dimecres, 1 de juliol del 2009

RISCOS


"Si no vols córrer riscos en la vida, ja has decidit que no desitges créixer"

" Shirley Hufstedler"

Vosaltres en correu de riscos ? 

Ho us agrada trepijar sobre segur?

Per que a la fi  l'amor sempre es un risc o no?

I no el deixem de buscar.

20 comentaris:

Juan Duque Oliva ha dit...

A mi me gusta lanzarme al agua y bucear, los muros me dan un poco de vértigo y siempre me atrajo cruzar por ellos, quizás por eso les tengo ahora un poco de miedo.

Un abrazo

merike ha dit...

No vull prendre riscs. Però la meva ment no obeeix. Petonets!

Ana ha dit...

Corre riscos però amb els peus a terra :)

Andrea. ha dit...

Sí que m'agrada córrer riscos, i crec que a vegades és necessari.
Un punt de bogeria sí, però sempre també amb una part de seny...

A vegades senzillament cal deixar-se anar.

X cert, la cita del principi és una de les que sempre m'han agradat, vaja que és una de les meves màximes....

Molts petonets.

lisebe ha dit...

Exactament l'amor sempre es un risc.

A mí m'agrada tirar-me a la piscina..i deixar-me anar.!!

Clar després hi han consequencies, com tot, jo et poso un altre cita:
"Cuando se quiere dar amor, hay un riesgo: el de recibirlo" (Molière)

Petonets guapo

estrip ha dit...

i allò que diuen que no arriscar-se és el pitjor risc?

Cèlia ha dit...

Respirar bé, ben ample i llire per poder decidir (amb respecte a la llibertat d'un altre) i amb els peus a terra! Equilibri?( i costa tant!)

Judit ha dit...

En el tema de l'amor, em sembla que sempre m'arrisco, massa i tot! En els altres aspectes de la meva vida, tot depèn del moment :P

Mª José ha dit...

Si que té riscos si, i si no en té, nosaltres mateixos ja ho busquem!!

Una abraçada!

Violeta ha dit...

Joan, jo he començat vacances avui mateix. La vida, per sí mateixa és un risc deliciós que cal assumir. En tots els sentits.

M'encanta com la Lluna fa de mare adoptiva de la merla. Que entranyables les imatges.

Tu és que no saps estar-te quiet o què? Divendres malalt amb cagarrines i tot el que has fet després... Ets admirable! De gran vull ser com tu...

Petons vacanceros.

Jesús M. Tibau ha dit...

m'agrada anar caminant sobre un equilibri entre totes dues coses: el risc i la seguretat.
Sóc un trapezista amb xarxa

Carme Rosanas ha dit...

En la mesura justa i depèn de en quines coses. Els riscos físics em fan massa por per prendre'ls.

Frannia ha dit...

Procuro no córrer massa riscos perquè crec que la vida en si, sobreviure el dia a dia, ja ho és un de gran, però, clar, a vegades és difícil evitar-ho. Podria dir, com en Tibau, que som un poc equilibrista...però tothom coneix la dita aquella de: qui no risca no pisca! I jo me la vaig recordant de tant en tant.

Eli ha dit...

El primer que m'ha vingut al cap és la dita que diu la Frannia: Efectivament, qui no risca no pisca, però a vegades hi ha riscos innecessaris que ens podrien portar a "l'avaricia rompe el saco".. així que, jo en soc força d'arriscada, però primer ho penso amb cautela!
;-D

Deric ha dit...

sense risc no hi ha vida!

Anònim ha dit...

Si lo que quieres es vivir 100 años... no vivas como vivo yo. M'encanta eixa canço de Sabina.

mossèn ha dit...

riscos jo ??? ... au, va !!! ... salut

novesflors ha dit...

Tal com diu Ana, podem córrer riscos però amb els peus a terra.

Anònim ha dit...

cuando te enamoras el riesgo de que te rompan el corazón es grande, peor sino lo corres es como pasarte la vida sin vivir..leches, que filosofica que me he puesto jeje

un peto

Anònim ha dit...

l'amor i tot el que no depén només de nosaltres sempre es un risc.

pero t'ensenya, et fa crèixer, et fa forta.

no m'em de prescindir


bones vancances!!!

DesigConstant

- Begin Motigo Webstats code -->