MATEMÀTICAS DEL SEXE.

PREVIA

STRIPER DIU:

De vegades fas un post i penses ostres crec que ha quedat força bé després, la quantitat de comentaris et fa pensar si potser no ho havies fet tan bé, això es el que m'ha passat amb el post anterior, A RITME DE BLUES....., al que he intentat combinar un text eròtic,amb musica, de fet he de dir que tots els comentaris en son d'elogi, però trobo a mancar d'altres, i em plantejo diverses causes, un text massa fort, massa masclista, el Clinton, en tot cas s'accepten critiques per que de elles també s'aprenc , no us talleu de veritat, també us vull dir que malgrat, pensar que aquest bloc a baixat de nivell i que el seu contingut i temàtica ja cansa, in fa alguns dies em plantejava el post de tancament, un que es mes dur que “ El alcoyano” continua endavant amb ganes de ressorgir i amb objectius per assolir, Gracies a tots per llegir-me.

MATEMÀTICAS DEL SEXE.

Diuen (gairebé) tots els homes aparellats a certa edat que la seva vida sexual és més que satisfactòria. Concreten a més, que ho fan almenys dues vegades a la setmana, una de les sessions sent (de costum) un dissabte.

Diuen també (gairebé) totes les dones aparellades a certa edat que la seva vida sexual és lamentablement pobra i escassa. Concreten a més, que sí, ho fan dues vegades a l'any, però en una de les sessions ?ell?? es va quedar dormit enmig ( De les cames ) de la feina.

Des de  sempre els comptes d'ambdós sexes mai quadren.  

I ja que fa poc vaig llegir de la gran quantitat de relacions sexuals dels xinesos medievals, avui em pregunto: I quantes vegades és la quantitat normal? El totpoderós Institut de Nacional d'Estadística segurament sabrà quin és la mitjana entre les 361 concubines del sultà de Brunei, i de les 10 amants del caballeiri dels país ......, i del actor de moda a les revistes del cor, o dels protagonistes del cord de la ciutat. Peró fonts molt ben assabentades diuen que:

És simplement la suma del que vols i El que pots dividit entre dos.

Jo sincerament crec que en qüestions de sexe , no cal portar una regularitat a rajaploma, mes aviat quant un te ganes i si una setmana no s'arriba a la mitjana a la aproxima endarrerits i tot i si per voltants de nadal els números ja quadren llum amb un oli.

I si al llegir aquest post en-recordes del ultim cop ( No cal que ens ho diguis, si vols som tot orelles) doncs ja pots estar content/ta.

LA CONTRAPORTADA.

Recordo aquella cançó de “ los Panchos “( vídeo a sota) que deia. “ ese lunar que tienes cielito lindo” I la veritat quan veig les teves no se quina triar...




El vídeo

A RITME DE BLUES.....

Potser si voleu podeu posar la musica del vídeo de fons m'entres llegiu, es un sugeriment i com veieu hi han dos vídeos el de sota no se per que l' he relacionat amb el relat, potser per qui toca el saxó...

El membre inundava la seva boca fins a provocar-li arcades, fins a sentir que li faltava la respiració, que el moviment del seu company l'ofegava mentre que llàgrimes escapaven involuntàriament a causa del esforç de contenir el genital erecte dintre de la seva boca penetrant-la. L'observava el seu rostre mentre li acariciava el cabell, per a després prendre'l fermament entre les seves mans. Li encantava acariciar les seves galtes fins a sentir-se a si mateix inundant-la. Va ser en aquest moment que la va agafa de la cintura fins a posar la seva entrecuixa damunt de la seva boca, mentre que el seu cap s'enfonsava en el jaç a pesar de lo lleuger del cos d'ella. La seva llengua llepava amb passió, mentre que ella brunyia l'entrecuix humida sobre el seu rostre. A ell li encantava el sabor de la seva companya. Els dos gaudien sense altre límit que la imaginació. En aquest moment, des d'una finestra semi-oberta, una melodia urbana va inundar l'habitació: els sons que provenien del carrer, del pas continu de vehicles i la gent , es confonien amb els gemecs guturals dels amants, amb els gemecs vesats per tots els racons de l'habitació, d'aquell lloc que era testimoni i còmplice de la passió de la trobada de dues ànimes materialitzades sobre el llenguatge dels cossos, sobre aquell diàleg sense paraules basat en la comunió del silenci, en la complicitat de dos éssers que se sentien immortals dintre d'aquest instant etern.