diumenge, 5 d’octubre de 2008

MALALTS O DELINQÜENTS?

Abans de començar amb el tema del post voldria aclarir dues coses, una que es possible que el tema s'haguí tractat algun altre bloc i la segona es que sempre il·lustro els post amb fotografies que em semblen, boniques , però aquest tema no crec que es poguí il·lustrar amb cap imatge bonica, per lo que no poso cap imatge.
El sexe crec que es una de las maneres que podem fer servir , per gaudir de plaer i expressar multitud de coses, així com millorar l'auto estima, el sexe te, multitud de expressions diferents , des de el sexe amb qui decidim practicar-ho,multitud de practicàs, si algú es feliç per que el fuetegen , o vestint-se del sexe contrari,tant es, crec que es absolutament respectable, qualsevol manifestació sexual sempre que les persones implicades ho facin conscientment i lliurament.

Peró hi algunes persones que busquen el plaer, justament sense el beneplàcit de l'altre persona ( Per mi una de las parts mes boniques es el joc de la seducció i despertar el desig de l'altre persona) em refereixo als violadors i pederastes, que ho son patologicament i que no poden vèncer el desig d'actuar d'aquesta manera.
 De violadors d'aquest tipus llegim freqüentment a la premsa, per desgracia de pederastes i xarxes de pederastes cada cop es mes freqüent, prefereixo pensar que es a causa de l'efectivitat policial . Es esgarrifós llegir que hi han infants de pocs mesos entre las víctimes, a vegades familiars directes dels implicats.
Particularment puc dir que a 5 de EGB , vaig tenir un mestre que et cridava a la seva taula i  aprofitava per tocar per sota els pantalons al alumnes, continua de mestre,a sobre ara es jutge de pau i escriptor amb obres de cert èxit. Un altre cas que sempre m'ha esgarrifat es el de Xavier Tamarit Tamarit, podeu buscar a Internet i veureu el seu currículum, crec que per sort ara passa una llarga temporada a l'ombra, a ell el vaig conèixer al mon laboral quant jo estava al comitè d'empresa ell era enllaç de un centre de menors del que va tindre que sortir , per problemes de abussos a menors, inclús el van condemnar, malgrat tot després no ha tingut cap problema en trobar sempre feines relacionades amb nens,inclús poguera adoptar un, en un sistema que si ha algú no paga una factura de 30 euros de una companyia de telèfons per un servei que no ha rebut en poc temps surt a la les llistes de morosos. 
Tot plegat després d'aquest escrit us vull plantejar les següents preguntes :

Aquestes persones que son malalts o delinqüents?

Tindria que haver control i publicitat sobre ells?

Si considereu que son malalts tindrien que esta reclosos en centres?

Això que plantegen ara de la castració química que penseu?
PETIT APUNT.

Us informo que enganxat una de bona, no!!! No una dona,una bona galipàndria, estic casi afònic , em surten un munt de esternuts, en definitiva estic fet una sopa. Ahir dissabte ja vaig començar el curs del que us parlava el post anterior, som 14 persones 10 dones i 4 homes, i la professora,la primera classe i el plantejament del curs m'agrada molt ja us aniré explicant. I als curs vaig tenir una agradable sorpresa, apa ja no dic res mes. 
Nota.
He rebut les vostres fotos dels bolsos i ho estic preparant sortira al pròxim post.



CONTRAPORTADA MILLOR NI MIRAR

AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 8A LES 07.00HORES



51 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Avui toques un tema molt delicat i que fereix la senseibilitat de moltes persones, especialment les afectades. Suposo que hi deu haver gent de tota mena, tot i que em sembla difícil creure que sigui "normal" algú que abusa d'un nen o una nena, com tampoc em sembla normal una persona que llença bengales en un camp de futbol o que fa un avançament perillós. El normal hauria de ser una altra cosa.
Sobre fer públic els seus noms, també és molt deliciat, però com a mínim hauria d'haver un bon control i, evidentment, no donar feines relacionades amb nens a aquesta gent

Joana ha dit...

Jo no soc professional del tema, però és evident que les condemnes, al meu entendre, son massa lleugeres.
Si son malalts, la pressó, de moment, no compleix la seva funció, el fet és que surten i hi tornen...
Un tema delicat... sense cap dubte.
Petonets matiners

kpi ha dit...

si si un tema delicat.

que es això dels bolsos? m'he perdut alguna cosa

Cristina ha dit...

Jo no sé si són malalts o delinqüents. Opto per pensar que són malalts pel fet que comentava la Joana. Quan surten de presó tornen a fer-ho. Molts quan se´ls pregunta diuen que no poden evitar-ho. Ara es plantegen la castració química. És una part de la solució però no pas la solució definitiva perquè no podran fer servir el penis però segueixen tenint mans per fer el que vulguin. No sé, és complicat i un tema molt delicat per les persones que ho han patit i que ho pateixen sense dir res perquè són menors d´edat i no entenen que els hi passa. Espero que estiguis millor.

Cesc ha dit...

Tema delicat, molt... però esgarrifa com la gent s'apodera d'aquesta paraula, hi ha persones com aquestes que anomenes que s'exciten si l'altre no et dóna permís per acostar-t'hi, incomprensible però cert, crec que tindrien que estar tancats, difícilment poden reintegrar-se a la societat, i crec que s'ha de donar una oportunitat a tothom, però és una malaltia que pot afectar a la vida d'una altra persona, i amb això no s'hi juga... és que hi ha coses que no s'entenen, i menys s'entenen quan veus que estan al carrer i després passa el que passa...

Luz de Gas ha dit...

El traductor se ha vuelto loco y no funciona por ahora.

Con el tema tan delicado no se si exponerme a reponder por lo que he entendido.

Desde luego la contraportada es muy fuerte y lo peor es que es real y había que cumplir esas normas para poder trabajar.

El trabajo de maestro es muy comprometido están en el punto de mira de todo y también son acusados injustamente de muchas cosas.

Habría que estudiar cada caso y muy muy escrupulosamente.

nimue ha dit...

El tema no és delicat. Els delicats són els nens afectats. Menys delicadeses amb aquestes males bèsties. No són malalts, són delinqüents. No haurien de deixar-los sortir de la pressó. No crec en la reinserció. Castració química? No, castració amb tissores de podar.

LlunA ha dit...

Un tema fort, delicat. Jo no entenc el perquè, el com poden fer aquestes coses a nens, com poden forçar a dones...no ho entenc, se m´escapa....
Però la realitat es que passa, que ho fan, que hi ha gent capaça. Enfermetat??? Segurament el seu cap té alguna enfermetat però ells ho fan....I d´altre gent pateix per culpa seva.
Si ho penso, crec que la mort per aquests malalts o no és la sol.lució més fàcil, però m´estimo més que pateixin la foscor tota la vida, foscor de veritat i no la vida a la presò d´avuí dia, no reduccions de pena i cursets i passeigs...no això és pensió completa a un hotel.

Eva ha dit...

aquesta gent són delinqüents malalts, elf et d'estar malalt no t'eximeix en cap cas de culpa, és una mica el que va dir Aristòtil, el fet de desconèixer la llei no et deixa al marge del seu compliment, és a dir, el fet d'estar malalt no et treu culpa.

en fi, a mia quests temes em posen negre

skorbuto ha dit...

Són malalts? Potser, però el primer pas és evitar que facin mal amb la seva "malaltia" després, si en són malalts aplicar-los la cura adient i si no ho són que paguin per les seves malifetes.

AINA ha dit...

tema molt complexe.. malalts o delinqUents? l´altre dia estaba escoltant a la tertulia del cuní que parlaven sobre el tema. es esgarrifós, la veritat. Jo crec que son malats i delinqüents. ambdues coses. pel que fa al tema de la castració química que tant se n´éstà parlant.. jo l´entenc com a psicofàrmacs que disminueixen la libido de les persones. ara bé, la pulsió sempre hi serà, hi hagi castració química o no hi sigui. Bé, es una opinio personal.

Jo Mateixa ha dit...

Es un tema molt i molt delicat, crec que son malalts, malalts que no poden reprimir aquestes ansies sexuals, malalts que no saben diferenciar entre el bo i el dolent i això els acaba fent tornar delinquents.

Es vergonyos que no acabin amb aquestes xarxes de pederastes d'una vegada per totes.

Pel que fa això dels bolsos, nen, no se de que va, es un joc i no m'he enterat????, buaaaaaaaaaa.

Cuidat molt el refredat, si tens tos posa mitja ceba dins d'un plat amb aigua prop del llit, ja veuràs com deixes de tossir, per els estornuts no en se el remei, ho sento :-(

Cristina ha dit...

Seguint amb el tema tots sabem que si entren a presó surten en poc temps, per tant una possible solució seria tenir-los internats a un psiquiàtric de per vida perquè la castració química no és pas la solució. I un psquiátric no és un lloc gens agradable, així que crec que seria un càstig prou important.

Cèlia ha dit...

En primer lloc que et recuperis i cuida't molt!
En segon lloc ho estan responent molt bé. No hi ha éssers superiors a d'altres i els violadors tenen el suport del masclisme, per tant, la societat (mundial, sí, MUNDIAL DEL MÓN MUNDIAL) ha de fer el gir definitivament. Ni violar, ni llençar productes corrosius a la cara de les dones, ni comprar/vendre dones i nens per pornografia, ni...
Castració he llegit? Penso que és el mínim que es pot fer i, si és una malaltia, que no sóc metge ni científica, però sí dona, doncs igual que tenim cura de les persones amb depressió, psicòtiques o d'altres malalties de la ment, que es posi remei d'una vegada perquè en depenen moltes dones i nens. Però, en definitiva, hi ha coses que sembla que no es vulguin acabar de solucionar. Mira com per entrar a Barcelona ja no corre cap cotxe, la contaminació millorada és insignificant (valors contrastats) però amb la indústria ningú s'hi fica... Amb el sexe passa el mateix. O no?

mossèn ha dit...

cony, m'he perdut i he arribat aquí !!! ... salut

yuna ha dit...

Jo diria que hi ha part de delinqüència, però que hi ha molta més part de malalt...

I és que has d'estar malalt per comportar-te d'aquesta manera. No sabria quin càstig donar... però suposo que m'indigno massa al llegir que gent com las que has parlat, no tenen problemes després a l'hora de trobar feina relacionada amb nens. Suposo que és quelcom que no té cura... Fa ràbia, molta...

petó*

Carme ha dit...

Jo crec que bàsicament són malalts, en un principi, però a més a més els que ho duen a terme són delinqüents.

S'han de controlar, més que no pas donar-los publicitat. I si la castració química és l'única solució, doncs enadavant!

Sara ha dit...

Tema delicat!!!!, i una merda.Que pasa, que no es poden ferir sensibilitats, pero es poden detrossar criatures.
Jo com a mare, ni mlalt ni delinquent, m'el carrego segur.
Ja se que aixo que dic no agradara a molta gent, pero de veritat que en aquet tema se men fot el que diguint els altres, els infants son sagrats.
Politicament correcte, son malats...la medicina, la castracio quimica!!!.
petons.

merike ha dit...

Tothom hauria d'estar protegit contra tot. No és possible. Les persones de les que parles són malalts. El que fan és normal per a ells. La psicoteràpia no cura ells. La medicació no cura ells. Malauradament. No tinc altra solució, sinó la llei.

horabaixa ha dit...

Hola Striper,

Son uns bèsties, així de clar. Es un abús de poder. Gent que per desgracia n'hi ha més dels que pensem, però el de sempre, por a denúnciar.

Cuirosament en algún cas com el que tu dius, son persones repectables.

Curios tema.

Una abraçada i sopetes calentes.

Metis ha dit...

creo que es algo que se nos esta descontrolando, porque si descubrimos uno de estos tipos seguramente es porque hay diez mas escondidos en la sombra actuando a su antojo. no se si son enfermos o delincuentes, pero lo que esta claro es que hay que poner punto y final a este tipo de actuaciones, bien de tipo privacidad de libertat o bien ahogandolos con medicinas, segun el veredicto que les den.

la delincuente seria yo si pillara a un tipo asi haciendole algo a algun crio.

petons.
y cuideseme.
em mi otro blog puedes verme las manchas, que no pecas carajo!

Metis ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cristina ha dit...

Gràcies per no posar imatges, moltes gràcies.

Cristina (Diván)

Joana ha dit...

Tant fa que siguin! Tancar-los de per vida i que llencin la clau. I evidentment que hi ha gent "molt" rspectable ficada, sinò de que tindrian clientela totes les webs que diuen que hi ha i que la policia enxampa, això és gent "normal" que s'ho mira. Està clar que hi ha alguna cosa al seu terrat no funciona alhora, però si no té solució, doncs que els recloguin. La castració química, pel que he sentit és voluntària, així que no sé si pot ser efectiva, els que decideixen que no, surten i continuen com abans.
A millorar-se!

DianNa_ ha dit...

Voy a ser sensible, muy sensible CASTRACIÓN Y RECLUSIÓN DE POR VIDA , soy totalmente sensible, pero con las víctimas, traumatizadas para toda la vida o incluso muertas y de química nada, a pelo y en rodajas, una por víctima.

Y a los jueces o al que corresponda la responsabilidad de que estos reincidentes estén en la calle, tres cuartos de lo mismo.

Como verás he vuelto con la sensibilidad a flor de piel, tengo hijos, creo que si alguien les hiciera algo, a mordiscos le castraba, este tema me puede.

La contraportada, muy curiosa, de dónde has sacado eso? lo de las sos enaguas me ha hecho pegar una panzada de reír jajajaja.

Espero que te cures pronto el trancazo, niño, yo también ando resfriadilla, es el cambio de tiempo.

Gracias por tu apoyo en estos días tan nublados que he tenido, espero poder recomponerme poquito a poco.

Lo de la foto del bolso se me olvidó uysss!!

Petonets i bon dia, guapo :))

Fujur ha dit...

castrats con a mínim... després ja és qüestió de a quina política penal ens apropem...

salut!

estrip ha dit...

mentre no descobrim si son malalts o delinqüents, s'ha de fer alguna cosa. Castració, reclusió... no hi ha gent que s'hi dedica a això, no hi ha polítics que fan lleis, doncs que pensin i que treballin, home!

L'espia ha dit...

Delinqüents es evident que no ho són. Malalts, potser si... El problema és que els que no poden controlar la seva actitud acaben fent mal a altres persones. I si aquestes persones no poden controlar la seva actitud són els altres, o la llei, qui els ha d'acabar controlant.

Estrictament dins la temàtica de la pederàstia hi ha un llibre molt interessant de Maria Mercé Roca: Delictes d'amor.

La història d'un pederasta en primera persona. Un llibre molt interessant per entendre la pederàstia. Li van donar el premi Ramon Llull ja fa anys.

Àlex

Àlex

Eli ha dit...

Es complicat de respondre, si s'ha de ser cordial i no insultar....
Per tant, em reprimeixo la resposta...
Les lleis pel meu paré no funcionen... i a fi de comptes, hem de pagar els nostres impostos per a que els mantinguin a les presons??? I quan els redueixen la pena, surtin al carrer i sant torne-m'hi???
Em poso negre, davant les notícies que veiem i davant aquests temes, jo em poso negre!!!!!

_MeiA_ ha dit...

És un tema esgarrifós!
Jo no crec que les persones que poden arribar a fer això estiguin bé... són uns malalts mentals! Haurien d'estar tancats en centres. Però jo em poso al lloc dels familiars dels nens,, i el voldria tancat sempre més a la presó... encara que molt millor si me'l deixessin a les meves mans! El posaria a ralla,, però segurament no ho explicaria mai més!
És inhumà! injust! de fills de p!

I mira que jo he estat treballant 4 anys i mig a un psiquiàtric... i n'he vistes de tots colors... però és esgarrifós! Gent així, li tallava la titola, per molt malalts mentals que siguin.

Un petonàs i millora't el refredat, que ara és el temps!

.:*:.Hada Isol .:*:.¸.¸.•*´¨***¨ ha dit...

Mi opinión es esta:(antes de darla te diré que fuí victima de niña,de algun tipo de abuso)creo que están enfermos,que deben ser tratados psicologicamente,que se debe intentar de algun modo recuperarlos, tambien creo que cuando son reicidentes ya deberían estar presos de por vida,sobre la castración quimica pienso que debería ir acompañada de tratamiento psicologico si no no sirve,porque no tendrán erección ,pero si podrán usar sus manos,o cualquier otra cosa para hacer sufrir a sus victimas,sobre las redes de pederastas es un horror,de mi pais se roban muchos niños para volverlos esclavos sexuales,sobre los docentes abusadores yo siempre digo que debemos enseñar a nuestros niños como actua un abusador,pues estos son hábiles para engañar a los pequeños,por la inocencia de los mismos,si les enseñamos a distinguir esos comportamientos tal vez los salvamos,pero uno nunca sabe,a mi me dicen que soy paranoica por pensar que en todos lados podria haber un abusador,pero yo pienso,que el lobo siempre vá a buscar estar cerca de los corderos pra poder atacarlos asi que tengo la certeza de que donde hay niños es muy probable que haya un pederasta,yo preparo a mis hijos,sobre que no guarden secreto con ningun adulto,y que sepan que tienen partes privadas en sus cuerpos que nadie debe tocar,yo lo pasé y se que es muy duro.Gracias por tocar este tema amigo,es bueno difundirlo y opinar.Que tengas un buen día!

Antoni ha dit...

Són malalts i delinqüents, així que castrats i engarjolats.

una abraçada!

Orbison ha dit...

Penso que són malalts i delinquents a l'hora, una cosa no eximeix l'altre ni molt menys. no se si amb la castració química aconseguiriem alguna cosa, el problema (crec) és en el cap, lo "altre" és un senzill utensili...
Jo també vaig tenir un professor com el que descrius, a més , era cura.....

lisebe ha dit...

El tema a sobre de ser molt important, es del tot actual per desgracia.

Jo crec que hi ha de tot hi han psicópatas malalts i també hi han que practiquen aquesta mena de sexe per vici. El considero totalment asquerós i repugnant utilitzar al nens i els bebes.

No fa molt vaig veure un reportatge a on en el EEUU su prenen molt seriosament aquest tema hi han estats a on s'aplica la pena de mort i d'altres estat apliquen la cedena perpetua de per vida encara que tinguin la castració química en molts casos.

Aquí la llei encara te vuits, vaig escoltar per la TV a un jutge dien que hi ha una llei antiga que diu que si el o la menor té 13 anys amunt i dona consetiment no es considerat delicte.
Per tant feta la llei feta la trampa per aquesta mena d'individus.
Encara que considero que no haurien d'existir, no tenim una llei que faci justicia real per aquesta mena de delictes i que possi a aquesta gent fora de servei per dir-ho d'alguna manera.
Es trist però es la realitat, pura i dura.

Herodes de la Bética ha dit...

Cómo ya ha comentado más de alguno de los compis, considero que habría de ponerse penas más fuertes. No se puede consentir que un chiquillo quede marcado de tal manera, o un hombre o mujer vejado sexualmente, arrastre después un trauma de tal tamaño.
Oye... que yo quiero apuntarme también al curso... claro, hace tanto que no vengo por aquí. Mea culpa, jejejeje. Un besazo enorme...

menta fresca ha dit...

ja t'he sentit però estic malaltona, amb febre i al llit...
Malalts o delinqüents, castració SI
preso SI i gens de publicitat SI.
Si?ok.

khalina ha dit...

Espero que millori el teu refredat.

El contracte de mestres l'havia vist, i sort que van canviant les coses.

Sobre els pederastes i violadors , no sé quina seria la solució. Realment sembla que no hi ha recuperació possible, i el pitjor és que la societat queda desprotegida. I trobo que és de malalt abusar de nens, i pitjor si són de la seva família...Suposo que haurien d'estar tancats de per vida. Que es mullin psiquiatres i metges. Si es castren podrien després fer una vida normal??
Sobre la publicitat dels noms, potser és un mal trangol per la família. Quina culpa tenen la família del pederasta? No hauran patit prou de saber que tenen un monstre a la família que a sobre han de veure publicat tot?? Clar que si no estan tancats, d'alguna manera haurien d'estar controlats perquè no aconseguissin feines en contacte amb nens

Shalheira ha dit...

Molt fotut, aquest tema, molt delicat i ple de controvèrsia.
Aquest estiu he estat treballant a la Generalitat, a la DGAIA, i veia unes coses que no m'acabava de creure en relació amb aquest tema.
Gairebé la majoria de nens/nenes dels quals s'hi ha abusat queden marcats per a toda la vida, a molts nivells, inclosos el sexe, les relacions familiars, l'amistat, la filosofia vital... És un xoc molt dur per a ells, per tant,i penso que les penes per pedràstia i violació s'haurien d'endurir considerablement, ja que, com tu ben dius, per a aquesta gent després fer-se passar desapercebuts és ben senzill. Castrats i tancats una temporadeta, no es mereixen res més.

Ana ha dit...

Control? Sí que n'ha d'haver. Publicitat? Aquí als EEUU et rtobes cartells al carrer avisant als pares que control·lin les pàgines que ea internetper lper evitar que els contactin pederastes. S'ha de conèixer el perill per evitar-ho, però una publicitat excessiva convida al pànic generalitzat i tampoc no cal.
Reclosos en un centre? Tancar-los en una garxola no crec que els ajudi a curar-se, han de rebre un tractament especial (psicològic, químic, simplement educatiu...).
Castració química, si és un problema de la ment no en farà res. Ara bé, si és un problema fisiològic, potser pot ajudar, sense deixar de banda el tractament psicològic no?
Sobre lo de ser mestra fa uns 100 anys...per ser mestra havies de ser monja també!!??

Marta ha dit...

Tens tota la raó del mon, un deixa de pagar una multa o una factura i ja te obert un expedient de morositat, i hisenda deseguida comença a enviar-te cartes, en canvi, un es carrega a una altre persona, la viola, o l'agraeix psíquica o físicament, i encara volta com si res!!!!!.

A mi no em despertan cap pietat, no els puc veure com a malalts, crec que son malas persones i que els haurien de castrar!.

Waipu Carolina ha dit...

Amigo,

Tocas un tema que es tan terrible y que a mi parecer es la degradación del ser humano, que muchas veces no lo entiendo.
No puedo entender como estos seres, que ya dejan de ser "personas", pueden tener una mente tan afectada, tanto y tanto que la perversión sea su centro.
La maldad, la violencia, la perversión,el odio, mentes atormentadas, enfermedad, delincuencia, no-valores...que lleva a la humanidad a crear estos monstruos sobre nuestro planeta que con estos y muchos otros actos nos hacen entristecer, decepcionarnos, sentir impotencia.

Y en cuanto a tu resfriado, cuidate mucho y descansa. Dale tres días a ese resfriado y luego dile hasta aquí.
Un beso

Lansbury ha dit...

hem fa por el tema, tot i que mai he conegut a cap persona aisis, si ja es asqueros que obliguen a persones adultes, no puc ni imaginarme com es per dintre la persona que abusa d'un xiquet, juga amb l'inocencia del mon. No se exactament que es tindria que fer per supost clavarlos tots a la carcel i alli dins que recibisquen ajuda psicologica, pero dins no fora al carrer on poden fer mal.

Mar ha dit...

Jo crec que hi ha de tot, malalts i d'altres que se n'aprofiten. Com amb l'homosexualitat, jo els classificaria per "els de veritat/genètica" i els seguidors de la moda que hi ha ara...


un petó!

robelfu ha dit...

Són malalts i delinqüents
Que castració química ni castració química?

dolent.....sol volen treure el sintoma però no la malaltia
castrar no acabarà amb les violacions
es pot violar d'altres maneres
la malaltia esta en la ment no en un organ.
Que els castrin amb un xerrac i ja a veure si aquests violadors fills de la seva mare aprennen...

estic d'acord amb la castracion química, així que opino que els deberian castrar permanentment (química i fisicamente)

Que els tallin la .......
un petonàs i cuidat el refredat

rits ha dit...

La veritat és que aquest tema és tan delicat d'opinar com bèstia de donar-se.

No sé dir si son delincuents o malalts, perquè el delincuent ho és per pròpia voluntat (sempre pot triar no delinquir) xò el malalt mental perd la raó i voluntat.

Déu haver-hi pederastes malalts mentals, però que n'hi hagi tants.... pot ser que en part també la societat s'estigui tornant malalta? on ja res tingui importància, el sexe sigui una forma de dominació i esclar, a qui es domina? als més febles.

No estic segura si la castració química sigui la solució. Si fa que s'aturi l'impuls violent però també la voluntat i el desig, endavant. El què cal és institucions ben preparades, hospitals mentals pels que siguin malalts i institucions penitenciàries i una política penitenciària que tendeixi cap reeducar i no només excloure.

Quan sento alguna notícia d'aquestes em fan esgarrifances perquè no ho puc entendre, se m'escapa de la raó i em fa por. Molta por.

Espero que el curs continui bé. Bolsos????

.:*:.Hada Isol .:*:.¸.¸.•*´¨***¨ ha dit...

Querido amigo Striper he puesto unas fotos tuyas en mi blog album de fotos bloguero,si llegara a molestarte me avisas asi las retiro,gracias,un petó

Syl ha dit...

Menys mal que no has posat cap foto per a il·lustrar aquesta entrada...
Personalment crec que són les dos coses, segur que hi ha algun malalt de debò (tot i que per ser així ho són tots), però hi ha alguns que ho fan per "plaer"... no justifico... intento pensar que els hi passa pel cap en aquesta gent...
Internet a ajudat a expandir la pederastia, però abans la gent aquesta ja anava de viatge a Tailàndia o altres països per a gaudir de alguna cosa QUE NO ES NORMAL...
Reclosos en centres?? Jo que sé, la justícia farà "la seva feina"... m´agrada més la idea de la castració química... Això ho havien proposat a França no?
Recuperat i espero el proper post amb impaciència.

Rita ha dit...

Penso que per força han de ser malalts, però naturalment això no els excusa de res i quan són detectats se'ls ha de castigar amb la pena màxima. Fer mals a criatures no té cap perdó, sobretot, perquè són indefenses.

MeRCHe ha dit...

A todos estos les pegaba un tiro en los genitales y así se acaba el problema.
Dices tú "que no poden vèncer el desig d'actuar d'aquesta manera." I tant que poden, que tb yo he tenido y tengo deseos intensos de muchas cosas y las racionalizo y/o tomo medidas, eso es una excusa muy fácil, seguro que el padre de la niña Mari Luz (por citar un ejemplo) arde en deseos de colgar de los barrotes de su celda al pederasta que asesinó a su hija y se aguanta.

Striper ha dit...

Aqui contesto a tothom crec que una persona que tendeix aquest comportament tindria que ser aillada en una presso o yun psiquiatric, i que las penas tans sols per fer una foto es tindrien que endurir molt.Gracies per els vostres comentaris.

Syl ha dit...

Hola!
M´he enrecordat d´aquest post i és que estic corregint una obra de Pediatria i en aquests moments tinc un capítol de MALTRATO Y ABANDONO EN LA INFANCIA, és un capítol llarguíssim, amb fotos molt dures i se m´està fent molt pesat de corregir i cada dos per tres m´entren ganes d´apretar a córrer i vomitar!!!!!
UFFFFF vull acabar aquest capítol ja mateix. Res més, necessitava desfogar-me.
Syl

- Begin Motigo Webstats code -->