Reaccions
Tots reaccionem de maneres distintes davant un problema , divendres, dissabte davant de una situació que se'm va plantejar vaig, reaccionar fugint em sentia enfonsat i acorralat , dolgut, culpable i sense gaire sortides , i em vaig enroscar en mi mateix i vaig voler trencar amb coses de la meva vida .. Per això aquest tancament sobtat del bloc, el Striper es una petita extensió meva del Joan. Peró després de passada la tempesta el bloc continua potser adaptat una mica a la resta del mon Joan , amb el ritme que em sigui possible a cada moment. Gracies a tots per els comentaris rebuts, de fet una mica no jo però si el Striper ha viscut una escena de la peli-cula Tom Sawyer on assisteix al seu propi enterrament i s'adona de qui l'estima qui l'aprecia i qui ..
Cal dir que el compromís de els relats de la xocolata continua i el dia 15 estaran penjats els relats per que els pugueu votar , sobre aquest tema cal dir que hi hauran tres premis unes petites mencions per penjar al bloc i el primer premi tindrà a mes un llibre dedicat de la escriptora Marta Pérez Sierra "Sexe Mòbil Singular, SMS" .
Gracies a tots!!! Ens Veiem!!!!
.png)
.JPG)
30 comentaris:
Ei que t'ha pasat, tas posat trist? bueno hi ha dies per tot ja vindrá uns per riure.
Jo de moment no mi fico amb els relats jejeje no estic motivada,
una abraçada.
Dsprés de la tempesta ve la calma.
Celebro que tot hagi tornat al seu lloc i l'Striper també.
Bentornat, maco!
Petons!
I retornar a la calma és el millor de les tempestes. Endavant.
Endavant, Striper!
me n'alegro molt de la tempesta ja hagi passat i que la fi del blog hagi estat una falsa alarma :-)
ànims!
Allò que un no s'ha de baixar del cavall a meitat del riu és una tonteria. I m'alegro moltíssim que així sigui.
Una abraçada Joan!!!
Doncs endavant les haches!!
La vida com diu una dite castellana sempre et dona "Una de cal y otra de arena", i a vegades hi han moments que et superan desgraciadament, pero com diu tothom despres de la tempesta vé la calma...
Necessitem a l'estriper i al Joan !!
Un petó i una abraçada ben forta!
Menys mal! Uf! quin ensurt que ens va donar! tranquil...que striper i Joan puguin conviure en pau ...pren-t'ho amb calma...respira...potser vas tenir un atac d'angoixa? Bé...celebro molt que ja tot vagi millor....la blogosfera no es pot arriscar a perdre't! Una abraçada blocaire!!!
Que bé que hi tornis!
Ja saps que et recolzem!
Una abraçada!
Mira, m'has animat el dia.
Això teu ja em tenia un xic amoinat.
Bona tarda Joan.
Joan
acció, reacció, repercució....aixi va tot.
Poca cosa a dir, ja saps on em tens, si puc, i vols, de cor.
petonets, sempre
Teu perdone perque eres tu, pero primer fou Salt i despres tu, la proxima NO MEU VAIG A CREURE NI RES ala ala, estic tant tant felis de que continues. MUUUUAS no mes tancaments
Ei hara que caic TU LO QUE VOLIES ES QUEDARTE AMB EL PREMI EEEEE seras gandul ajjaja;) es que ho he tornat a llegir per si de cas no ho havia llegit be la 1º vegada ajajja
Ànims! Mica en mica a recuperar-se i a reemprendre les coses amb ganes i il·lusió!
Recapacitar es de savis!!!!!!!
Endavant Joan, ets únic!!
T'estimem!!
La millor notícia del dia
Un petó molt fort
Un dia em van dir: per sort no sóc un riu, si m'equivoco, tiro enrera i agafo un altre camí!!
Endavant, al teu rítme, ja veus que tens molta gent que estem al teu costat, oi?
Petons Joan, m'en alegro de llegir-te potser avui més que altres vegades :)
Ahir em vas sorprendre i avui ja m'he quedat més tranquil·la. On s'es vist que ens donis aquests ensurds!!
me n'alegro que les coses es posin al seu lloc i no tanquis definitivament el blog
Ànims Joan!!!
Que seria de la vida sense aquets alts i baixos (ara no se si ho escric bé) és igual, ja m'entens.
Estic contenta de que segueixis per aquí.
Petonets.
Ben tornat Joan!!!!
Ànims.
Una abraçada.
M'alegro moltíssim!!!
Sort i Ànims!!!
;)
;)
;)
Quan tenim un daltabaix emocional sovint ens pot passar que volem trencar i allunyar-nos de tot. Però cal reposar els pensaments i esperar a veure les coses més clares. És aleshores quan les decisions són vàlides i fiables amb nosaltres mateixos.
Anims i a continuar!
Àlex
Això ja està millor!
M'has deixat de pedre!!
Jo també vaig una mica ocupada i no vaig llegir l'alterior...
Espero que tot hagi tornat a la normalitat, no et preocupis, tots pasem instants d'aquests...
Jajaja! Així m´agrada... uns dies les coses es veuen negres i uns dies de un altre color.
Molt millor així, company!
un petonetttttt
m'alegro moltisim que tornis.
:-)
me n'alegro moltíssim d'aquesta tornada!!!
al teu ritme. el blog és teu, i has d'anar fent poc a poc com puguis.
una abraçada ben gran
Felicitats per la tornada a primera línia d'atac! Sense baixes, ens sentim més reconfortats! ^_^
Publica un comentari a l'entrada