La lluna brillava il·luminant la foscor d'aquell moment.
Dues ombres entrellaçades trencaven
amb el silenci de la nit amagada.
Dolços llavis, tendres mans i suaus sospirs.
Petits detalls que sense saber-ho
provocaven petits tremolors en els cossos plens de goig;
Goig de tanta felicitat, goig de saber que l'amor
pot convertir dues ànimes en una.
Sensacions inexplicables, acompanyades
de tímides mans recorrent un curt camí sota la
fina tela de la roba.
Moments inoblidables,
ombres oblidades en la immensitat de la nit.....
Vinga us animeu a continuar aquest versos,vinga ànims,SI!!!
Petons!!!
“ BESAME MUCHO”
Tot un clàssic molt versionat.
.png)
.JPG)
