dissabte, 14 de novembre de 2009

2 CONTES .... I un homenatge al Víctor

El meu petit homenatge al Víctor
per els seus 300.000 registres.


EL SEU BLOC
http://vpamies.blogspot.com/
La dona que es creia insignificant.
Havia una vegada una dona ella es veia, lleixa, esquifida he insignificant i així es feia veure als demés. Un dia el va va veure i es va enamorar de aquell home que era el lo que sempre havia somiat . Passava davant seu diàriament. I nomes li deia? hola? Quan va anant agafant confiança, li donava el bon dia. Somiava amb un frec seu, amb una carícia. Però nomes rebia ignorància o frases seques. La dona insistia, encara que cada frase antipàtica li feia mal, la feria en el més profund. Ell sembla no adonar-se. Havia dies que ho duia més o menys bé, uns altres marxava malenconiosa a casa. Sabia que no tenia molt que oferir-li nomes el seu afecte, la seva calor i els seus braços oberts. No tenien gens que veure la una amb l'altre. Ell dur i fred amb ella. I ella erre que erre . Fins que un dia, ell va dir una paraula amable! La diminuta enamorada es va créixer. Va veure que un esbós de somriure anava dirigit a ella. Se li van anar tots els descoratjaments, va pensar que tenia força ser suficient per a anar acostant-se a Ell I creia que arribaria el dia en el qual li digués tot el que el desitjava . Va anar augmentant la seva auto-estima, el seu valor. A Ell ja no el veia tan gran, ni tan fred, ni tan llunya. El veia de la seva alçada , ara veia els seus llavis a prop. Li va poder donar aquest petó, aquesta abraçada. Li va transmetre la seva calor, el seu poder. ...i van ser feliços.


El home que es creia insignificant.
Havia una vegada un home ell es veia, lleix, esquifit he insignificant i així es feia veure als demés. Un dia ela va va veure i es va enamorar de aquella dona que era el lo que sempre havia somiat . Passava davant seu diàriament. I nomes li deia? hola? Quan va anant agafant confiança, li donava el bon dia. Somiava amb un frec seu, amb una carícia. Però nomes rebia ignorància o frases seques. El home insistia, encara que cada frase antipàtica li feia mal, la feria en el més profund. Ella semblava no adonar-se. Havia dies que ho duia més o menys bé, uns altres marxava malenconiós a casa. Sabia que no tenia molt que oferir-li nomes el seu afecte, la seva calor i els seus braços oberts. No tenien gens que veure la un amb l'altre. Ella dur i fred amb ell. I ell erre que erre . Fins que un dia, ella va dir una paraula amable! El diminut enamorat es va créixer. Va veure que un esbós de somriure anava dirigit a ell. Se li van anar tots els descoratjaments, va pensar que tenia força ser suficient per a anar acostant-se a ella. I creia que arribaria el dia en el qual li digués tot el que el desitjava . Va anar augmentant la seva auto-estima, el seu valor. A lla ja no la veia tan gran, ni tan fred, ni tan llunya. La veia de la seva alçada , ara veia els seus llavis a prop. Li va poder donar aquest petó, aquesta abraçada. Li va transmetre la seva calor, el seu poder. ...i van ser feliços.

.............

I aquest contes tenen allò que en Castellà diuen “ Moraleja”

Per dura que sigui la pedra la persistència de una gota d'aigua

li acaba fent forat “

" I cal que ens agradem nosaltros mateixos , per agradar als demes"


Afexit avui 15-11-2009 a les 22,07

En referència al post anterior.

Finalment avui m'he trobat amb La Núria i el Gerard, ha sigut un dia de nervis havíem quedat a les 18 hores, ens hem fet petons , ens hem abraçat, i ens en conjurat , que teníem que reprendre el contacte, i reprendre la relació pare-fills que absurdament se havia trencat, i molt important hem rigut junts. Estic content i feliç. La Núria esta molt guapa ei i el Gerard també.




20 comentaris:

Marta ha dit...

Joan
entenc la "moraleja" perfectament, se lo que significa no agradar-se un mateix i tenir l'autoestima a l'alçada de las sabates.
Molt dificil,tot plegat.
petonets, molts, sempre.

Thera ha dit...

Agradar-se a un mateix és el més important!!!! El demés ve sol... però, estic d'acord en que és difícil i n'hem d'aprendre.

Albert B. i R. ha dit...

A partir d'un altre bloc que llegeixo, he descobert el Parèmies i és realment excepcional!

lisebe ha dit...

QUE ALEGRIA EM FA SABER-HO!!!!!!
El retrovamente de pare i fills, que il.lusió saber que están amb tú de nou oi? Veus a vegades es més la por que altre cosa! quan hi han sentiments de veritaT surten i ja está!!
Ara toca no allunyar-se sino tot al contrari, mantenir el contacte viu !!
Felicitats perque sé que estás molt feliç.

Ara canviant de tema drasticament
altre felicitació per en Victor!!!! i el seu BLOC

I dels dos contes amb lliçó, doncs sí tens rao si amb tu mateix/a no estas contnt ho transmiteix-es al damés.
Cal estar content i satisfet perque els altres es donguin compte..
Una veritat com una casa de pagés ! sí senyor!Aplicar-se la lliçó , clar que parlo per mí..

Petons (ja veig que rius)

Cèlia ha dit...

Bonic homenatge, oi?

Carme ha dit...

Bonic homenatge i moltes felicitats a tu també per la trobada amb els teus fills. Cuida'ls i no deixis que es torni a crear distància.

Thera ha dit...

Saps, m'ha agradat passar per casa teva de nou i veure que tot està anant molt bé! Celebro la trobada amb els teus fills i espero que a partir d'ara pogueu trobar de nou un camí junts, sense distàncies ni mals entesos. Felicitats de tot cor :)

Marta ha dit...

joan
no saps quina al-legria, estic contenta que tot hagi anat bè.
No deixis escapar aquesta oportunitat, els teus fills son molt generosos, senyal de que no ets un mal pare.
mes petons.

garbi24 ha dit...

Doncs si la veritat es que sempre s'ha de picar pedra per aconseguir el que volem.
Felicitats per el retrobament, anar picant pedra......

vpamies ha dit...

"Per dura que sigui la pedra la persistència de una gota d'aigua li acaba fent forat".

És una imatge molt sugestiva aquesta de la gota d'aigua persistent que acaba perforant una pedra.

Striper, moltes gràcies!

kika ha dit...

molt ben explicat... és un conte molt bonic.
i m'alegro molt de sentir les ultimes noticies!
ara a aprofitar-ho! :-)

Goculta ha dit...

Felicitats

AMYLOIS ha dit...

M'ha encantat aquesta historia, y la seva moraleja.

felicitats per la teva felicitar amb els teus fills.



muaaaaaaaaaa

Glòria ha dit...

Felicitats, Joan!

su* ha dit...

ben certes les dues moralitats, tot i que a vegades el forat de la persistència pot ser dolorós.

i moltes, moltes i moltes felicitats a tots tres pel retrobament i sobretot pels desitjos de continuïtat!!!

una abraçada*

aigua ha dit...

Això si que és una molt bona noticia striper!!!!!!
estic contenta per vosaltres :)

zel ha dit...

Entrar i sentir alegria és tot un...ets com (jejejeje) déu, ets arreu, sempre estàs en tot, crak! Petons, estimat!

Déjà vie ha dit...

mmmmmm jo em kdaria amb que si nosaltres ens sntim be amb nosaltres mateixos, ho podem aconseguir tot!! :)

mar ha dit...

és tan important sentir-se bé amb un mateix per creure's mereixedor de tot el que desitgem...

Moltes felicitats pel retrobament!

Striper ha dit...

Moltes gracies a tots per el vostre suport i els vostres comentaris, una abraçada.

- Begin Motigo Webstats code -->