Tot te un principi i un final i avui aquest bloc Striptease d'histories arriba al su punt final, has sigut dos anys llargs, i vull agrair-vos la vostre companyia a tots aquells que heu pasat per aqui i m'he acompanyat , se que molts se alegraran d'aquest deu d'altres els hi sabra un xic de greu, pero de vegades a la vida arriben moments en el que dificilment et veus amb cor de dirigir els teus passos i molt menos posar il.lusions a un bloc ,se que es queden projectes a mitges com lo de la xocolata i em sap molt de greu, altres projectes es queden al teclat pero en aquest moments no em veig amb cor ho sento. El cami del Striper arribat a un punt final.
.png)
.JPG)
39 comentaris:
Em sap molt de greu que acabis amb el teu blog, Joan, se't trobarà molt a faltar i ho saps...
Doncs sap greu. Una lectura molt itneressant que perdrem. Amb tot ànims amb tota la resta de projectes que tinguis entre mans!
Ànims company! Nó sé a que es deu aquest sobtat adéu i entenc que a vegades, per ocupacions i/o desil·lusions de la vida real, costa continuar amb iniciatives com aquesta.
Des d'aquí desitjar que sigui un fins ara i no un adéu.
Striper, no sempre et comento, però sempre t'he anat seguint, ja ho saps.
No sé què motiva aquest tancament, però no defalleixis, davant res, perquè res ni ningú s'ho mereix.
Tanca, si és el que necessites ara mateix, però torna així que tinguis forces, segur que estarem tots encantats de tornar-te a llegir.
Tens un lloc a la blogosfera i ets apreciat, això també ho hauries de saber.
Sort, ànims i fins aviat!
Petons, molts!
no ens diguis mai adéu, diga'ns fins aviat i així, algun dia, veurem el nom del teu blog al capdamunt del blogroll i ens alegrarem de què l'Striper hagi tornat a explicar-nos alguna aventura :)
Una abraçada i espero, de tot cor, que els motius siguin lleus :)
Suposo que és una broma.
Quan jo vaig tancar el bloc tu vas ser el primer que em va animar a seguir. Aquestes èpoques de cansament i falta d'interès en escriure són habituals, FES MENYS ENTRADAS, passeja per aquí i comenta, com faig jo i no perdis el contacte.
No pots deixar a la senyora de l'hotel mig despullada i sense saber com acaba la seva història.
A més ens deus el concurs de relats de la xocolata.
Una abraçada Joan.
Coi neng, ara si que m'he quedat de pedra. Desitjo que no sigui un adéu definitiu, et necessitem disparant les teves bales a primera línia. Entra a la reserva el temps que calgui, però torna quan creguis que es el moment. Fins llavors.
Una abraçada.
e? suposo que deu ser una broma oi?!??!
M'has deixat ben impresionat, no m'ho esperava. El teu bloc és tot un clàssic! Bé, espero que un cop feta aquesta parada t'animis i reprenguis aquest blog de referència! Tots necessitem de tant redefinir-nos i de reencarnacions blocaires n'hi han moltes així que espero trobarte de nou amb l'striptease d'història, amb el nou raconets de Catalunya? o sino amb qualsevol altre moguda blocaire. Ens veiem per el 2n 2a o per Manresa!
Àlex
aqui estare para cuando quieras volver a compartir unos ratitos con nosotros.
cuidate mucho amigo.
hoy mas que nunca, un fuerte abrazo.
bueno no, que seguro que tu prefieres un fuerte beso.
:-)
Striper, no em facis això! Tot i què "fa temps" que et llegia, només fa uns mesos que et deixo comentaris... Què ha passat? Espero que sigui una broma com apunta una altra amiga!
ostres! així de cop!
deu haver passat alguna cosa molt greu perquè jo tenia la impressió que tu eres incansable... blocaire permanent...
em sap molt greu. ara ja fa temps que et llegeixo, encara que no sempre deixi emprempta i et robaré molt a faltar
i la contraportada, la mantindràs?
com ja t'han dit espero que no sigui un punti i final, sinó només un punt i seguit, o una coma :-)
Striper, Joan.... Si és per que et fa falta endavant, recorda allò de si hem "d'escriure" per pebrots.... ànims, refes el temps i torna quan en tinguis ganes, aquí t'esperarem, jo t'enyoraré, aquí i a casa meva, ja ho saps.... Et deixo una forta abraçada i un munt de petons :) Pel que necessitis, ja saps on para la Cris del V/N, d'acord? :) Sort Joan!!!
Easily I assent to but I contemplate the list inform should acquire more info then it has.
Tot i que no fa massa que et segueixo, m'agrada el teu bloc i anar-te seguint.
Crec que tens molta corda i molt a dir. Potser ara necessites un respir, però espero que sigui transitori i ben aviat pugui tornar a veure't per aquí.
Jo no vull dir-te adéu... m'agrada més fins a reveure!
Cuida't, Joan.
;)
Vaya, que dificil decir adios, con lo bien que nos la pasábamos con tu blog. Pero veo que sigues con otras iniciativas, con otras ideas y podremos seguir con tu grata compañía.
Seguiré a tu lado.
Un abrazo
és de debó?
Preferiria que no ho fessis però ho puc entendre perfectament.
Et seguirem a l'altre blog, espero.
Doncs, sí... em sap greu que sigui així i tant sobtat i amb projectes a mitges. Segur que tornaràs, com diu el Pere.
Descansa una mica!
faig meves les paraules d'en pere.
poc mes s'hi pot afegir
no deixis l'striptease...
reposa si te cal, i torna
una abraçada
M'ha sobtat aquest adéu....potser és un moment de cansament..necessites una pausa? un punt i apart? si havies engegat això dels contes de la xocolata..i estàs fent regim...i la barba et fa un rostre interessant i tens l'obra de teatre...no sé hi ha moments en els que ens sentim potser amb un cert esgotament de tanta activitat i desitjo que sigui això només una pausa per a descansar...Ànim i torna...
tothom sap el que li convé.
Striper, et trobarem a faltar!
si necessites tancar el blog, no dubtis en fer-ho i si decideixes tornar, seràs molt benvingut!!! Espero que ben aviat trobis les forces que ara dius que et manquen i t'il·lusionis de nou.
Una abraçada ben forta, Joan!!!!
Joan, no hauries de ser tant dràstic, descansa, i diguen's fins aviat, no? Que ja ets un clàssic en les meves voltes per l'espai...
Espero que seguiràs pels "raconets" i al menys no perdrem tot el contacte.
Un fortíssima abraçada i desitjo que la força i la ilusió tornin ben aviat a la teva vida.
Petonets dolços!
És un blog especial, el teu, no sé, diferent dels altres. Se'ns farà estrany que no hi sigues. Però jo no vull dir-te adéu, potser una mica més endavant hi tornes. Descansa. Petonets.
Tot i que sé que he de respectar la teva decisió i que l'entenc perquè jo mateixa he fet aquest mateix pensament més d'una vegada, deixa'm dir-te que em sap greu, que et trobaré a faltar i que desitjo de tot cor que les coses et vagin bé. Si algun cop vols trucar a la meva porta i encara i sóc, sàpigues que pots comptar amb mi. Molta sort. Un petó.
què?????????? això sí que no m'ho esperava! ostres, em sap molt de greu! espere que no t'haja passat res greu... Igual encara t'ho repenses i escrius alguna coseta...? Serà estrany que faltes a la blogosfera! una abraçada!
Ho entenc i ho comprenc i ho respecto, encara que .. bé, fins quant tu vulguis
Un petó
Sóc jo una altra vegada per deixar-te un regalet, encara que potser ja el coneixes.
http://www.youtube.com/watch?v=KV6LlWsIAuw
Ostres Striper una llàstima. T'enyoraré. A veure si el reprens més endavant.
Entenc les ganes de plegar, ja que en un moment o altre a tots ens passa.
Malgrat tot espero que continuis passant per casa.
Que vagi tot força be.
Com els altres, m'has sorprès. Ets tu qui, més endevant, el pots reprendre a vegades el mirava però no comentava, per falta de temps, però ja en tenies molts de comentaris. Fotos molt boniques. Posaves romanticisme , sensualitat, pot ser ja no et fa falta perquè viure-la és millor que escriure. Fins a reveure des de l'altre blog que avui m'he ajuntat, no sabia que no hi era.
Apa! No l'esperava aquesta... :-(
Espero que aquest sigui l'inici d'un nou bloc. No sé dic jo... o potser un fins aviat...
Això del bloc s'ha de viure amb ganes però sense obligacions.. (ho dic pel meu que a vegades el deixo abandonat temps, fins que li haig de treure les teranyines!)
Espero que no ens deixis definitivament,eh?
Fins aviat! Cuida't molt!
una abraçada!
Ostres no meu puc creure... ho he llegit 4 vegades... com que t'en vas? i hara a qui llegire jo per vore imatjes sexys?, continuare pensant en tu cada vegada que done de alta una carrera en Manresa :D, et vaig a trobar moltisim a faltar Joan i mes hara que m'havies donat tantes ganes d'escriure amb el concurs (que no pensava guanyar pero si participar). Gracies per obrirme la porta a tots els blog que hara me comenten, espere que se te pase i tornes amb moltissimes forses... dises un vuit. MUas
anims i si et repenses aqui estarem
M'acabe d'assabentar amb retràs, i saps?? se m'han ennuvolat els ulls.
Menys mal que ja has anunciat que tornes amb nosaltres.
Una abraçada fortíssima!!
Salut i Sort!!
Però... no ho acabes de deixar, oi? Espero que estiguis bé.
Vaja notícia... ho acabo de llegir... avui que em posava una estona a veure com anaven les coses per aquí... m´he endut una mala sorpresa però ja he vist que al final segueixes de una altra forma.
Espero que estiguis millor del que t´ha deixat en l´estat que estàs o estaves i et desitjo molta sort en aquesta nova etapa.
TODOS LOS CAMBIOS SON PARA MEJOR.
Una abraçada molt especial!!!!
vaaaaaaja, estic uns dies sense entrar i "m'esvalotes" el galliner!
descansa uns dies però torna, eh? no ens facis aquesta mala jugada, home!
Vaig a llegir-te tot lo nou...
una abraçada i endavant!
ostres, m'ho he hagut de llegir dues vegades... últimament llegeixo tant en diagonal que això m'havia passat per alt :(
a vegades es necessiten canvis, tanca cicles per obrir-ne d'altres... molts ànims amb tot el q et propòsis i endavant!!! el q ha quedat al teclat, quan vulguis, ho podràs recuperar i acabar ;)
una abraçada enooorme!!!
et seguiré als altres blocs ;)
Publica un comentari a l'entrada