Acabo de viure uns dies força intensos amb felicitat i altres amb angoixa i males sensacions.
De vegades per no afrontar un possible problema tinc la mala costum ( crec que es força comú en els homes, sobre tot en el àmbit de la parella) de amagar situacions o fets sota la catifa , amb el convenciment que millor això que buscar un problema que no cal, però es clar en algun moment s'aixeca la catifa i el problema que es volia evitar esclata amb molta mes intensitat. ( coi es que no aprendre mai ).
Tot plegat he passat estones en els que m'he senti molt enfadat amb mi mateix, per ser i una i altre vegada tan covard i tant ruc, sensació que em algun moment es barrejava amb la sensació de que no importava gens a ningú, una sensació força angoixant.
Ahir al vespre vaig rebre una bona noticia ( ara tindre que donar la talla) ja fa molt temps vaig presentar el meu currículum per fer el paper de Conseller en Cap a la fira de l'Aixada i em van comunicar que els pròxims tres anys seré el conseller en Cap,ara despres del goig toca la responsabilitat de interpretar un paper davant de 1500 o 2000 persones pendents de tu, un repte que m'agrada , i que coi m'ha fet pujar una mica la meva auto-estima.
I demà volia fer vaga de moment i aquest cop per sorteig , tindre serveis mínims, no faig la vaga per convenciment de uns sindicats que crec que cada cop estan mes allunyats d'aquells que defensen els treballadors si volia fer vaga per que trobo indignant que sempre paguem els plats que no hem trencat els mes dèbils.