BREU PERO CLAR...

Sí, clar que t'estimo amb el cor, però també t'estimo amb el cos.

I estimam així tu també

Explora'm a poc a poc, no t'oblidis cap reco . Estic obert a tota la tendresa amagada en la punta dels teus dits.

I jo també et donaré la tendresa amagada als meus dits.

Striptease de musica.

Això es un striptease de cançons que m'han agradat o que han estat presents a la meva vida, i no tenen per que coincidir amb el tema del post. 

 

Avui us explico dues coses relacionades amb la musica

Una es que la meva rinxols m'ha regalat aquestes entrades sap que m'agrada molt el Quico!!!

I aquesta cançó em porta de cap ja que la estic treballant al curs de teatre i per un petit festival de nadal la tinc que canta en playboy. I de fet també estarà al musical que preparem, que no serà nomes musical i que es titulara “Las Ramonas”


AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.

CONTES BREUS; FER CIM

Ho vas fer des del primer dia, des de la primera nit , des de aquell sopar, Donava igual si estàvem en el sofà i jo et prenia de la mà per a dur-te al dormitori, o si t'agafava en braços en direcció a la mateixa destinació, anàvem deixant un rastre de roba al nostre pas o si, per contra, acudíem vestits d'ansietat i vertigen als peus del cim del meu llit. Fora com fos, sempre acabàvem situats cara a cara, contemplant-nos immòbils: com dos muntanyencs disposats a coronar el Everest dels amants sense cordes ni arnesos ni claus. Suposo que als escaladors, en un moment així, els palpita alguna part del seu ésser amb una força idèntica a la qual a mi em dispara el batec del desig al meu cap. Avui tornes a fer-ho. Abans que pugui adonar-me, em llances sobre el matalàs amb la suavitat amb que uns llavis frescos regalen a una ploma la vida en un bufada. I arriba l'instant clau: les teves mans entrellaçades s'embullen en el meu clatell per a sostenir-me el món. Aferrat al meu coll, en la teva clara voluntat de no abandonar-me en el tràngol de la caiguda , et precipites amb mi decidida a aplacar l'impacte i saltar al buit dels meus ulls, de la meva boca, del meu sexe, i jo no aguanto més, i em vesso entre els teus dits com el temps d'un rellotge de sorra trencat que s'espargeix, derrotat, sobre la superfície d'un gemec.