dijous, 15 d’octubre del 2009

MATEMÀTICAS DEL SEXE.

PREVIA


STRIPER DIU:

De vegades fas un post i penses ostres crec que ha quedat força bé després, la quantitat de comentaris et fa pensar si potser no ho havies fet tan bé, això es el que m'ha passat amb el post anterior, A RITME DE BLUES....., al que he intentat combinar un text eròtic,amb musica, de fet he de dir que tots els comentaris en son d'elogi, però trobo a mancar d'altres, i em plantejo diverses causes, un text massa fort, massa masclista, el Clinton, en tot cas s'accepten critiques per que de elles també s'aprenc , no us talleu de veritat, també us vull dir que malgrat, pensar que aquest bloc a baixat de nivell i que el seu contingut i temàtica ja cansa, in fa alguns dies em plantejava el post de tancament, un que es mes dur que “ El alcoyano” continua endavant amb ganes de ressorgir i amb objectius per assolir, Gracies a tots per llegir-me.


MATEMÀTICAS DEL SEXE.

Diuen (gairebé) tots els homes aparellats a certa edat que la seva vida sexual és més que satisfactòria. Concreten a més, que ho fan almenys dues vegades a la setmana, una de les sessions sent (de costum) un dissabte.

Diuen també (gairebé) totes les dones aparellades a certa edat que la seva vida sexual és lamentablement pobra i escassa. Concreten a més, que sí, ho fan dues vegades a l'any, però en una de les sessions ?ell?? es va quedar dormit enmig ( De les cames ) de la feina.

Des de  sempre els comptes d'ambdós sexes mai quadren.  


I ja que fa poc vaig llegir de la gran quantitat de relacions sexuals dels xinesos medievals, avui em pregunto: I quantes vegades és la quantitat normal? El totpoderós Institut de Nacional d'Estadística segurament sabrà quin és la mitjana entre les 361 concubines del sultà de Brunei, i de les 10 amants del caballeiri dels país ......, i del actor de moda a les revistes del cor, o dels protagonistes del cord de la ciutat. Peró fonts molt ben assabentades diuen que:

És simplement la suma del que vols i El que pots dividit entre dos.


Jo sincerament crec que en qüestions de sexe , no cal portar una regularitat a rajaploma, mes aviat quant un te ganes i si una setmana no s'arriba a la mitjana a la aproxima endarrerits i tot i si per voltants de nadal els números ja quadren llum amb un oli.


I si al llegir aquest post en-recordes del ultim cop ( No cal que ens ho diguis, si vols som tot orelles) doncs ja pots estar content/ta.


LA CONTRAPORTADA.

Recordo aquella cançó de “ los Panchos “( vídeo a sota) que deia. “ ese lunar que tienes cielito lindo” I la veritat quan veig les teves no se quina triar...




El vídeo




A RITME DE BLUES.....

Potser si voleu podeu posar la musica del vídeo de fons m'entres llegiu, es un sugeriment i com veieu hi han dos vídeos el de sota no se per que l' he relacionat amb el relat, potser per qui toca el saxó...








El membre inundava la seva boca fins a provocar-li arcades, fins a sentir que li faltava la respiració, que el moviment del seu company l'ofegava mentre que llàgrimes escapaven involuntàriament a causa del esforç de contenir el genital erecte dintre de la seva boca penetrant-la. L'observava el seu rostre mentre li acariciava el cabell, per a després prendre'l fermament entre les seves mans. Li encantava acariciar les seves galtes fins a sentir-se a si mateix inundant-la. Va ser en aquest moment que la va agafa de la cintura fins a posar la seva entrecuixa damunt de la seva boca, mentre que el seu cap s'enfonsava en el jaç a pesar de lo lleuger del cos d'ella. La seva llengua llepava amb passió, mentre que ella brunyia l'entrecuix humida sobre el seu rostre. A ell li encantava el sabor de la seva companya. Els dos gaudien sense altre límit que la imaginació. En aquest moment, des d'una finestra semi-oberta, una melodia urbana va inundar l'habitació: els sons que provenien del carrer, del pas continu de vehicles i la gent , es confonien amb els gemecs guturals dels amants, amb els gemecs vesats per tots els racons de l'habitació, d'aquell lloc que era testimoni i còmplice de la passió de la trobada de dues ànimes materialitzades sobre el llenguatge dels cossos, sobre aquell diàleg sense paraules basat en la comunió del silenci, en la complicitat de dos éssers que se sentien immortals dintre d'aquest instant etern.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

PENSAVA QUE DE GRAN..........

De petit m'agradaven els vaixells,

pensava que de gran......

Seria enginyer naval,

i dissenyaria grans vaixells

eh !!!! Dels de fer feliç,

no dels del que porten canons,

que fan plorar als infants........

Ara em DIUEN que ja soc

gran?

I de tant en tant faig vaixells de paper

i els envio a buscar somriures.....

De vegades tornen plens de somriures ,

de tots els colors, però,

de petit mai pensava que,

escriuria un poema i ,

us el deixaria llegir.

I avui que ja no estic,

tant enfadat amb mi

us deixo llegir aquest poema :

Delicadament veig com la teva pell s'eriça ,

quan l'acaricio amb les meves mans,

sento com respires, quan el meu alè,

dibuixa petons a la teva orella,

I et fas fen irresistible per al meu desig

m'entres la meva boca acarona la teva pell.

Les meves mans ballen, una dolça tarantel·la

a sobre els teus pits,de mugró de maduixa dolça,

sento com la teva boca tremola

al acostar-se lentament al meu coll.

I el respir agitat de dos cossos

composen una bella melodia,

de seducció i sexualitat.

I delicadament em submergeixo

dins el teu cos... Al teu cos

esclatant estrelles al teu interior...

Esclaten gens delicadament furioses de plaer.

Veus com m'encenc? Quan solament està la teva presència ,

veus com m'oblido del món? Quan el teu cos esta davant meu,

veus perquè m'agrada acariciar-te? Tant delicadament. 

Per cert tu que volies ser de gran?

dilluns, 12 d’octubre del 2009

DE VEGADES.....


De vegades que s'enfadin amb tu,

o esta enfadat amb algú, fa mal,

però en fa mes si estàs enfadat amb tu mateix.

Que algú et falli es frustrant,

però fallar-te a tu mateix

es pitjor.

Estic decepcionat i enfadat amb mi mateix no vull

explicar els motius però crec que ho superaré.


Vosaltres també us enfadeu amb vosaltres mateixos?


dissabte, 10 d’octubre del 2009

M'AGRADA LA FRUITA.

M'agrada la fruita, es molt sana, hi n'ha per tots els gustos i a mes es pot combinar , a mi sempre m'agradat;

Una bona figa mmm,....

Però hi a qui un bon plàtan mmm...


Un bon parell de .. També..
I un bon préssec coi...

Clar que es cosa de provar , però una bona macedònia.....

Pot ser molt gratificant i refrescant.


dijous, 8 d’octubre del 2009

ENLLAÇATS

Ahir a la nit et vaig despertar

amagant la meva mà

entre les teves cames.
Els meus dits, hàbils com aranyes,

anaven teixint la seva tela

al voltant del teu sexe humit

atrapant-lo en onades

de calor vermellosa.

Els teus pits, dormits encara,

s'aixafaven contra el matalàs

a cada nova sacsejada

redreçant-se de frecs

al ritme dels meus llavis

a la teva esquena.
El meu sexe desitjos 

es perdia dins teu

sota les teves natges

coneixent-les, inundant-les.
Vas fondre la teva humitat 

amb la meva

em vas abraçar dins teu

sense mans...
Enllaçats els nostres músculs

fins a les portes del plaer,

que duien el teu nom.

.......................................

Que et despertin per fer l'amor es una de les millors maneres de despertar, si no la millor.

Jo mateix.


LA TORNA

La nostre es una nació, una terra de folklore , musica i tradicions , us poso un vídeos. 

Esbart de Gelida  - Jotes de la Terra Alta

Esbart Dansaire "Terra Nostra"- Jota Catalana



dimarts, 6 d’octubre del 2009

TEATRE.


PREVIA

Fa uns dies us vaig parlar del GOJI, de moment el prec i tinc jornades maratonianes que aguanto sense gaire fatiga.

Teatre

Us poso un vídeo amb fragments de l'obra “bocins de historia “ en la que participo, que ahir varem representar a la 14ª festa de la verema, en Artés, em sap greu que la qualitat no sigui gaire bona.

Per cert continuo amb aquest grup de teatre , amb el que acostumem a fer teatre de carrer, amb el nou grup que es diu “ EL TELO” apart de practicar exercicis de tècniques teatrals, prepare un musical tot un repte de grup i per mi a nivell personal.

Poso alguna foto i aquí un enllac on podeu veure mes dir-vos que les fotos son de la galeria del MANRESAINFO. CAT



Com us he dit al nou grup de teatre estem treballant poemes, hi ha un poema de poema de Miquel Martí i Pol , que m'agrada molt i us el poso.
 

LA TORNA.

Els balls d'esbart els balls i cultura popular sempre m'han agradat molt, he trobat aquest vídeo fel esbart de Mollet i no me he pogut estar de compartir-ho amb vosaltres.



dilluns, 5 d’octubre del 2009

FANTASIÉS SEXUALS


Creieu que les fantasiés sexuals ho son per que no es fan realitat?
Per que mai serem capaços de portar-les a terme?
Si les podem fer realitat o ens atrevim deixen de ser fantasia?










divendres, 2 d’octubre del 2009

PROPOSITS DE TARDOR-HIVERN

Ja estem a l'octubre la tardor fa de fins l'hivern, es un camí de dies curts i nits llargues , per mi comencen sempre amb el mateix trajecte al menys de dilluns a divendres , amb el trajecte del vídeo de sota.

El dissabtes i diumenges ho fan amb les passejades amb la lluna.


I malgrat tot aquest any , no vull que la mateixa brisa bufi sempre acaba eixugant les il·lusions, no vull tampoc ventolades fredes del hivern, però potser si em cal algun xaloc càlid tot sovint.
Per això he buscat nous propòsits un de ells fer mes bondat amb el menjar i perdre alguns kilograms ( Confesso que no tinc collons de pujar a una balança per saber el meu pes. Pànic!!!, per un altre banda típic de mi amago el problema i.. Despres BOOOMMMM!!!!!) 

D'un altre banda aquest any he començat a fer teatre amb un altre grup amateur de Manresa, això si continuo amb l'altre i aquest diumenge estaré aquí fent teatre, si em voleu saludar segur que em trobareu.

Mes endavant us explicaré alguna de las coses que fem al nou grup de teatre, pero us poso un fragment de La Ginesta una poesia amb la que varem treballar l'ultim dia, 


Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

I es fa fer un intens debat en el que la pregunta era , en aquest fragment , qui diu el poeta que riu, la ginesta o el sol , vosaltres que penseu.

Vaig descobrir el significat de "aimia" una paraula que ara em sembla tant bonica.

I el proposit mes important es que vull viure en positiu i somniar en color.


dijous, 1 d’octubre del 2009

SOC BLEDÒ

SOC BLEDÒ VA AJUDEU-ME 

  

  


Malgrat a vegades aquest que escriu per aquestes contrades , es bastant bledò i ve d'Arbeca tantes altres vegades , i véreu ja fa uns dies a una botiga vaig veure un sostenidor que posava que son de;

ESCOTE VARIABLE”
I renoi des de que ho vaig veure vaig rumiant per que nassos serveix i en funció de que cal deixar al aire mes regatera i mes popes ( Pits) , jo no se si deu ser pel temps , per la companyia , per el vi del dinar o del sopar,per els ànims del dia , si cal quant  es nota humit i l'altre mirant amunt, no se , si es plau em doneu un cop de pi.. ah vull dir de ma i m'explique en quines situacions posaríeu vosaltres mes escot o menys i els nois si ells saben com va això que m'ho diguin . Ah!!! que soc de bledò.

LA TORNA

I buscant fotos per documenta el tema trobo uns models de sostenidors semblant al de la foto de baix que es diu “ BALCONETE” coi ara entenc quant sent allò de “nen vine treu el cap per el balco” Vinc corrent!!!


- Begin Motigo Webstats code -->