dimecres, 8 d’octubre de 2008

CASAR-SE

Aquí els deures dels BOLSOS si algú s'anima a enviar-me fotos ho penjaré amb un altre post.

-------------------

El fet de casar-se ha passat per diferents moments des de el que era casi una obligació, a una època en la que es deia que per estimar no feia falta papers. Abans era un pas sense sortida per tota la vida, ara existeix el divorci, i jo crec que la gent es continua casant i moltes vegades endeutant-se per fer una gran cerimonial. 
El tema en si i lo que demano en aquest post. 

Que es per vosaltres el matrimoni?
Jo dic alguns motius que penso poden existir:
Un compromís d'amor.
Legalment va millor( fills, Hipoteca, ...)
Una cagada que fot en l'aire les parelles.
Altres... Digueu..


LA TORNA

Aquest home que esta amb mi a la foto es el Valentí, un pagès que toca l'acordió la majoria de les lletres de les cançons las fa ell, aquí us poso dos exemples.



Aquest amb molt carinyo per la ZEL i la JO MATEIXA



AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 12 A LES 07.00HORES

 


50 comentaris:

Joana ha dit...

Lo més ajustat, per mi, sería compromís, però no m'agrada la paraula...
Una ratificació?... jo, malgrat que ho he provat dues vegades... no penso pas repetir! :)
Petonets i bon dia.

Eli ha dit...

Per mi matrimoni, vol dir un reconeixement davant la llei i de la legalitat. Un simple paper burocràtic que cal, si vols legalitzar la situació i "aprofitar" els avantatges (si et quedes vidu: cobrar un pensió.. etc)i tenir certs drets.
No vol dir res més que això.... Per això no m'he casat, perque considero que l'amor no es pot signar en un paper....
No crec en el matrimoni, i tampoc vull fer-me parella de fet, perque no tens igualtat amb un que s'ha casat legalment.
Tot plegat molt injust!!!!
No sé quina diferència hi ha davant d'això.... Però el que esta clar, es que no vull signar cap paper en un ajuntament, perquè s'em consideri legalment casada.
Aixxxx.... quan canviaran aquestes lleis, i esterem reconeguts com a matrimoni????

Luz de Gas ha dit...

Prometo mandarte una foto de mi bolso para ir al trabajo.

Yo al final me casé por lo que tengo que estar a favor, todavía lo estoy si es con la persona adecuada.

Estas genial con la boina y el señor del acordeón

Besos

Marta ha dit...

Jo em vaig casar per ilusio i per que creia en el matrimoni, en la parella per sempre, i suposu que per una falta de maduressa de creure que entraba en el mon dels pares. Amb separar als 6 anys i ara vic feliç amb un altre home, que m'ha ensenyat lo que realment es estimar, viure junts i amb carinyo, i per ara no tenim la necesitat de casar-nos.

kpitana ha dit...

Jo també t'enviaré una foto del meu bolso.

El matrimoni es un paper burocràtic per legalitzar la situació de parella davant la societat.
Jo era d'aquelles que no creia amb el matrimoni amb papers, estàvem bé i no teníem cap necessitat, però finalment desprès d'uns anys de viure junts férem unes noces civils, i tot va ser quan varem demanar l'hipoteca el director de La Caixa (el meu cunyat) ens va dir allò de - Millor si vos casseu. Això era el mes de juny i el 30 de setembre d'aquell mateix anys ens casàvem.
Tampoc som de la lliga encontre del matrimoni, però tampoc animo a la gent a fer-ho.

Carme ha dit...

Ei! que jo he sentit un parell o tres de vegades al Valentí en directe. A la trobada de "músics sense solfa" que es fa cada estiu a Camprodon. Recordo perfectament alguns trossos de les seves lletres. És molt divertit!

Pel que fa al casament, jo crec que és una legalitat, simplement. El compromís personal pot ser-hi amb papers o sense. Jo no he cregut mai massa en el matrimoni. Crec més en les relacions i en inventar-nos la vida a la nostra manera, però paradoxalament, porto casada 38 anys.

Orbison ha dit...

oh!!!! sensacional l'acordeonista, mira 1!1 avui visito Manresa (feina i plaer a la vegade) amb una Acordeonista, versionant Jacques Brel....coses. Instrument prou difícil de tocar i infravalorat orquestralment.....més coses...
No crec en el matrimoni, crec en l'amor sense condicionants de cap tipus...més coses.....

Antoni ha dit...

uix, ara m'he perdut, m'ho he llegit tot, però no ho acabo d'entendra.
En fi, seguiré tal com estic, no sigui cas que sigui algo dolent. Sabeu si s'encomana?

instints ha dit...

Doncs per mi són dues coses: un pas més al compromís de l'amor entre dues persones, i un simple tràmit burocràtic que t'ajuda en moltes coses i et veus més afavorit. La pregunta de per què em casaria jo: doncs per les dues coses. El què tinc clar, que no faria un bodorrio com els classics, on tot és un negoci. És un tema que crea debat, podríem estar parlant estona d'això. Està clar que no es necessiten papers per demostrar amor a l'altre, però també és una opció personal que pot significar moltes altres coses. No?

Aix el pagès, quin artista està fet!!! D'aquests n'hi ha uns quants eh? jejeje. Bonica foto i vídeos!!!

_MeiA_ ha dit...

Jo si que em vull casar, no per res, sinó per fer la festa, que en certa manera és molt bonica.
Però molt familiar tot, la gent més propera... si has de ser només 10 persones, doncs això i prou. No convidar a tot deu i sa mare.
Amb una ermita petitona i familiar tb.
La festa és bonica de fer... espero fer-la algun dia. I a part, si tens fills... sempre va molt millor, coses de papers...
Però vull tornar a repetir, em casaria per la festa que es fa, per tota la celebració, no pk hi cregui... pk no sóc creient, és un altre tipus d'espectacle.

DianNa_ ha dit...

Lo que debería significar es algo que une, lo que en realidad significa para mi, mejor me lo callo ;)

A ver si hago la foto de mi bolso

Está guapísimo en esa foto uysss

Tio bueno!!

Besosssssssss

Jesús M. Tibau ha dit...

Et queda molt bé la barretina.
A una parella no la fa malbé ni el matrimoni civil, ni el religiós, ni conviure, ni res de res. A una parella la fa malbé la manca d'amor.

.:*:.Hada Isol .:*:.¸.¸.•*´¨***¨ ha dit...

A mi me gusta estar casada,pero tambien me gusta saber que si las cosas no van me puedo divorciar,en definitiva no hay papeles que aten,solo el amor es lo que nos hace estar juntos,luchar juntos en la vida y aceptarnos como somos.
Que tengas un buen día querido amigo!!!!!una abraçada!!!!

Striper ha dit...

Joana :
Doncs si repeteixes sense papers i a temps parcial nomes bons moments.
Eli :
Jo crec que els papers serveixen en tot cas per confirmar un fet i que no hagin fraus, per exemple viudes sobrevingudes.
Luz de Gas:
Espero ese bolso.
I yo he visto en foto a tu pareja y tienes una pareja muy atractiva.
Y seguro que como persona tambien es magnifica.
Muchas gracias besos.
Marta.
M'alegro molt de la teva situació actual.
Kpitana:
espero la foto.
A vegades les coses legals vencen els principis.
Carme:
Dissabte estarem junts en un sopar i gravaré alguna cançó mes.
Lo millor es l'amor pero de vegades les circustancies.
Orbison.
Manresa dintre del cicle Sensual?
Lo millor l'amor.
Antoni .
S'encomana en forma de rossa a les festes.
Una abraçada.
Instints:
Si per cada un pot significa una cosa diferent, i esta clar que el copromis pot estar sense papers.
El pagès es de Manresa.
_MeiA_:
Crec que molta gent pensa com tu.
DianNa_ :
Mejor callatelo.
Muchas gracias
Besos.
Jesús M. Tibau.
Gracies.
L'amor sempre si!!!
.:*:.Hada Isol .:*:.¸.¸.•*´¨***¨
Lo mejor el amor i un proyecto comun.

lisebe ha dit...

Es cert que el matrimoni es un compromis no solsament amb la persona que estimas sino devant la llei per uns papers que firmas.

Ara bé jo no estic en contra, si es això el que volen la parella, però sí si es perque es fa per la famil.lia o per el que diran!!!

Soc de casar-se per el jutjat, mai per l'esglesia amb la que no confeso en cap cas, no hi crec.

I bé aquesta es la meva opinió.

Si estimas; estimas amb i sense papers, i s'hi s'ha de trencar la parella es trencará amb papers o sense.
Si nem a lo práctic, si hi han fills, la llei dicta que has de estar casat/da per el bé dells, igual que si has de fer la declaració de la renda, es més beneficiós estan casats i si un dels dos es mor els diners que dona el gobern de viudetat tant sols cubreix a pèrsones casades.

Tot es un pur trámit, que pots estar d'acord o no, això ho deixo per cadascu i cada circunstancia, perque totes son diferents iguals que les persones.

Això es clar es el que jo penso.

Petonets wapo

LlunA ha dit...

Quan era petita creia en el matrimoni, la cerimonia...m´ho imaginava...desprès del divorci dels meus pares i molts altres que he viscut...ha perdut l´encant...
Avuí día no penso en casar-me i l´unica cosa que em faria gracia seria veure´m amb un vestit d´allò més maco...però la perdua de diners...no no no no li trobo el sentit a tanta "parafernalia".
Jo visc en parella i ja em sento en matrimoni. Pot ser un dia m´acosto a firmar algun paperot pel tema dels fills si és necessari...
Petonets

Cèlia ha dit...

Els lligams veritables han de ser d'amor. Jo també fa vint-i-tres anys que estic casada però ni la meva parella ni jo creiem en el matrimoni, malgrat el meu vagi vent en popa, però pel sentiment no per la signatura...
I la barretina? Et queda fantàstica!

Joana ha dit...

Una formalitat i fer oficial una situació, que facin regals i tenir quinze dies de festa.

AIMM ha dit...

Per mi casar-se ha d'implicar una cosa més enllà de la hipoteca o tenir fills. Casar-se és una celebració on tu vols compartir amb la resta del món (les persones que t'estimes, s'entén) l'amor que sents per la teva parella. Vols que tothom ho sàpigui i per això fas una festa, perquè tothom pugui gaudir per un dia de l'amor que sents per aquella persona. Perquè, fet i fet, el matrimoni en sí no varia gaire de viure com a parella de fet, no?

aigua_clara_

Núria ha dit...

El matrimoni és una il·lusió que poques vegades acabà com ens havíem imaginat i que en cap cas és necessària per ser feliç

Finestreta ha dit...

Doncs a mi, digue'm nyonya, però encara em sembla una cosa maca... Jo ho veig com una mena de compromís de dir: encara que et facis vell/a, encara que et posis malat/a, encara que els coses vagin de vegades malament, vull ser al teu costat... Saps?! Mira, jo veig els meus pares, després de 43 anys, i ostres, els envejo. Ara, gairebé en la vellesa ja, es cuiden l'ún a l'altre amb un companyerisme exemplar...

No tot és tenir passió i sentir-se ennluernat per l'altre permanentment... Amb el temps hi ha coses que marxen, però d'altres que venen... I jo, encara que tothom s'esforci a fer-me creure que és una farsa, respecto el matrimoni, i hi crec. Digue'm idealista!

Ana ha dit...

Casar-se...un tràmit que pot aportar beneficis legals. Pots adquirir un compromís per tota la vida sense signar res, pots celebrar el teu amor amb amics i familia sense esglèsies ni banquets pel mitg; t'estalvies uns quants diners i un vestit que mai més et tornaràs a posar.

Anna,la Fdez.O. ha dit...

Mai , matrimoni, ha estat una paraula que hagi inclòs en el meu diccionari !!! Ja de petites, les nenes jugaven , primer, i després, sommiaven, en casar-se !!! Mai dels mais, he sommiat en casar-me !!! Sí , en viure en pau i harmonia, feliç i enamorada .

Cristina ha dit...

A veure, jo veig parelles grans que es cuiden molt l´un a l´altre i si penso en aquestes persones potser hi crec una mica però jo personalment no em veig casada. No sé si estic desencantada o que la vida m´ha donat molts pals en aquest sentit. I així com estic m´hi trobo bé.

Albanta ha dit...

Per mí és sols una formalitat per facilitar certs tràmits.
Es pot viure amb la mateixa parella tota una vida sense firmar. L'important per mi és sentir que la teva parella és "l'home" de la teva vida o per vosaltres , la "dona" que sempre heu volgut trobar.
Amb això ja en sobra.

pluja ha dit...

Crec que casar-se és formalitzar legalment la intenció d'estar amb la pesona que has escollit. D'intentar crear un projecte en comú i de donar-se un mínim de garantia que es posarà l'esforç necessari perquè allò tiri endavant. D'aquí la frase de ·en lo bueno y en lo malo" no? El cas és que avui en dia la paraula "compromís" espanta a molta gent però crec que el compromís el pots fer igual sense firmar papers!

instints ha dit...

Mira ara el Club a tv3. Parlen de perqueè es casa la gent. Interessant, el què més surt de motiu, és perquè volen fer la festa.

mossèn ha dit...

de matrimoni a manicomi ... només hi va un "sí" !!! ... salut

Eva ha dit...

ufff el matrimoni, jo encara no m'he plantejat què representa...em qued amolt lluny!

Lliri blanc ha dit...

...és la tomba de l'amor!
i jo m'he quedat a la tomba per 20 anys...ara m'estic llevant les benes...
una abraçada per a tu i una per al Valenti'

Metis ha dit...

sincerament, si algun dia em casés, nomes siria per comoditat pel meu fill, que no tingues mes problemes afegits des que no voldria donarlis.
res mes.

i em fa vergonya veure el calers que es gasta la gent amb un simple vestit de noses.

Striper ha dit...

Lisebe:
Jo crec que molta gent veu en un casament mes un acte social, que altres coses, visca l'amor lliure.
LlunA:
Vols dirs que sense aquest vestit no estàs també molt guapa.
Cèlia.
Si l'important es l'amor.
Gracies per lo de la barretina.
Joana.
Sobre tot els regals.
AIMM :
Si voler compartir amb mes gents es molt comprensible i a part del fet legal es igual que conviure.
Núria.
il·lusions trencades massa sovint.
Finestreta .
Jo no et crec nyonya en absolut i comparteixo coses de las que dius.
Ana:
També es molt cert el que dius.
Anna,la Fdez.O..
El teu propòsit es molt ambiciós molt mes que el matrimoni.
Cristina :
Doncs si et trobes bé endavant.
Albanta.
Si que ni ha prou amb això que dius.
Pluja.
Assumir compromís i responsabilitat fa fugir molta gent.
Instints:
Hi molta gent que es lo que vol la festa.
Mossèn:
Si que teniu raó si.
Eva:
No cal encara tens molt per viure.
Lliri blanc:
Visca l'amor lliure i la passió salvatge.
Metis:
El fills acostumen a ser un motiu de casament . I no tinc ni idea lo que val un vestit de nuvia. Amb lo bonicas que esteu amb calçes i samarreta.
Algu em diu lo que val un vestit de nuvia?

carmncitta ha dit...

És un paper. no? res més.

zel ha dit...

Jo m'he casat dues vegades, (ja ho diuen que l'home és l'únic animal que s'entrebanca moltes vegades a la mateixa pedra) Ara no em tornaria a casar. A ni em donin compromisos de paraula de la d'abans, mentre duri, serà, quan s'acabi, cadascú pel seu costat!!!!

I, jajajaja, he rigut molt i molt, i déu n'hi do quin reguitzell n'ha deixat anar!!!! Fes-li un peto de part meva, catalanet de pura zepa....petons, rei!

ENSALADA-DE-CHOCOLATE ha dit...

....eres feliz o casada???
jajaja
que verdad!!!!
un saludito

rosalia ha dit...

Em costa personalment, pels moments que estic vivint, respondre . Una situació complexa la vida en comú de dues persones. Difícil triar la solució idònia, legalment tots sabem el que significa.
La paraula "matrimoni" comporta tantes connotacions... i, són tant i tant variades les situacions...
Una situació idíl•lica, com la que sembla hem d’opinar, em costa fer-ho. Les persones i les nostres circumstàncies, som tot un pac. La necessitat, els sentiments, la humanitat... la infermetat...
Avui no és el meu tema. Un petó

Lliri blanc ha dit...

Striper..potser que per culpa del meu idioma no m'hagi explicat bè
Si ara soc lliure ...però no he tingut més relacions..liure de no fer res com de quedar-me sola i tranquilla(cap passio' selvatge!)

Cesc ha dit...

Carai noi quina foto :) Casar-se sembla una tonteria, però per als qui venim de famílies antigues i som romàntics esperem estar sempre amb la dona de la nostra vida, casats perquè simbolitza q et compromets amb ella per sempre i tenir-hi una vida plena del que hagi de venir, però no fa falta casar-se per estimar i ser feliços, però avui en dia et donen més drets...

khalina ha dit...

Trobo que això de casar-se o no, no afecta a la relació de parella. Però en alguns temes legals, per tenir els drets de parella, la via és el casament, que per alguna raó és un contracte.
Penso que cada parella farà el que li convingui. Clar que de vegades, un es voldria casar, l'altre no, i llavors ja l'hem liada. O un es vol casar convidant només a dos amics testimonis, l'altra voldria una cosa íntima però almenys pares i germans, i ja l'hem liada... O sigui que el tema "casament" o la seva organització pot provocar ruptures jeje.
Jo no m'he casat perquè el meu xicot està per divorciar. Però a mi em faria il.lusió.Suposo que perquè seria una festa bonica envoltats de gent que estimem. I ja imagino ma germana i una amiga cantant...I tots plorant :)

Striper ha dit...

carmncitta.
Un paper a vegades util.
zel:
Donada la teva experiencia entenc la teva postura. li fare.
ENSALADA-DE-CHOCOLATE:
En masculino tambien sirve.
rosalia:
Pero les situacions idil.licas tenen una fi no?
Lliri blanc:
Potser ho havia entès malament.
Cesc :
Els drets que dona casar-se decanten a molta gent.
Khalina :
Plorant suposo que d'alegria de veure't feliç no?

yuna ha dit...

Casar-se és el de menys... el realment important és saber que aquella persona ÉS la persona :)

estrip ha dit...

hi ha qui ho anomena formalització de la relació!

si ets catòlic està bé, si ho fas per estalviar-te diners també. Adquireixes uns drets que estan bé... perquè no? Però es clar tot això és una cosa i l'mor n'és una altra.

Delfica ha dit...

jo em vaig casar com a pur tràmit de cara als fills, però ho trobo totalment prescindible si hi ha un compromís de confiança amb la parella. B, de fet és una cosa sobre la que hi ha moltes opinions i poques veritats.. Salutacions!!!

M.TeReSa ha dit...

Per mi el casament tal i com esta muntat es un negoci una manera de treure diners i gastarlos.
El compromis d´amor entre dues persones no hauria de pasar per aquest tramit, hi ha altres formes de "casament".
petonssssssssss

Striper ha dit...

yuna ;
Pero aixi mai ho sabem nomes el temps ho confirma.
estrip ;
Evident a vegades no te a veure amb l'amor.
Delfica ;
existeixen poques veritats absolutes.
M.TeReSa.
Jo també trobo que hi ha masa negoci al voltant.

horabaixa ha dit...

Hola Striper,

Casar-se............, cadascú pot triar el qué més li convingui, però és algo que t'adones amb els anys si t'ha equivocat o no.

Una més forta abraçada. (a la foto, sembles l'hereu Riera)

Metis ha dit...

mil euros cap amunt. i diuen de crisis.... en la vida em gastare aixo!

Syl ha dit...

Joder! Vaja entrada... Que he de dir jo...
He passat per la vicaria vestida de blanc (ejem), em van deixar per una tercera persona amb la consqüent separació i posterior divorci, he refet la meva vida amb un altre home del qual no m´he casat, no crec que ho faci, però que m´ha donat un tresor fantàstic: l´Alex!

Syl ha dit...

Joder! Vaja entrada... Que he de dir jo...
He passat per la vicaria vestida de blanc (ejem), em van deixar per una tercera persona amb la consqüent separació i posterior divorci, he refet la meva vida amb un altre home del qual no m´he casat, no crec que ho faci, però que m´ha donat un tresor fantàstic: l´Alex!

Striper ha dit...

horabaixa .
El temps sempre ho diu tot.
Metis :
collons quina passada.
Syl.
Felicitats per l'Alex els fills sempre son un tresor.

- Begin Motigo Webstats code -->