Si se que estic força callat, de vegades tot sembla caure , tot sembla enfonsar-se llavors el silenci.
Cal escoltar els silencis per a poder caminar els records... i al trobar-los, que aflorin els somriures riguin els llavis, i els ulls deixin caure la pluja de l'ahir i del sentir.
Escoltant el silenci mai es perden les paraules... podrem veure més lleu l'horitzó i trobar els camins que vam perdre un dia per la pèrdua de la brúixola pel soroll inoportú dels nostres pensaments Escolta els silencis, i trobaràs la ruta dels somnis i la campana que desperta els sentits. No facis soroll... calla, i escolta amb els ulls tancats el silenci!
(Vilmar Valcam)
.png)
.JPG)
17 comentaris:
Petonet silenciós...
Pssssss!
Pssssss!
sense fer soroll et deixo uns petonets.
I que si es trenca sigui per els soroll de petons.....
Petons callats i sentits de puntetes sense fer soroll, solsament l'alé que dona vida al momnet.
Puc escoltar el silenci
quan t'acostes
de puntetes.
Bona nit Joan.
De vegades al silenci s'escolta el que necesitem.
De tant en tant en faig una "cura", de silènci, i em fa tornar a escoltar millor els "sorolls".
Petonet
A mi, particularment, m'agrada molt escoltar el silenci.
Abans em feia por el silenci, però ara sé que també pot ser bonic, bo i sovint necessari... Ànim! :D
A vegades penso que el silenci ja no existeix...no. crec que no. a menos que et fiquin a una cabina insonoritzada.
el silenci fa que aflorin els millors o pitjors pensaments. En el meu cas prefereix tenir soroll sempre a la vora, per no pensar bestialitats.
una abraçada.
sens dubte una de les millors teràpies. Tic tic tic.. un petonet!!!
tant que m'agrada el silenci...
Un poema preciós. El silenci és necessari però de vegades també ens calen paraules.
...
......
Publica un comentari a l'entrada