Aquells gloriosos anys...
Érem joves i teníem en la cartera poc diners
i fotos de alguna noia en blanc i negre,
encara que nosaltres la veiem en thecnicolor..
Érem joves, semblaven bandades de ocells,
amb les nostres sortides nocturnes en colla,
i fèiem corbes les línies rectes de la carretera,
i cridàvem eslògans poc comercials i sense cap rima
sobre lo bonic que resultava viure, llavors.
Érem joves i jugàvem en les voreres a bufar-li
les faldilles de les rosses diplomades ,
que passaven pel nostre costat amb aires de grandesa,
creient-se millors que nosaltres, i sent, això sí, molt més guapes.
Érem joves i teníem ganes d'arribar molt lluny,
i parlàvem que ja ho sabíem, que si,
que calia caure per a arribar tan lluny com volíem,
però no sabíem que tant, tant, tant, tant.
Érem joves i teníem ganes de trobar una resposta,
que encaixés al final de totes les preguntes.
Érem joves i teníem talent.
Talent per a ser músics o poetes, talent per a ser actors,
talent per a estimar a destre i a sinistre, talent per a fer les coses bé.
I al final va resultar que no vam saber fer-lo.
O tal vegada, no teníem talent. Érem joves.
Tant joves!!!!!
-------------------------------------
Aquestes paraules de dalt , intentant descriure una etapa , per la que tots passem , cada generació ho fa en un
escenari diferent i del foc de camp , la guitarra i les cançons em passat al messenguer amb vídeo trucada i el Mp3, jo us deixo mitjançant la musica un xic de lo que va ser el meu escenari.
El compromís.
El pop i lo que la modernitat que venia d'allà.
Lo de aquí
DEL PAIS DEL COSTAT
PROHIBIDA
Ara m'he donat compte que aquí no em cabria tota la musica , us he deixat un bon grapat.
Amb aquest post tant llarg volia arribar a un cosa, jo recordo que en certa etapa senties certa vergonya he incomprensió algunes de les coses que feien els teus pares, i jo ara quant de vegades la meva filla de 13 anys em diu que depenc el que faix ho el que em poso faix el ridícul, veig que es torna a reviure abans com a fill ara com a pare. I malgrat tot l'altre dia que vaig dir es que ja tinc una edat, em van dir:
“Joan has de viure amb la edat que tens al cor no la que tens al cap” .
I collons ara me he adonat que soc molt jove , que el meu cort batega encara molt fort !!!!!