"Si no vols córrer riscos en la vida, ja has decidit que no desitges créixer"
" Shirley Hufstedler"
Vosaltres en correu de riscos ?
Ho us agrada trepijar sobre segur?
Per que a la fi l'amor sempre es un risc o no?
I no el deixem de buscar.
dimecres, 1 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.png)
.JPG)
20 comentaris:
A mi me gusta lanzarme al agua y bucear, los muros me dan un poco de vértigo y siempre me atrajo cruzar por ellos, quizás por eso les tengo ahora un poco de miedo.
Un abrazo
No vull prendre riscs. Però la meva ment no obeeix. Petonets!
Corre riscos però amb els peus a terra :)
Sí que m'agrada córrer riscos, i crec que a vegades és necessari.
Un punt de bogeria sí, però sempre també amb una part de seny...
A vegades senzillament cal deixar-se anar.
X cert, la cita del principi és una de les que sempre m'han agradat, vaja que és una de les meves màximes....
Molts petonets.
Exactament l'amor sempre es un risc.
A mí m'agrada tirar-me a la piscina..i deixar-me anar.!!
Clar després hi han consequencies, com tot, jo et poso un altre cita:
"Cuando se quiere dar amor, hay un riesgo: el de recibirlo" (Molière)
Petonets guapo
i allò que diuen que no arriscar-se és el pitjor risc?
Respirar bé, ben ample i llire per poder decidir (amb respecte a la llibertat d'un altre) i amb els peus a terra! Equilibri?( i costa tant!)
En el tema de l'amor, em sembla que sempre m'arrisco, massa i tot! En els altres aspectes de la meva vida, tot depèn del moment :P
Si que té riscos si, i si no en té, nosaltres mateixos ja ho busquem!!
Una abraçada!
Joan, jo he començat vacances avui mateix. La vida, per sí mateixa és un risc deliciós que cal assumir. En tots els sentits.
M'encanta com la Lluna fa de mare adoptiva de la merla. Que entranyables les imatges.
Tu és que no saps estar-te quiet o què? Divendres malalt amb cagarrines i tot el que has fet després... Ets admirable! De gran vull ser com tu...
Petons vacanceros.
m'agrada anar caminant sobre un equilibri entre totes dues coses: el risc i la seguretat.
Sóc un trapezista amb xarxa
En la mesura justa i depèn de en quines coses. Els riscos físics em fan massa por per prendre'ls.
Procuro no córrer massa riscos perquè crec que la vida en si, sobreviure el dia a dia, ja ho és un de gran, però, clar, a vegades és difícil evitar-ho. Podria dir, com en Tibau, que som un poc equilibrista...però tothom coneix la dita aquella de: qui no risca no pisca! I jo me la vaig recordant de tant en tant.
El primer que m'ha vingut al cap és la dita que diu la Frannia: Efectivament, qui no risca no pisca, però a vegades hi ha riscos innecessaris que ens podrien portar a "l'avaricia rompe el saco".. així que, jo en soc força d'arriscada, però primer ho penso amb cautela!
;-D
sense risc no hi ha vida!
Si lo que quieres es vivir 100 años... no vivas como vivo yo. M'encanta eixa canço de Sabina.
riscos jo ??? ... au, va !!! ... salut
Tal com diu Ana, podem córrer riscos però amb els peus a terra.
cuando te enamoras el riesgo de que te rompan el corazón es grande, peor sino lo corres es como pasarte la vida sin vivir..leches, que filosofica que me he puesto jeje
un peto
l'amor i tot el que no depén només de nosaltres sempre es un risc.
pero t'ensenya, et fa crèixer, et fa forta.
no m'em de prescindir
bones vancances!!!
DesigConstant
Publica un comentari a l'entrada