Avui us deixo un petit poema , sobre les sensacions que records, que et pot portar una olor, un perfum, que de vegades associem a una persona a un fet,i que de vegades ens queda a sobre allargant la presencia d'aquella persona, desitjo que us agradi. Lo segon es microconte va ja uns dies vaig llegir AQUÍ i AQUÍ em vaig posar mans a l'obra m'ha costat però al final ha sortit i l'enviat i el poso aquí per compartir-ho amb vosaltres. Tingueu un bon cap de setmana.
Tu ni em coneixes.
Però jo t'he pres una gota de la teva olor
i la duc amagada al fons del nas.
Quan vull dormir amb tu
respiro profundament i ella et duu..
a la vora del teu coll
sota la teva orella
Quan vull somiar despert
l'acomodo al meu pit..
i em regala agafat ha la teva mà
un passeig pel carrer
Encara que tu no em coneguis.
Ni sàpigues de les meves mirades.
MICROCONTE
El secret de la lluna.
La Lluna mira divertida l' humanitat, intenta desxifrar secrets, intencions, anhels urbans i campestres, ser confident de l'amor o la mort, confessora silenciosa del que plora, del que escriu versos tristos o apassionats ,però ella te un secret espera l'eclipsi per a besar al Sol.
.JPG)
.png)
.JPG)
