D'aquest post podria dir que és d'intimitats. Penso que molts dels meus gustos musicals són bastant particulars, a vegades que fins i tot poden ser rars. Però avui parlaré de cançons que recordo especialment (tot i que hi ha moltes més).Jo penso que una vida es pot escriure amb cançons. Una d'elles m'agrada molt pel só de la trompeta i té la particularitat que va ser la primera que vaig ballar amb una noia i segurament el meu primer ball, no crec que tingués els 14, ella era de la meva edat i es diu Astrid. Recordo que em va dir que no ballava gens bé. I d'acord jo no era Fred Astaire, però que nassos ella tampoc era Gingers Rogers.
“Romance anónimo”, va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar a guitarra. Amb elles vaig descobrir que la música té molt de tècnica però que sense l'ànima de qui la interpreta es buida.
L'Orquestra Platería, va trencar amb els estereotips de les tradicionals orquestres de ball. Era com aire fresc. No faltàvem mai quan podíem salvar la distància i arribar amb les nostres 49cc. La meva era una Derbi Diablo. Us poso una de les cançons que van versionar, que els va suposar un gran èxit i que mai mancava en els seus concerts. La cançó no està interpretada per ells perquè no l'he trobat.
Si hi ha un concert al que m'agradaria assistir és el d'any nou, a Viena. La nit anterior, vestit per l'ocasió, una vetllada inovidable en un saló de Vals. Una de les peces que m'encanta es la marxa Radetzky.
Recordeu el vostre primer ball?