Aquest títol ve arrel de la petició de la església per que les vacances escolars de aquests dies no canviesin el nom de setmana santa, per el de vacances de primavera jo que soc un defensor de que la religió al cor i al anima no pas imposada per ningú, crec que amb indiferència de el nom cada in celebri allò que li vagui millor, sempre amb respecte. Jo com sabeu soc dels armats de Manresa aquest diumenge de rams sortim, i fem diversos actes entre altres canvi de abanderat, I Divendres Sant sortim a la processo i malgrat no creure gaire amb aquestes manifestacions seudo -religioses , i vaig amb respecte doncs hi han companys i altre gent que ho fan per motius religiosos. Aquí teniu un vídeo de la diada
La Lluna no podia faltar!!!! Aprofitaré aquests dies per descansar i fer algunes coses pendents, llegir, caminar, feines varies..Per el que no se si podré passar gaire per els vostres blocs, però us deixo una pregunta. Jo en uns moments molts difícils de la meva vida, en els que moltes coses estaven penjant de un fil, un dia vaig fer unes promeses ( de veritat no tinc clar a qui, suposo que a un ser possiblement deu al que creia amb poder per ajudar-me )dient que les compliria, una era que aniria amb els armats. Vosaltres alguna vegada he fet aquest tipus de promeses?
Hi ha dies en els quals prefereixo no veure-la perquè la meva imaginació tira a volar fins.........Les ganes de besar-la incendien els meus llavis. Els seus llavis? Imagino el tacte que tenen, suaus i tendres, càlids? lleugerament humits? imagino la seva boca entreobrint-se a poc a poc i puc escoltar la seva respiració profunda i lenta? I no vull imaginar, desitjo que succeeixi exactament això. Vull que no corri l'aire entre nosaltres? I que els volts que carreguen les mirades que intercanviem em recorrin el cos i estarrufin la meva pell? Sento un formigueig des de el cap que baixa per les vertebrés de la meva columna encenen un foc el meu foc. Ahir vam tornar a coincidir sols, vaig ajupir el cap i vaig mirar al no res ( Potser al seu escot) quina calor, què fa, em va dir, vaig corregir la meva mirada i els meus ulls van trobar els seus. Marrons, com grapats de terra. Em vaig acostar a poc a poc sense dir-li res. Em mirava fixament, i jo a ella. I ja està, va succeir això que passa quan dos volen el mateix d'una forma semblant i ja no caben els nervis ni la por perquè no hi ha res ha témer, només cal deixar-se dur? Ja tinc el meu petó. He imaginat molts petons, alguns son millors en la meva fantasia, uns altres em sorprenen i se superen, i pocs, molt pocs, són tal qual els vaig somiar...
Us he de confessar que estic força apàtic , tot son èpoques , de vegades penses que et menjaràs el mon i podràs amb tot i altres com ara que tot podrà amb tu i que el mon se't menjara, el que veies fàcil i clar ara ho veus difícil i complicat , i per exemple una de les coses que a las que li dono voltes es aquest bloc, i em fa la impressió que ho faig força malament i que el comentaris i visites cauen en picat.. I no se que cal fer..
Us poso un petit fragment de la obra de teatre en la que us deia feia de tècnic de il·luminació.
HISTÒRIES DE L'AMOR PAGÈS
Crec que es el primer llibre que recomano aquest bloc, es un llibre que estic reelegint ( les meves arrels per part de pare son de pagès) i que ara estic gaudint mes que la primera vegada , es un llibre que ens dona a conèixer com era l'amor a pagès fins mitjans de segle passat, l'amor el sexe i tot el que l'envoltava es un llibre de vegades dur i de altres ple de tendresa, i molt didàctic i no nomes a nivell acadèmic.. Si podeu us aconsello que el llegiu. A pagès la musica sempre hi era present.
Allo que en castellà diuen “ Piropos” abans molt habituals inclús tenien un caramel, crec que encara existeix.
Potser fa un temps de vegades eren força masclistes, i també havien de molts macos i amb molt ingeni. Jo crec que no han desaparegut, potser s'han fet molt mes discrets i ja no son exclusius dels homes per les dones , ara les dones també en deixen anar.
A vosaltres us agraden us sentiu afalagats/gades o ho trobeu una mica violent?
Recordeu algun que us hagin dit?
De mostre un en Català via sms que no se jo...
"Helena quan et veig el cor em peta la sigigala em fa ganxu vine cap aki que te la enganxu"
LA PRIMAVERA,
La primavera ja arribat , tot floreix tot es remou, tot s'altera , potser pujaran els ànims, sorgira l'amor, pro potser arribara el desamor, el desanim, aixi que amb conte.
I també arriben amb la primavera, un munt de tradicions, caramelles, aplecs , rams, m'agraden les tradicions populars .
I aquestes fotos no em direu que no es primavera flors i la sang alterada.
El vaig sentir per primera vegada de una lota (Noia) de s'illes( Menorca) amb el seu parlar tan salat mai he sapigut si es por interpretar com una serpentina de petonts ben repartits o potser un de llarg i profund ....
Las paraules els mots ens poden agradar per diferenrs raons, el que signifiquen , el que descriuen i com ho fan, el so, la estetica..Hi com en tot no sempre s'ha de coincidir amb els altres, pro jo avui us pasare umna que m'agrada sobretot per el que descriu la paraula es;
“FESTEJAR”
(«parlar privadament, estar junts,
els enamorats»)
I de aquesta paraula be el nom aquests seients que a moltes cases de pàges i altres hi ha al costat de la finestra i es diuen “ FESTEJADORS”
Desconec si nomes son propies de Catalunya , cal dir que començan a un banda de la casa on el seients estan mes separats , normalment son dos ,pero jo he vist un de tres al seient del mitg seia la fadrina( Una iaia, una tieta solterona..En definitiva una carabina) isi no habia seient mirava ela fadrina mirava el festeig de a prop no fos que.. amb el temps anavrn canvian de finestra i estaven mes a prop i la fadrina s'ausentaba alguna estona.
Cal dir que les histories de amor a pages .. En algun altre post i parlare,.
Per cert em dieu paraules que a vosaltres us agradin?
Continuo força enfeinat, a part de la obra de teatre on surto de actor ara, estic assajant en aquesta de baix , on faig feines diverses darrera “bambalinas”, il·luminació, telo, musica, a vegades apuntador.. Una mica de tot i realment esta resultant una experiència molt enriquidora.
Amb tot els caps de setmana no em perdono ell passeig força llarg amb la lluna , caminar em va be i a la Lluna també i per cremar calories ,collo...nut!!!! I de pas es poden descobrir racons ciutadans que desconeixia com aquest:
A la tarda es hora de un passeig mes urbà.
També força interessant mireu:
Es veuen;
Coses curioses com aquesta. Aparadors preparats per rams..
Musics al carrer...
Per cert em dieu quina cançó esta tocant?
També visitem la exposició del Agustí Penades
un pintor i artista que conec, una exposició plena de colors i textures
com el Agustí sap plasmar a les seves obres.
I una de les coses que em sobta del passeig urbà son veure que hi han moltes botigues dedicades al esoterisme/espiritualitat, de sants, espelmes, tarots, àngels, pedres, amulets, ritus varis...
I això em fa venir al cap un post que volia fer referent a les espelmes, aquestes que s'encenen en molts moments per que algú aprovi un examen, ho li surti be una entrevista de feina , per demanar qualsevol cosa, salud, amor, ..
Jo confesso que en alguna època les feia servir força,
Vosaltres creieu em las espelmes i altres temes d'aquests ?
.......................
M'amoïna
El tema de les cartes d'amor , per que si la cosa no s'anima potser tindre que
suprimir el concurs i em sap molt de greu. Ja que esperava força participació.
A una relació es molt important mantenir un caliu, mantenir el esperit de voler sorprendre a l'altre, de que la relació no caigui en una ensopida placidesa, mes aviat s'ha de mantenir una sensació que cal buscar encara el millor, No no!!! no em demaneu com s'aconsegueix això per que jo no ho se , Hi amb tot això una cosa molt important es estimar i sentir se estimat , hi aquí son imprescindibles els “ T'ESTIMO” hi ha moltes maneres de dir-ho amb la veu, amb lletres, mirades, gestos, carícies... I es molt important saber escriure aquest mots de “T'ESTIMO” del munt de maneres que existeix , pro cal encara mes saber llegir-los per que els diàlegs de sords porten la parella al fracàs.
Escriure poèticament a un amor latent es molt fàcil,, pro els amors marxen, es van oblidant i moren , potser de altres queden arrelats per empre als cors de altres s'esvaeixen per sempre en un got de llàgrimes, avui unes lletres aquests amors que ja han girat cantonada. AMOR MORT.
Fins als colors han canviat. Ara el blau es confon amb el blanc. Les cançons ja no parlen de nosaltres. I tu somies amb el noi d'ulls trists. Les fotografies ja no guarden records. Vides sense enfocament. I tu noia de llavis vermells somia infinits i les lletres blanques van aprendre a dissimular. Mentides trencades com cristalls. Els viatges són eterns, sense final com els contes d'interminables paraules. Els cors ja no estan bojos. Veus dormides. I fer el valen s'ha convertit en una frase dita. Els meus ulls ja no són d'ametlla. Han canviat de perspectiva i forma. [Em fan mal les pupil·les de plorar-te en un got d'aigua i la punta dels dits per intentar tocar l'intangible.] Ulls d'avellana. Els carrers ja no em recorden a tu. He esborrat petjades. Vaig deixar les preguntes en parets (Perquè hi ha coses que mai canvien). Ja no deixes caure verbs sobre els autobusos, els plats i els llençols. Com en el llibre... Ara ja no tens temptatives d'amor suïcida com una covarda kamikaze enamorada. Se han acabat les casualitats. Jo també les vaig gastar massa aviat Els poetes tremolen. Ja no queden nens que somien amb ser astronautes. Jugar amb pistoles de plàstic i obrir-nos les ferides invisibles. He canviat paraules per batecs, somnis per acció, esperes per trens, nits per llum.
He après a esperar gens... i tu has deixat de buscar-me.
MES...
Fa uns dies la Carme i el Jesús Tibau , van estar poetitzant sobre les mimoses
avui el s hi vull retre jo un humil homenatge.
Sou la pluja de colors i olors
on es resguarden els enamorats ,
tot omplint la teva ombra ,
de petons apassionats..
En Jesús també va demanar cançons per un un revival dels anys setanta aquesta es la que jo aporto.
Voltant per els blocs i veien comentaris ha molts, podem llegir, un peto, petonets, besitos, besos, besicos, una besada, abraçades de diferent intensitat, i diferents mostres afectives virtuals, jo crec que per el publica i diu una persona al seu bloc pot ser desconeguda o bé plasmar la seva personalitat ,i podem deduir coses com si es sensible, orgullosa, diligenciant, aficions, sentiments, estat, ...... I rebudes aquestes sensacions podem mostrar unes simpaties que poden variar segons el que ens transmet-eix, i d'aquí les mostres virtual de afecte-amistat.
Evidentment en molts cassos pot se irreal el que percebin tant en sentit antipatia com en sentit simpatia.
Vosaltres que penseu de tot plegat , un bloc defineix una personalitat?
Jo us puc assegurats que donat que el meu bloc es vesteix de erotisme- festiu de vegades molta gent ha percebut de mi una imatge molt frívola , posant me mes ho menys com un Casanova-sadic.
De vegades al bloc ens quedem amb panys menors. I de vegades ben abrigats. M'AJUDEU
Per cert la primavera ja s'olora ja la podem veure, unes de les coses que m'agraden es plasmar entorn, activitats en vídeo, de vegades posar una musica es fàcil com en aquests de baix , pro de altres no em voleu ajudar i enviar melodies , cançons que puguin servir de banda sonora als vídeos de vegades hi han projectes aturats per ni tenir una musica adequada. M'ajudeu.( striper07@gmail.com)
Diumenge va ser el dia de la Transèquia , fa fer un temps optim per caminar , la Lluna i el Joan i també el Striper , que com veureu va aparèixer en alguns moments vam gaudir de la Natura de vegades posant el nostre ritme i de vegades seguint el ritme cadenciós de la Natura ( Striper) aquí us deixo un petit vídeo resum, dir que vam trigar 4 hores justes en recorre els 26.3 quilometres , ara feia temps que no feia caminades llargues i donat la gent que hi ha en la transèquia i la dificultat de avançar moltes vegades estic prou satisfet.
Apart de la caminada vaig trobar- me una persona amb la que volia parlar i us puc dir que col·laborare amb un diari digital , una cosa que tenia al cap feia temps, faré reportatges i potser alguna secció .
Dilluns Manresa com bona part de Catalunya aparegut sota u na capa de neu , ha sigut una bona nevada aquí us deixo unes imatges de Manresa nevada i la lluna jugant a la neu s'ho passa pipa.
També us vull fer memoria de:
Tot això be per que ara que s'han acabat els relats sobre la xocolata queda obert un nou concurs el de les cartes d'amor i tindrà dues modalitats;
1 Manuscrites:
Aquí si voleu afeixi dibuix-ets, flors seques coses enganxades.... com vosaltres vulgueu i després 'las feu arribar amb una foto o escanejades i si ho creieu convenient el text reproduït amb lletra de ordinador per si no s'entén el manuscrit.
2 Escrits
La segona modalitat es senzillament escrit i nomes el espai de un full .
------------
El idioma d'escriptura serà en Català , i teniu de plaç per fer-las arribar fins el 31 de Març ja que el guanyador es sabrà el 23 de Abril .
Avui dia 8 de Març un dia especial per les dones , al que jo em vull sumar i ho vaig amb un poema que ja vaig publicar i un vídeo que també vaig publicar , però que crec que expressen molt bé el meu reconeixement i homenatge a les dones en un dia com avui..
Algú ... Algú tindria que haver-te fet una cançó Estaria afinada en clau de Do tindria que parlar D'amor entre melodies fer-te versos i rimàs Descobrir-te entre els acords i regalar-te un tros de cel Algú ... Algú tindria que haver-te fet una cançó o almenys.. Un poema dient que li agrades o que t'adora, Cantar-te suaus missatges a l'orella i cobrir-te de petons mentre somies. Fer uns versos sobre les teves mans escriure.. Al menys alguna cosa maca sobre els teus llavis els teus ulls. Se que no seré el primer. Però jo t'escric una cançó.
Fa un temps em vaig afegir a una causa justa , per que crec que el joc net es un verdader joc on gaudir i passar-ho be, i si no ho es resulta molt injust per els que jugant amb bones intencions i de bona fe, es veuen perjudicats, JO RECONEC QUE DE MANERA EQUIVOCADA EM VAIG AFEGIR A REIVINDICAR QUE NO ES POGUESIN COMETRE INJUSTICIES, i dic equivocada no per la causa que amb el temps se ha vist que es justa i que per un mal sistema i se ha reconegut que hi ha gent que jugant net i amb tota la il·lusió , ha sortit perjudicada i els que han jugat brut, que com s'ha reconegut que ha passat son els que continuaran amb las seves trampes , perjudicant als que jugant net, jo ho trobo molt injust , i soc conscient que vaig equivocar el plantejament i el camí per aconseguir-ho. També he de dir que en un moment donat es va transformar la critica a un sistema a un atac a persones i potser jo vaig cometre el error de entrar aquest joc. Fa uns dies vaig rebre un email amenaçant i demanat que m'oblides del tema, ara i ha un debat que s'ha de obrir un debat amb propostes que nomes perjudicarien als tramposos semblen benvingudes malgrat hi ha qui ja les ha matisat , potser existeix interès en deixar algun racó fosc al tema no se per quina raó , I ara el personatge XX es dedicar a enviar-me emails com el d'a dalt que potser es que te por de sortir perjudicat si el joc es net i clar i vol deixar las coses com estan, jo crec que es això dons XX no em faràs callar i ara defensaré el que crec just que es el joc net per passar-ho be, i amb mes ganes i ja et puc dir que ni les teves amenaces ni la merda que puguis escampar per el darrere, ni que es demani algun blocaire que se'm faci boicot em faran abandonar.
Aquesta cançó al seu temps va ser ensenya de la lluita contra las injustícia i contra tot un regim , cantar-la mans a la guitarra podia ser perillós , qui denuncia una cosa que esta malament sempre te els seus riscos.
Aquest diumenge toca caminar en concret la Transèquia , la faré amb la Lluna i gaudiré del plaer de caminar per la natura. I segur que plasmaré la experiència amb fotos i vídeo que com no compartiré amb vosaltres .
I a mes segur que per la meva lluita contra el pes m'anirà molt be ja he perdut 6,5 quilos.
Recorregut: de Balsareny a Manresa (passant pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa) Distància: 26 km
No es que a la lluna li agradi molt però es resigna i s'ho pren amb paciència.
Ahir el Striper pensava que potser ja estava de mes a la blogosfera ,que això si amb la empenta del Joan arribaria als tres anys , que hi ha un projecte com cartes de amor que potser val la pena acabar i que dia passa any empeny, i potser durant el camí sorgien brots verds , per tirar endavant. Peró m'entres el Striper, pensava això al Joan li peta la vida , bommmm un gran terratrèmol, que em sacseja sencer i fa sortir a la llum el fantasmes mes foscos, i tenebrosos , un Joan al que se li ha trencat els ponts que l'unien amb el mon de les il·lusions, Un Joan que malgrat pensar i sentir que es meravellosa, no troba el camí per que qui cal se adoni potser es la seva auto estima baixa i que jo soc incapaç de fer-la pujar, potser es que darrera de algú que necessita de una relació amb molt de carinyo mutu existeix un ser fosc i abominable, potser, potser, potser ara tan son el potser , ara hi ha una realitat que afrontar sigui el que sigui el camí, per vet aquí que el set homes del Joan davant de molts problemes podem trobar algú amb empenta i visió, i es capaç deensortin-se de molt reptes de altres vegades no mes es capaç de plorar i tancar-se en un forat fosc, pensar que potser no cal la pena res ni la vida , se que aquest segon camí es el pitjor i encara fa mes gran els problemes , però potser no soc ni ta bo ni tan ben parit i en el fons soc una anima i un cor malèvol he ignorant, i sempre tot passa quant pensaves que el camí portava a la primavera, i acabes caient a un forat negre i fred i vols se capaç de sortir però malgrat voler lluitar, un pensament te atura . Val la pena?
I per desgracia me es mes fàcil escriure que parlar.
de sempre amb noves actius la Lluna nomes actuava al mati preo
ho ha fet molt be. , i jo amb nova imatge facial i com veieu les dames dels consellers precioses el del meu costat es en Jordi Pesarrodona, director artístic de la fira..
Algunes imatges de la fira de l'aixada 2010.
La FIRA UN XIC PER DINTRE.
I SABEU SE ACABA LA FIRA ADEU BARBA.
La fira s'acaba per ja bateguen nous projectes per l'any que be un no se si serà o no realitat altre en el que els nobles que som consellers de la ciutat ballarem dansa medieval, m'engresca força.
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.