diumenge, 8 de novembre del 2009

ÉREM JOVES......EH !!! ENCARA HO SOM




Aquells gloriosos anys...

Érem joves i teníem en la cartera poc diners

i fotos de alguna noia en blanc i negre,

encara que nosaltres la veiem en thecnicolor..

Érem joves, semblaven bandades de ocells,

amb les nostres sortides nocturnes en colla,

i fèiem corbes les línies rectes de la carretera,

i cridàvem eslògans poc comercials i sense cap rima

sobre lo bonic que resultava viure, llavors.

Érem joves i jugàvem en les voreres a bufar-li

les faldilles de les rosses diplomades ,

que passaven pel nostre costat amb aires de grandesa,

creient-se millors que nosaltres, i sent, això sí, molt més guapes.

Érem joves i teníem ganes d'arribar molt lluny,

i parlàvem que ja ho sabíem, que si,

que calia caure per a arribar tan lluny com volíem,

però no sabíem que tant, tant, tant, tant.

Érem joves i teníem ganes de trobar una resposta,

que encaixés al final de totes les preguntes.

Érem joves i teníem talent.

Talent per a ser músics o poetes, talent per a ser actors,

talent per a estimar a destre i a sinistre, talent per a fer les coses bé.

I al final va resultar que no vam saber fer-lo.

O tal vegada, no teníem talent. Érem joves.

Tant joves!!!!!

-------------------------------------

Aquestes paraules de dalt , intentant descriure una etapa , per la que tots passem , cada generació ho fa en un

escenari diferent i del foc de camp , la guitarra i les cançons em passat al messenguer amb vídeo trucada i el Mp3, jo us deixo mitjançant la musica un xic de lo que va ser el meu escenari.


El compromís.






El pop i lo que la modernitat que venia d'allà.





Lo de aquí






DEL PAIS DEL COSTAT





PROHIBIDA





Ara m'he donat compte que aquí no em cabria tota la musica , us he deixat un bon grapat.


Amb aquest post tant llarg volia arribar a un cosa, jo recordo que en certa etapa senties certa vergonya he incomprensió algunes de les coses que feien els teus pares, i jo ara quant de vegades la meva filla de 13 anys em diu que depenc el que faix ho el que em poso faix el ridícul, veig que es torna a reviure abans com a fill ara com a pare. I malgrat tot l'altre dia que vaig dir es que ja tinc una edat, em van dir:

Joan has de viure amb la edat que tens al cor no la que tens al cap” .

I collons ara me he adonat que soc molt jove , que el meu cort batega encara molt fort !!!!!



 

- Begin Motigo Webstats code -->