UNA BONICA LLEGENDA:

Explica la llegenda que al principi del món,quan Déu va decidir crear a la dona, va trobar que havia esgotat tots els materials sòlids en l'home i no-tenia mes que disposar. Davant aquest dilema i després de profunda meditació, va fer això: Va prendre les formes rodones de la lluna, les suaus corbes de les ones, la tendra adhesió de la enredadera, el Trémol moviment de les fulles, la esvelta forma de la palmera, el tint delicat de les flors, l'amorosa mirada del cérvol, l'alegria del sol i les gotes del plor dels núvols, la inconstància del vent i la fidelitat del gos, la timidesa de la tórtora i la vanitat del paó real, la suavitat de la ploma d'un cigne i la duresa del diamant, la dolçor de la coloma i la crueltat del tigre, l'ardor del foc i la fredor de la neu. Va barrejar tan desiguals ingredients, Va fer a la dona i li va donar a l'home. Després d'una setmana, va venir l'home i li va dir: Senyor, la criatura que em vas donar em fa desgraciat, vol tota la meva atenció, mai em deixa sol, xerra incessantment, plora sense motiu, sembla que es diverteix al fer-me sofrir i vinc a retornar-te-la perquè no puc viure amb ella!!! Bé, li contesta Déu i es queda a la dona. Va passar un altra setmana, va tornar l'home i li va dir: Senyor, em trobo molt sol des que et vaig retornar a la criatura que vas fer per a mi, ella cantava i jugava al meu costat, em mirava amb tendresa i la seva mirada era una carícia, reia i el seu riure era música, era bella a la vista i suau al contacte. Em cuidava i protegia quan ho necessitava, em donava dolçor, tendresa, comprensió i amor sense condicions, per favor Déu, retorna-me-la, perquè no puc viure sense ella!!! Ja veig, va dir Déu, ara valores les seves qualitats, això m'alegra molt, clar que pots tenir-la de nou, va ser creada per a tu, però no oblidis cuidar-la, estimar-la, respectar-la i protegir-la, perquè de no fer-lo, corres el risc de quedar-te de nou sense ella...

Anònim