Tinc un quadre de un pintor que pinta amb pinzellades molt marcades, no obstant crea amb molta facilitat, la figura i el que vol representa. El quadre es el de la foto, jo he intentat fer un relat que quedi explicit amb pinzellades de paraules , Crec que .... Bé vosaltres ja direu
A casa meva .A la teva. El teu llit, potser al meu . Posa música. Baixa la llum. Acosta't. Més. Un mica més, no siguis tímida. Mira'm. Et miro. Menja'm amb els ulls. Després amb la mans, llavis, boca. Seguim. Murmura'm la música a cau d'orella. Frega'm. Et frego. M'agafàs de la cintura. Creuo els meus braços sobre teu. Em beses. Et beso. La meva llengua, la teva. No t'apartis. T'agafo. Tornes a besar-me. Més. Un mica més. Para un moment. Anem a l'habitació. A el teu llit. Em treus la samarreta. Et segueixo besant. Em mires. Et miro. Et trec la samarreta. No deixis de besar-me. No ho faig. Em tocàs , em menges. Et menjo. Ens tombem en el llit. Et trec els pantalons. I el meu. Fora. Respiració entretallada . M'agrades. T'agrado. Besa'm. Ja ho faig. Més.El meu cos, el teu. Jo. Tu. Tu dins meu. Jo dins teu. Música oblidada. Em menges. Et mossego. Em mires. Et miro. Èxtasis. Clímax. M'agrada. T'agrada. Somrius. Jo també. Em beses. Et devoro. M'abraces. Et beso. M'acaricies. Et torno a besar..........
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.