dimecres, 10 de març del 2010

PERCEPCIÓ, VIRTUAL? REAL?



Voltant per els blocs i veien comentaris ha molts, podem llegir, un peto, petonets, besitos, besos, besicos, una besada, abraçades de diferent intensitat, i diferents mostres afectives virtuals, jo crec que per el publica i diu una persona al seu bloc pot ser desconeguda o bé plasmar la seva personalitat ,i podem deduir coses com si es sensible, orgullosa, diligenciant, aficions, sentiments, estat, ...... I rebudes aquestes sensacions podem mostrar unes simpaties que poden variar segons el que ens transmet-eix, i d'aquí les mostres virtual de afecte-amistat.

Evidentment en molts cassos pot se irreal el que percebin tant en sentit antipatia com en sentit simpatia.

Vosaltres que penseu de tot plegat , un bloc defineix una personalitat?

Jo us puc assegurats que donat que el meu bloc es vesteix de erotisme- festiu de vegades molta gent ha percebut de mi una imatge molt frívola , posant me mes ho menys com un Casanova-sadic.

De vegades al bloc ens quedem amb panys menors.
I de vegades ben abrigats.
M'AJUDEU


Per cert la primavera ja s'olora ja la podem veure, unes de les coses que m'agraden es plasmar entorn, activitats en vídeo, de vegades posar una musica es fàcil com en aquests de baix , pro de altres no em voleu ajudar i enviar melodies , cançons que puguin servir de banda sonora als vídeos de vegades hi han projectes aturats per ni tenir una musica adequada. M'ajudeu.( striper07@gmail.com)







15 comentaris:

LlunA ha dit...

la Primavera s´acosta, però a poc a poc...desprès de la forta nevada queda un aire fred...però tmb ha sortit el sol!!
ara em ve al cap la frase d´una cançò de Jarabe de palo "primavera que no llega..."
Per mi l´arribada de la primavera és la olor i imatge de las "mimoses".

El bloc és part nostra i som nosaltres mateixos...però es clar...la gent, als altres pot ser no els hi arriba el nostre missatge com voldriem...és com la roba que un porta que pot deixar anar coses que no son...
Un petonet, petonàs, besote, besito...jejeje

Carme Rosanas ha dit...

Com a la vida mateixa, hi ha persones que són transparents i hi ha persones que s'amaguen. Hi ha blocs que deixen conèixer la persona que l'escriu i n'hi ha que no.

A vegades es deixa sortir un aspecte ben real i ben honest de la personalitat, però se n'amaguen d'altres. I en això no hi ha res a dir.

A mi, m'agraden molts blogs independentment que la persona s'ensenyi molt o no. A vegades em sento còmoda en un lloc encara que tingui la sensació que no sé massa amb qui parlo, i això em sembla important. Quan em sento incòmoda... em vaig distaciant, encara que llegeixi no dic res... Jo sóc comentadora de mena, però quan un blog (o la persona) em fa sentir incòmoda sovint no dic res.

I les abraçades i petons virtuals, crec que la majoria són ben sincers. Coresponen a un afecte ben real.

sargantana ha dit...

es bo!! fa dies que penso en aixo, de fet tinc un post mitg a punt.

a mi personalment en va molt be situarme radera de la sargantana, que es la protagonista del meu blog
de tota manera, qui ha volgut accedir a l'angels, ho ha tingut sempre molt facil.
recordo que quand vaig començar als blogs, vai dir que no hi sortiria res personal
ja!! m'ha estat quasi inevitable. poc a poc, la sargantana i jo..hem plorat, rigut ens hem il·lusionat o deprimit *on line* i tot aixo es molt personal, al menys per mi

el que no hi he fet mai (encara) es posar-hi imatges meves

tambe tinc que reconeixer que de vegades soc mes *jo* a casa vostra que al meu mateix blog
es estrany, pero crec que tinc una autocensura molt gran. i a casa vostra, potser perque he rebut uns estimuls diferents, potser perque es crea un dialeg amb els altres comentaristes, pero noto que hem mostro mes oberta.

jo mai he estat massa petonera, pero aqui es una manera de mostrar afecte i la faig servir sovint
encara que siguin petons de sargantana ;-)

molts per tu, maco
i per tots els teus seguidors

lisebe ha dit...

Jo penso que darrera de cada bloc hi ha la persona i moltes vegades es molt difícil separar en el meu cas la Lisebe de la persona, com diu la Carme, tard o d'hora hi ha moments en els que la persona surt sense mes i es el bloc una extremitat mes de la personalitat. A vegades es un mocador, d'altre una eina, d'altres un lloc a on trobar amics, per això crec que sempre encara ens amaguen darrera d'un nick o un bloc sempre surt a l'aire la persona que ets.

Tothom que em llegeix sap que soc carinyosa i no amgo els meus sentiments, sí es cert que sempre em despedeix-ho amb petons i abraçades però son de tot cor, perque en persona soc així també.

Per això em costa molt la capacitat que tenen moltes persones en els blocs de canviar .. quan et donen petons i salutacions afectives a pasar a no dir ni adeu, llavors em fan pensar que els que els hi fa canviar tant de cop, es que no son sincers quan diuen petons i abraçades? O es que simplement es posan la mascareta.

Es molt contradictori, jo soc transparent afectiva i carinyosa i punt.

En quan a la música estava ara pensant en els oscar m'ha vingut al cap una cancò que va tenir un Oscar igual que la película "The Way We Were " de Barbra Streisand (Tal como éramos)http://www.youtube.com/watch?v=U6GIDC2bx40

Y otra Chariots of de fire (Carros de Fuego) de Vangelis http:// www.youtube.com/watch?v=GNEcQS4xgQ

Les dues de Oscar!!

Petonsss

MeTis ha dit...

para mi, muchas veces el blog transmite la personalidad oculta, esa que nos da miedo mostrar pues no concuerda con la realidad que deseamos mostrar, y como aqui muchos somos anonimos, pues no nos da miedo mostrar nuestro interior pues en el momento que nos sintamos acorralados podemos apagar e irnos.

pues a mi me gusta desearte un beso o un abrazo, porque es una muestra real del cariño que puede proyectarse igualmente a traver de una pantalla a falta de brazos.

:-)

Thera ha dit...

M'agrada molt la teva reflexió, tot i que en tinc una opinió massa formada... No ho sé ben bé què transmetem amb el nostre blog, ens mostrem com som, com no som, com volem ser, com ens agradaria ser, com ens agradaria que ens veiessin els altres? L'únic que tinc clar, és que a la majoria de blogs 8per no dir a tots) hi ha un goig per comunicar, per relacionar-se a través de les paraules, per dir amb les imatges, amb detalls visuals,... la finalitat és dir i el com és depèn de l'estil de cadascú. Petons, abraçades, salutacions, somriures,... això simplement ens apropa de manera afectiva. A mi m'està bé. M'agrada i em reconforta. Forma part també de la comunicació.
Noi, és tot un 'temazo' el d'avui. M'agrada. Hi pensaré més. Ah! I això, una abraçada!! ;D

Thera ha dit...

Sorry!!!! Vull dir que NO en tinc una opinió massa formada... Upps!!!

Garbí24 ha dit...

ser eròtic no te perquè ser frívol, apart de que es una cosa en que tots pensem i pocs expressem.
el millor de tot es ser sempre un mateix i no enganyar a ningú

Jesús M. Tibau ha dit...

això dependrà de cadacú, però em sembla que en general el blog és com una disfressa, com una mena de màscara que ens protegeix per tal de poder dir allò que de vegades ens fa vergonya o por, o simplement per a dir mentides, que de tot n'hi ha i tot és benvingut

Ada ha dit...

Hola! No és per res, però el primer vídeo que has posat és molt bonic, però la música és de la Tardor de Vivaldi i no de la primavera, encara que amb el fred que fa durant aquests dies resulta més addient...

Déjà vie ha dit...

i d mi? q hi diu el meu blog? ;)

rits ha dit...

el blog és part d'un mateix. Descriu i parla del què vol, però transmet molt de la seva personalitat. Cadascú a la seva manera. O així m'agrada pensar que és.
Esclar que vesteixes el teu blog d'erotico-festivo, però deixes entreveure moltes més coses de la teva personalitat. Escrius molt de tu mateix.

Albanta ha dit...

Jo pense que qualsevol persona que escriu deixa part del que és en el que diu. Seria molt dificil expesar alguna cosa en la que no et sentires identificat. Jo almenysno em sentiria capç, no tindria cap motiu per comunicar el que no crec, o no sent.
Les circumstàncies personals ens fan ser o no anònims al blog. En el meu cas, l'anonimat em serveix com a vàlvula d'escap per expressar tot allò que no puc, (o no és convenient dir) en altres llocs de la meva vida real. Però és al blog on mes "JO" em sent, on em despulle de convencionalismes i de tabús.
Per altra banda, l'erotisme, em sembla més una mostra de sensibilitat que de frivolitat... que he de dir jo????...
Besets, molts besets, i més besets molt sincers des del PV.

Elfreelang ha dit...

No sé depèn suposo hi ha blocs i blocaires de diferents menes...cadascú es deixa veure o es manifesta a través del seu bloc com vol i a vegades com pot...si algú diu mentides ja s'ho farà també en dir a la seva vida de mentides...pels blocs i el que hi posa, crec que es pot pensar en com és la persona que s'hi amaga o es mostra...

Joana ha dit...

Un bloc et pot definir, si escrius tal com ets, jo crec que ho faig.
Però si escrius per "quedar bé" o coses similars, no sabrem mai com ets!
Petons grans i rodons!!

- Begin Motigo Webstats code -->