Fa un temps vaig es riure un post on deia, el difícil que era obrir-nos explica alo que per exemple ens estava fent mal i sempre era “ com estàs? Vaig fent” , segurament hi han molts temors i patiments que ens costa compartir, de fet també ens costa compartir anhels i il·lusions jo tenia un anhel feia temps per fi fa uns dies el vaig compartir per que dintre de un temps es pogui fer realitat, esperarem.
Crec que vivim massa tancats ens nosaltres mateixos i no es bo al menys jo, no se si vosaltres?
Crec que vivim massa tancats ens nosaltres mateixos i no es bo al menys jo, no se si vosaltres?