![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoJcr1I1n6IUiZNRRoJg5UAbbJnIkwKKFSYlKx5IiUN5w2kLI1wQgU9lKPcEG9jZbTI25lzncYDBFA638u-t_k_b6glpJyPxUncutmRGAT9ikWUe31P0seqrSTFPZamtxwg0DC1u6DdJs/s400/niñacon.jpg)
Entren a una botiga una dona amb una nena d'uns quatre anys.
-Mamà, què cal fer perquè no s'enamorin de tu? -
Com? -respon la mare estupefacta, com la resta de les dones que estan en l'establiment.
-Sí, que què cal fer perquè cap noi s'enamori de tu -insisteix la nena amb una serena fermesa.
-És fàcil -intervé una de les dones-, digues-li que li estimes i que et vols casar amb ell.
-Ja et dic, això és mà de sant -diu altra entre riures.
I tot seguin el fil d'aquesta historia penseu que es veritat això de que els homes sortim foragitats, i en costa asumir compromisos sentimentals seriosos del nivell que siguin? Perque penseu que
pasa? Som perucs els homes devant dels compromisos? Es un altre cosa? Que penseu?
IMPORTANT VEURE ENTREU IMPORTANT