dimecres, 1 d’octubre de 2008

QUE PUC SORTIR?

Aquí en aquest bar no hi pas “ La camarera de mi amor” es el lloc on cada mati abans d'anar a treballar vaig a prendre cafè i dono un repàs a la premsa, EL REGIO 7 i EL PERIODICO, tot sovint també fem la xarrada amb el amo i algun client, i clientes que hi han aquella hora.


A vegades parlem de la situació econòmica, de política... Peró l'altre dia el tema va ser el de les sortides festives de un dels membres de la parella sense l'altre, ( Exceptuant les sortides diguem de compromís d'empresa) .

O sigui les sortides amb amics, amigues. Va a haver dels que no tenien cap problema, els que no podien sortir, els que a la llarga els suposava problemes,els que pensaven que si es sortia tenia que ser amb la parella, . Ara us trasllado el debat a vosaltres. 
Algunes de les coses que es van dir:
Si es surt tots dos.
Amb amics/ amigues del mateix sexe si de sexe contrari no.
Jo no em refio mai de un home.
Si surt no li dic res però en quant puc se que li tiraré en cara.
Jo amb els amics per que mai vol venir, prefereix quedar-se.
-------------------
LA TORNA
Aquesta es la meva tieta res a veure amb la tieta del Serrat, ella ha viscut la vida a vegades no li ha sigut fàcil, es un pou de ciència i sempre te un consell savi , va ja capa l'edat de tres xifres, però esta fresca com una rosa. Ens van fer algunes fotos jo em vaig posar les ulleres per veure si havien quedat bé, ella se las va voler posar a veure si li quedaven bé. 

 

Aquest cap de setmana mireu el que tinc previst.



AUTO SPAM.
EL PROXIM POST EL PENJARE EL DIA 5 A LES 07.00HORES

60 comentaris:

lisebe ha dit...

Molt bo el que esposes!!!

Jo el que penso es que si realment hi ha confiança a la parella, no té per qué preocupar-se de amb qui quedas, tant amb amics o amigues.

Jo crec que la parella es algo més que la convivencia de dues persones i que está per sobre d'aquestes minudencias.
Penso que la gelosia es malaltisa, i no porta en lloc.

Está bé sortir en parella però també está molt bé que cadascú pogui tenir la llibertad de quedar amb els amics de sempre siguin homes o dones o fins i tot aamb la gent de la feina sense pensar que per això hagis de tenir problemes amb la teva parella. A on está llavors la confiança??

El cap de setmana es presenta prou atapait de coses per fer, així m'agrada que t'ho passis molt bé.

El curs em sembla molt interesant i lo de la verema per aquí com es lógic també es fa, tant el Bages com l'Anoia son terras de raim.I es celebra prou.

La teva tieta, se sembla a la meva que ja té quaisi el centenar d'anys i es conserva així de bé.Quina enveja jo crec que nosaltres potser no arrivem ni per cassualitat als 90 tal com estem de atabalats i d'estres oi??

Petonets

menta fresca ha dit...

Hola,
bé, és més complicat del que sembla això de que sortin la parella amb d'altra gent, s'implica la confiança que un li dona i la que un es pren. Jo sempre he cregut en la individualitat dins la parella peró no m'ha anat bé, parelles equivocades? no ho tinc tant clar. Per coses que he anat veient crec que no en saben de gaudir de la confiança que els hi donem (parlo tant d'homes com de dones)
La tieta? el que sempre he volgut era poder arrivar a aquesta edad tot semblant una tieta amb bastó, sempre m'han despertat tendressa.
Gaudeix del curs, no paris de fer coses i bon cap de setmana.
Jo continuo amb els meus lios, ja falta menys però.

LlunA ha dit...

Jo crec que s´ha de confiar en la parella. Si la parella està bé, si hi ha confiança, si hi ha AMOR...no passa res per anar de festa, a sopar...sortir sense l´altre. Suposo que tot té la seva cosa, si ho fes cada cap de setmana em o li faria mal, pero un cop al mes o dos tampoc no fan mal a ningú!!

El bar de sempre...de cada matí, es curiòs, s´acava per agafar carinyo a la gent del tallat del matí, jejeje

Un oleee per la tieta!!

petonets

rits ha dit...

Hola!
Estic d'acord amb la liebe. És una qüestió de confiança, si no confies prou en el teu company, potser alguna cosa no va bé.
I també és una qüestió de llibertat i espai. No pots limitar la llibertat de sortir de l'altre ni posar restriccions i alhora totes les parelles necessiten un petit espai propi (o almenys quan he tingut parella estable l'he volgut)

Feu una festa de la verema cada any diferent? què divertit!!! Que us vagi mooolt bé!

Carme ha dit...

Jo parteixo sempre de les relacions amb llibertat, o sigui que per a mi cap problema que el meu marit surti, amb nois, amb noies o amb qui vulgui, ni que fos una amiga a soles... cap problema! Jo no l'obligo pas a estar amb mi, ni el tinc lligat a la pota de la taula. Per tant si hi està és per què vol, lliurement. Si un dia se'n cansa o vol marxar, passarà igual o pitjor si es troba massa lligat que no pas si surt. Cal que digui que per a mi la reciproca és també important? Si no tingués uns mínims de llibertat (i no vol dir que surti cada setmana amb l'un i l'altre, que tampoc passa tant sovint) jo no estaria bé. Les conclusions són molta confiança, molt amor i mooooolta llibertat. Per si algú es fa la pregunta, fa 40 anys que vam començar a sortir (jo en tenia 16) i 38 que vivim junts. No diré pas que aquest camí és facilissim, té els seus entrebancs, però és el millor que hem trobat.

Carme ha dit...

Ai! quin encant de tieta! en recorda les meves que ja no hi són... dues que haviuen viscut a casa amb nosaltres (o nosaltre s amb elles) tant diferents i tant fantàstiques.

Sara Maria ha dit...

No crec que hi hagi cap problema per sortir amb amics, ho trobo fins i tot saludable. Carai amb la tieta! Molt bé el curs, molt addient pel bloc que tens.

L'espia ha dit...

Caram, quines converses de bon matí! Això de que un surti sense l'altre de si sortir amb els amics de la parella o no és un tema de debat i discussió que sembla inacabable.

Àlex

estrip ha dit...

jo no tinc problemes, perquè el faig es sortir a buscar la parella. I espero que ella hagi triat no quedar-se a casa aquell dia.

Antoni ha dit...

La confiança es un pila bàsic, tot i que moltes vegades costi controlar segons quins sentiments.
Quina tieta tant aixerida!

Syl ha dit...

Sortir sol, per què no? Confies en ell o ella oi? Doncs endavant, i això que a mi ja me l´han fotuda una vegada de ben ben grossa... però no tothom és igual oi?
Precisament ahir vaig sortir a sopar amb les meves amigues... les nenes de la facultat... ara ja no som tan nenes però intentem veure,ns com a mínim una vegada al mes.
El que si que no m´agrada o agradaria és que les sortides siguin cada 2 per 3... sortir sols si però de quan en quan...

Cristina ha dit...

Com bé diuen per aquí el més important és la confiança. Crec que una parella no és un pack indivisible i cadascun ha de saber gaudir d´allò que li agrada. I no només per sortir amb ambics, amigues, sino potser per fer aquelles coses que un no pot fer amb la parella perquè no coincideixen en gustos. I per què un s´ha de privar de coses que li agraden?
Pel que fa la teva tieta és encantadora. Jo he treballat amb avis i normalment en tinc uns quants ingressats i són un pou de saviesa. M´encantaria arribar així!

instints ha dit...

Doncs ni jo ni la meva parella tenim problema per aquestes coses. La sinceritat i confiança per davant de tot, i sempre ens diem amb qui sortim i quins plans hi ha, no perquè l'altre ens obligui a dir-ho, sinó perquè ho volem dir, és una font d'alimentació més a l'amor.
La majoria de vegades sortim amb parella, però quan no és el cas, doncs no passa res, al contrari, ens animem per passar-ho bé i gaudir.
Per cert, tens una tieta molt guapa i tu ets molt alt eh? Algun dia si et trobo per manresa et saludaré eh? jejeje. Petonets!!!

mq ha dit...

sol,
cap problema
salut!!

nimue ha dit...

no em sent capaç d'opinar sobre el tema parella...

Però visca per la teua tieta i bon cap de setmana! ;)

Arare ha dit...

Ui, quina tieta més trempada! Fes-li un petó de part de l'Arare.

Quant a sortir... nosaltres no tenim cap problema, que cadascú faci el que vulgui, com la Carme. Però el tema és un altre: ens sentim millor junts. I encara un altre: a les 11 ja tenim son (oichssssssssss).. ja em diràs tu on es pot anar, junts o per separat, si sabem que ens adormirem a mitja vetllada!

;)

petonetssss

Arare ha dit...

ui! me n'adono que parlo de les nits.

De dia tant l'un com l'altre hem sortit a dinar o a prendre "algo" i continuarem fent-ho amb qui vulguem. La confiança entre nosaltres és total.

Cesc ha dit...

Costa sortir amb algú q no sigui la parella la veritat, però va bé per desconnectar i arribes i la tens esperant-te, està bé oi...

Cèlia ha dit...

Jo em sento lliure i noto que hi confia totalment i jo també hi confio i té llibertat per sortir. Cada parella cal que trobi el seu estar bé, a gust i amb confiança.

Els cursos que faràs pinten molt bé, suposo que notarem què aniràs aprenent! I el teatre, ets actor?

I molts petonets a la tieta eixerida!

Jesús M. Tibau ha dit...

"jo em vaig posar les ulleres per veure si havien quedat bé, ella se las va voler posar a veure si li quedaven bé."

M'agrada molt aquesta frase.

helena ha dit...

Jo com no tinc parella no tinc aquest problema, de fet quan tenia parella tampoc el tenia. El problema vé quan els altres han de fer logistica, cosa que és bastant comú:
"Quedem dimecres que el meu maromo té futbol i estarem traquiles",
"Marxo ja que si la mossa s'entera que he quedat i amb tu m'acharraca",
"Val quedem però portaré els nens i m'acompanyes a deixar-los abans d'anar a sopar"

Bé és qüestió de paciencia i tolerància... en fi...

La teva tieta està tremenda jejejeje cuida-la molt!!

pluja ha dit...

Crec que és una qüestió que a vegades provoca problemes en algunes parelles. Si no hi ha confiança sortir amb altra gent sempre aixeca suspicàcies. Però crec que és important que els dos membres de la parella puguin fer aquestes escapades per separat amb amics i amigues. L'espai comú és bàsic però l'individual també s'ha de mantenir!

pluja ha dit...

Per cert!!! Ta tieta és encantadora!!! em fa pensar amb la meva àvia!!

Lliri blanc ha dit...

Jo soc a favor de la llibertat ...

un bacio per te e 100 per la tieta!!!

Lula ha dit...

Jo sóc una bala perduda
Surto quan vull, i no dono explicacions. No podria estar amb algú que em demanés explicacions.
Ell tb pot sortir quan vulgui.

Evidentment ens ho comentem i tal xq som parella, no companys de pis, però no de demanar permís.

Besoooooooootes!!

El veí de dalt ha dit...

Mestre,
a veure noi abans de fotre't la barretina i els espardenyes envies el vers del cadàver que ho tens tot aturadet de fa dies. Vinga, salao!

mar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mar ha dit...

Hi ha d'haver llibertat per sortir i entrar quan, com i amb qui vulguem. L'important és saber que cadascú té el seu espai i l'utilitza de manera honesta segons les pautes que s'hagin establert prèviament.
Hi ha una fórmula per a cada parella...
El que és veritat és que si ens sentim lligats i no podem fer el que volem a la llarga acaba sent un problema.
Cada membre de la parella ha de tenir el seu espai privat i íntim de relacions personals i ha de ser lliure i no sentir-se ofegat.
Suposo que tot és una evolució... al principi de l'enamorament sembla que no es pugui fer res sense l'altre... i poc a poc quan van passant els anys cal tenir espai per moure's i sentir-se lliure.
Em sembla que ho he embolicat tot una mica...

Ostres!
com m'agradaria fer aquest curs!
fa molt bona pinta!
ens en faràs cinc cèntims???

la tieta... fantàstica! ja m'agradaria a la seva edat!

Albanta ha dit...

Encantadora la tieta!!

Quan ocasionalment hem sortit sols un dels dos ha estat molt bé... és més, anime la meva parella que surta sense mi perque no ho fa quasi mai... i pense que també és necesàri eixe punt de llibertat que es sent sense la parella present.

Però si ho fes continuament pense que ja no m'agradaria tant.

Un petó molt fort per la tieta, i un altre per tu.

Ana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ana ha dit...

Coi noi! Quina tieta més ditxaratxera, quin munt d'activitats interessants el cap de setmana! Felicitats per tot plegat!
I sobre sortir amb els amics sense la parella, i perquè no? Està bé sortir de tant en tant sense la parella, amb amics i amigues, així després arribes a casa i tens més coses per explicar-li a la parella :)

Luz de Gas ha dit...

Pues no veas que tienes actividades of blogueras que barbaridad, eso está bien.

Si no entendía mal vas a hacer hasta una obra de teatro. Ya nos contarás como fue.

En cuanto a lo de las salidas creo que los celos algunas veces juegan malas pasadas y no te fias mucho de lo que haga la otra persona y no es mi caso, lo prometo

BEsos

Silvia ha dit...

Me parece magnífico que ninguno pierda su individualidad en la pareja, lo malo es que yo, no la he conseguido.

Los celos son malos consejeros y he tenido que ir cediendo terreno en aras de intentar tener una buena relación, cosa que no sirve de nada, el celoso, inventa y busca donde no hay, hagas lo que hagas.

La tieta es envidiable jajajaja, firmo por llegar así a su edad.

Tienes un finde completito, espero que lo disfrutes enormemente.

Petonets i bon dia :)

Lansbury ha dit...

Mentres no siga un habit, no se de tant en tant esta be quedar a soles amb els amics sense cap parella i xarrar o divertirse, no te perque ser res roin, bo al meins aixo pense jo.

Somiant la lluna... ha dit...

Moltes vegades anem a pendre plegats. Però també sortim sols, amb amics i amigues indiferentment. Crec que ell no ho porta massa bé, però jo no suporto que em tallin les ales ;)
Per cert, la teva tieta un encant!

Metis ha dit...

jo no tinc cap problema que surti el dissabtes, i em dona igual si va amb dones u homes, el que vull es que em deixa a mi trankila a casa un dissabte a la nit :-)
ara en serio, cadascu fa el que vull, dintre de un marge de respecte, aixi que mai li prohibiria sortir. Pero que tampoc m'ho fages a mi.


tu si que saps diverir-te els caps de setmana!

petons

Joana ha dit...

Felicitats per aquesta àvia i per tu! Cuida-la!
Mmmm...la verema! L'any passat hi vaig anar...
Que disfrutis!
Parlant-ho i respectant la parcela de cadascú s'enriqueix la relació!

yuna ha dit...

Que tendre la teva tieta :___)
Un petonet ben gran, guapo!!!

;)

su* ha dit...

a mi m'agrada q em deixin via lliure en si surto o no i amb qui ho faig, per tant, tmb deixo via lliure.

q vagi molt bé el cap de setmana, friso per veure'n la crònica! ;)


petonàs!
i un altre per la tieta! és un encant! val la pena gaudir de la companyia i sabiesa de la gent gran :)

AINA ha dit...

sortir amb amics o amigues i sense la parella? cap problema,nO? jo crec que la confiança en un punt i malament aniriem si no poguessim disfrutar d´aquests moments. ara, sortir amb la parella... i sols amb la parella també s´agraeix sobretot en aquells sopars rotllo romàntics que tant m´agraden..

mercè ha dit...

joder...jo no tinc cap tieta d'aquestes!!!!

i respecte al post anterior, crec que a les dones ens van més el preliminars pq és quan tenim més plaer, obejctivament parlant. es quan més es té en compte al nostre amic cli! que després tb però bé, vosaltres ho teniu més fàcil, directe i asumit. si si

besets!

carmncitta ha dit...

La teva tieta es veu molt bé, oi? si arribes a aquesta edat i arribes bé, es el millor que et pot passar.


Estás supermorenodelamuerte, todavía tomas el sol o es tu color natural? :O :O

fada ha dit...

Dintre del poc temps lliure que tenim, si quedem amb algú de manera individual, doncs hi quedem. Però sovint, sense buscar-ho, es dóna que per afinitats, suposo, acaba sent del mateix sexe.
Felicitats per aquesta tieta tan eixerida que tens!! Un petó, maco.

jero ha dit...

Acabe de descobrir el teu blog. Curiós de llegir i amb fotos... interessants.
M'hi passaré de quan en quan.
Salut!

Joana ha dit...

Com que no tinc aquest problema!Jo els deixo sortir sempre i em deixen sortir, és clar!. Perque quedar-se amb un si els pots tenir a tots!. Quan els aparellats surten sense la parella és una mica pal pels desaparellats si estàs en minoria, perque acaben parlant dels nens i de la parella. De totes formes, la utopia seria poder sortir amb qui vulguis i quan vulguis sense haver de donar explicacions, però....em sembla que és molt difícil

menta fresca ha dit...

tio, que no contestes els comentaris o que????

Fujur ha dit...

que post más tierno jeje!

donali un pató de part meva! ;-)

Striper ha dit...

STRIPER DIU:
Nenas in nens vaig de bolit es la rao per la que he tardat en contestar els comentaris, Sobre el tema crec que lo ideal es que no hagi problemes si un dels dos vol sortir. La tieta ho es per part paterna i es el unic dels germans que queda amb vida malgrat ser la major. Es una delicia de Tieta.
Lisebe:
confiança si vital , però crec que la confiança es algo que atent a raons . La gelosia la por, potser
no. Noia es tindrem que prendre la vida amb mes calma.
menta fresca:
jo crec que el respecte a l'individualitat es vital, pero potser en ho tenim que saber guanyar.
La tieta no porta basto, i si surt a caminar deunido.
LlunA :
Si però l'amor també causa molts temors.
Rits:
Es l'ideal però no sempre es així, a la festa de la verema , fem una obra de teatre i cada any es diferent.
Carme.
Evidentment l'amor no te que lligar ni obligar te que venir de gust.
Ah la gent gran!!
Sara Maria:
Jo penso igual, ja tinc ganes de començar el curs.
L'espia.
I amb opinions de tots els gustos.
Estrip:
Ja seria mala hostia.
Antoni:
Tu ho dius a vegades costa controlar.
Syl .
Jo crec que com habit freqüent no te que ser bo.
Cristina :
renunciar fins a on. Gracies per lo de la tieta.
Instints :
Una bona mostra de confiança mutua i si espero que em saludis.
Mq:
M'alegro.
Nimue .
Moltes gracies.
Arare .
Li fare.
Ah la son.
Bona postura.
Cesc.
Si desconnectar va bé.
Cèlia :
Si cal estar i fer que la parella estigui a gust.
Actor ' nomes aficionat.
Jesús M. Tibau .
Moltes gracies.
Helena :
ja passen aquestas cosas . I si la meva tieta es la hostia.
Pluja :
Evidenment te que ser mutuo, Gracies per lo de la tieta.
Lliri blanc :
exacte . Li donare.
Li agraden molt els petons.
Lula :
Doncs a continuar gaudint.
El veí de dalt :
Ho sento m'hi poso.
Mar .
Honestedat la clau si!!!
Albanta:
La llibertat necessària i tant . Gracies per els petons.
Ana :
Ho es molt.
Si per que no?
Luz de Gas.
Muchas si ya contare.
Gracias. Ah los celos.
Silvia:
Los celos , los miedos casi siempre son irracionales.
Ojala lleguemos a si a su edad.
Lansbury .
Jo tampoc crec que tingui que ser un habit.
Somiant la lluna..:
Doncs no hi renuncies, per que després vindran altres renuncies.
Metis :
Tranquil·litat una nit a casa no te preu.
Joana:
Si aquest any tornes saludam.
Yuna:
Moltes gracies.
Su*:
La reciprocitat necessària. I molt.
AINA .
Dona un sopar romàntic important.
Mercè:
Te la puc deixar una mica, ella encantada.
Carmncitta ;
el sol. Moreno Curro.
Fada:
M'alegra que et vaguin així les coses.
Jero .
T'espero.
Joana;
Utopia? Lo llogic?
menta fresca :
Noia es que vaig molt de bolit i atabalat.
Fujur :
Vale li dono.

khalina ha dit...

m'ha agradat conéixer la teva tieta :)

Molta merda amb la rateta!

Penso que no sortir sempre enganxats pot ser un alicient si a cap dels dos molesta. Es trobar el terme apropiat a cada parella. S'ha de trobar temps per tot. Un amic teu pot ser amic de la teva parella, però segons per a que no hi ha prou confiança

zel ha dit...

A casa meva tothom surt quan vol i amb qui vol, i no ens preguntem res que no ens puguem respondre. I si algú s'aprofita de la situació, allà amb la pròpia consciència. Som així.
Tieta entranyable, d'aquelles que tots voldríem.
I déu n'hi do el fi de setmana, ja pots fer bondat!!!!


Petonassos, maco!

Orbison ha dit...

Caram, et veig MOLT ben acompanyat !!!!!!, m’apunto el nom del lloc, les guinnes són més barates que a Barcelona ?. lo de la tieta m’arriba a l´`anima, jo ja no en tinc i a elles i als avis/es els hi tenia (Tinc) un carinyo especial....

Martha! ha dit...

hi ha d'haver confiança en una parella, sino malament...
si, si que feia paxoca amb les ulleres!
he estat desapareguda però torno per estos mons! un peto

Jo Mateixa ha dit...

La tieta es maquissima, i molt graciosa :-)

Pel que fa al que dius de les sortides, mira, mira, jo penso que si no tens prou confiança com per dir-l'hi al teu company/a que surts o que vols sortir sense ell/a per que simplement et ve de gust cagadalem.

Tots dos hem de poder tenir temps lliure, no cal estar les 24 hores del dia plegats, que es molt avorrit homeeeeee (be, en el meu cas no tant, i més tinguent en compte que quasi nomes veig al meu home el cap de setmana per que entre setmana no tenim ni temps)

Petonets i diverteix-te en totes les activitats que fas eh!!!!!

Deric ha dit...

pel fet de ser una parella no crec que calgui anar sempre junts a tot arreu.

Striper ha dit...

khalina:
Moltes gracies.
La confiança la clau de moltes relacions.
Zel:
Em sembla admirable i perfecte.
La tieta es collunuda.
Orbison .
Jo no surto a la foto del bar.
Desconec el tema dels preus.
A la gent gran se li agafa un carinyo molt especial.
Martha! :
Benvinguda de nou guapa,
Jo Mateixa :
Si la tieta te un humor envejable i mai es queixa de que li faci mal res.
Si jo també penso que tenim i debel tenir temps per fer coses fora de la parella.
Deric:
Estic d'acord amb tu.

kpi ha dit...

Nosaltres sortim sense cap problema,el que passa es que ara amb els nins tenim poc temps. Abans teníem un dia lliure per fer el que volguessin ara es quasi impossible.
Jo cada mes surto amb les amigues a sopar i de festa i ell també.
Crec que la confiança es primordial, jo de tan en tan vaig a casa del meu amic que va enviudar a fer un cafè i a xerrar, el meu home mai m'ha dit res, ell sap que és el meu amic i ja està, clar que sempre quan arribo em demana - Que tal el Biel (també es diu Biel) i comentam.
La tieta es preciosa quin encant, la vellesa ens torna tan dolços i tendres que fan ganes de donar-l'his un bon axuxon.


estas millor???

Striper ha dit...

kpi :
Es molt positiu poguer arribar aquest grau de confiança. I si la tieta millora amb l'edat.

MeRCHe ha dit...

De vez en cuando se puede y se debe, salir con los amigos sin la pareja. Yo no tengo amigos del género masculino, por lo tanto salgo con mis amigas y a mi chico no le importa, no es que tire cohetes pero lo lleva bien, y a mí tampoco me molesta que él salga con sus amigos. Creo que es bueno para la pareja que cada cual conserve un reducto de su independencia, eso enriquece la pareja y fomenta la confianza y por supuesto la responsabilidad de lo que uno debe hacer con sus actos, y además quiero y necesito tiempo para dedicarle a mis amigas, ellas aportan cosas a mi vida que me son muy necesarias y de las cuales no quiero prescindir, y, si un día me quedó sin marido al menos tendré el hombro de mis, pocas, pero verdaderas amigas para poder llorar a moco tendio.

besos

Deseo ha dit...

la tieta fa patxoca amb les ulleres... i tu amb i sense elles!!!

i tens una veu molt maca!! ;)

Striper ha dit...

MeRCHe:
Creo que la situacion que expones tendria que ser la normal.
Deseo.
Moltes gracies.

- Begin Motigo Webstats code -->