qüestió cultural, en el meu cas és un tema personal. Hi ha gent que no em fa res que se m'acosti molt o que em toqui quan parla amb mi. En canvi, em molesta moltíssim sentir el meu espai vital envaït per persones amb qui no tinc fíling. I tant me fa que siguin homes o dones. I no ho relaciono amb el sexe.
buff caricies.. a mi m'agrada molt acariciar.. evidentment el meu marit, però jo sóc molt mimosa, ja ho vaig dir, i faig caricies, que això pugui ser sexual o no, això ja depèn de cadascú.. jo les faig amb molta tendresa i mimositat!
Ei, a mi m'agrada que em toquin i tocar, però és cert que sóc gelosa del meu espai.
Hi ha vegades que necessito una caricia de suport, una ma amiga que amb el seu contacte em confirmi que tot va be, i llavors no m'atreveixo a demanar-ho.
Ayyyyy!
ei, tu curres noi, m'agradat, felicitats. ^^
Tinc tendència a tocar quan parlo amb la gent i m'agrada. Penso que no és res sexual, és una manera com una altra de demostrar afecte, sintonia, amistat... També sóc petonera :P
Molt bonic, striper!
Jo no crec que el contacte físic sigui un acte buscant una part de sexualitat. De totes maneras jo soc bastant escerpa en aquest sentit, m'agrada el meu espai, i sí, de vegades he tingut que donar el "toque" perque no em toquin quan parlan o que no estic sorda i que no cal que em parlin tant aprop!.
Les meves amigues riuen, i de vegades li han dit a una altre persona que em moru de ganes de que m'abrasin, i llavors quan venen i jo em quedo amb la cara de NO, NO, NO, POR DIOS, elles es moren de riure!!!!
Aixó sí, m'encanta el contacte físic amb el meu home, fins i tot quan veiem la tele qualsevol part del meu cos busca el contacte amb ell.
I per acabar, molt bonic el vers!.
Hay que tocarse, rozarse, besarse. Todo no es sexo. Estoy de acuerdo con luz de gas. ES algo necesario, y a hacer puñetas los remilgos. A pesar de decir que estamos en una sociedad sin vetos, seguimos con el miedo del que me dirán o no... Vaya tela.
Un fuerte abrazo.
M'encanta tocar i ser tocat per un altre.
Segurament igual que jo, tu deus tenir el record de les mans de les nostres mares, que ens abraçaven quan estàvem tristos, ostres el que consolan!.
Quan veig una flor maca, desitjo tocar-la. Quan veig un animal bonic , tinc ganes de acariciar-lo.necessito abraçar a la meva filla que el meu marit m'acariciï.
En fi que és molt bonic un bon achuchón bé sigui d'amistat, d'afecte, d'amor, sexual.......
preciós el poema.
Un petonàs
Aquesta és una barrera què, sobretot els homes, hem de superar. reconèc que em costa de fer abraçades i petons, més quan es tracta d'homes, però amb el temps el podrem canviar, segur.
Crec que totes i tots ens hauríem d'abraçar més! Tinc un company de feina que sempre em repel·lia les abraçades fins que s'hi acostumat i ara, quan em veu venir, ja fa l'acció de mig obrir-me els braços per a rebre'm!
Demostrar afecte amb abraçades, petons i carícies, no només a la parella, sinó als amics i als companys de feina (almenys amb aquells que treballem diàriament) afavoreix les relacions interpersonals, les fa més properes i dóna seguretat i tranquil·litat a l'altra persona.
Creieu-me: si jo en vaig aprendre, que era rància i freda de mena, tothom ho pot fer! :)
JO soc una persona que de mena em penso soc carinyosa, tot i que en el cercle d'amics que tinc des de sempre, mai hem sigut massa donat a aixó d'abraçar-nos o fer-nos petons, no sé, en dates assenyalades i poc més. Però si es dona el moment de donar una abraçada, sincerament jo sí dons penso es una de les maneres més maques de demostrar-li a algú que hi ets i que ho senti.
EM tornareu a perdonar que en aquest post no us comenti un per un com es costum però realment , vaig escàs de temps i es una manera de atrapar-la, siguem mes reticents o no per qüestions culturals jo crec que manifestar afecte es una cosa molt maca, jo a la meva feina veig als nens com busquen una abraçada i el seu somriure quant els hi dono i es realment meravellosament, ojala no perdesim mai la innocència dels nens. Gracies a tots per els vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada