La idea m'excita tant que, sense pensar-me'l dues vegades, em trec la resta de la roba quedant-me només amb el sostenidor, trec de la bossa el mòbil, em faig una fotografia i te l'envio amb un missatge: ?t'agrada el que m'he comprat??. Em miro gairebé nua en el mirall, penso en tu rebent la foto i mirant-la d'amagatotis en el despatx, imagino quant t'agradaria poder estar espiant-me a través de la cortina, o millor encara, ficat amb mi en el reduït espai de l'emprovador, potser assegut en la banqueta, agafant-me amb les teves mans pels malucs i acostant els teus llavis al meu sexe; potser dempeus, arraconant-me contra la paret, mentre els teus dits s'obren pas en el meu interior i jo joc amb les mans per dintre dels teus pantalons, esperonats per la pressa i el risc que ens trobin? Quan vaig a pagar, hi ha un noi atenent la caixa. Em mira somrient, i jo, pensant en les meves galtes vermelles, m'acaloro encara més. Em cobra el conjunt i m'ho dona en una bossa rosa i negra.
Al sexe i las relacions de tant en tal els i cal un xic de pebre.
Em miro aquest vídeo i la veritat no se que deu anuncia aquesta noia si un desodorat, laca ,un producte per atraure homes amb bigotis, o potser sirenos, i sembla que no deu ser fred per que quant se l'ha posat no ha posat carona, m'ajudeu.
AFEXIT 28-11-2009.21,23 hores La indignitat d'Espanya (editorial conjunt) Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.
La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.
Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.
Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.
Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.
Sempre he pensat que regalar una flor, regalar flors es molt mes que un regal, es com dir un munt de coses que no es poden dir per que no sempre es fàcil expressar, sentiments, emocions, sensacions .. I una flor diu tant. No ho penseu?
I per això avui em be de gust regalar-vos aquestes flor cuidades per mi, son de ara de la tardor i es que la tardor també te la seva bellesa, no nomes tenen la bellesa les noies de 20 anys.
Striptease de musica.
Això es un striptease de cançons que m'han agradat o que han estat presents a la meva vida, i no tenen per que coincidir amb el tema del post, aquesta de avui potser o fa , va ser un gran èxit i crec jo que on diu rosa també pot dir clavell.
Hi han llepades i llepades.. segons el moment, el lloc i la persona pot ser la cosa més vulgar o el més eròtic que un pugui fer... perquè llepar, llepar i llepar... cansa, esgota i pot ser una mica porc... però quan et fonen a petons, carícies i manyagues... rebre un deliciosa llepada m'embogeix... pot ser des del pessigolleig amb la punta de la llengua que estarrufa tota la teva pell i et dóna aquest punt de riure nerviós... o directament aquest llepada gairebé animal que et recorre lent i que em fa inspirar lenta i intensament per a gaudir de tot el plaer que m'envaïx....
Bé aquesta és la meva visió de las llepades....
Striptease de musica.
Una de las poques cançons que en se sencera, la trobo molt especial i potser m'agradaria que ...
De vegades la rutina diària com un desplaçament en tren, esta plena de vida de seducció, de mirades,furtives o no tant , aquest conte en reflexa una d'aquestes situacions.
"Morbo, molt morbo..." això és el que has sentit. Si, quan em miraves, davant meu.. com gairebé cada matí.
Es que t'agrada la meva maduresa atractiva, seductora, atrevida i de vegades provocadora...
T'ocultes amb un periòdic però t'agrada el joc morbós de les mirades, jo llegeixo o escric, però noto la teva mirada.. si, quan mires furtivament sense que jo et vegi.
He vist el teu pensament, t'intimido?, però si jo no faig gens... Però veig com em mires en el reflex de la finestreta del tren, parles francès? Qui...
Però en una d'aquestes mirades he llegit els teus pensaments, les teves pupil·les... I és que t'he donat morb, molt morb, però si jo no faig gens... solament llegeixo, escric... i miro per la finestreta... és cert, somric però és pels meus pensaments.
Però els teus, me'ls imagino.. i jo, no faig res...
Fins dema... ,,,,,,,,,,,,,,,,
Striptease de musica.
Una cançó que al seu moment va triomfar i que fa poc va tornar a sentir-se.
Havia una vegada dues persones que gairebé no es coneixien. Res les unia abans, vivien en dues ciutats diferents, no tan llunyanes com per a ser mons distints però no tan properes com perquè fos fàcil trobar-se. Aquestes persones van compartir unes hores que el pas del temps no va poder fer que oblidessin. Cap recorda massa bé què es van dir, però si recorden les cames entrellaçades sobre els llençols, l'aigua relliscant sobre els seus cossos nusos , els sorolls de la ciutat nocturna esmorteïts per les cortines d'una habitació d'hotel on només s'escoltava el so líquid dels petons, de les llengües recorrent la pell del altre, i dels sexes enfrontant-se. Tots dos es van aprendre el camí del plaer de l'altre, i van desitjar recórrer-lo novament. Potser, més aviat que tard, tornin a trobar-se.
les seves galtes enrojolades i llargs rínxols blancs,
que brillaven com el sol,
ell la mirava a la cara,
però la veia en la seva imaginació.
Ell, vestit blau marí, ulls blau turquesa,
somriure agradable,
recordant el primer dia , que la va veure,
era tan bonica, es tan bonica, s'apropa,
la besa suaument, i amb un gest seductor,
la convida a ballar.
Es una musica molt romàntica,
com amants sota lluna plena,
dansen amb curosos passos,
i petons robats ,per la pista de ball.
Acaricien els seus rostres amb dolçor,
amb amor, somriuen tímidament,
ella enrojolada, el mira a l'infinit dels seus ulls
tots dos somriuen amb el cor.
Una nit es van jurar amor etern,
fins a la fi de les seves dies,
sense oblidar-se mai un dia.
Mes de 40 anys fent niu junts,
sempre ple de dolces mirades
i farcit de somriures tendres.
No havia frontera per a ells,
un obsta-cul no els desesperançava ,
s'estimaven malgrat tot. I si era fosc i amb els seus ulls no es podien veure,
amb les seves ànimes si es podien tocar....
I amb els seus cors estimar.
Poema dedicat a l'amor , i a tots el que creuen amb ell, i no nomes l'amor de parella també l'altre amor. Malgrat que a vegades es dolorós i tantes vegades pur, fort, etern i meravellós.
Striptease de musica.
Amb aquest post vull iniciar una nova secció al bloc la de la musica, per que a traves de la musica,també es despullen histories i records.
Ahir vaig esta a un concert de Santa Cecília i una de les cançons la que poso en primer lloc era com un himne , als meus anys joves tantes vegades tocada amb la guitarra al voltant de uns amics i un foc , després vaig recorda la segona i crec que malgrat els anys totes dues conserven un missatge , actual i necessari.
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.
-Ai noia que et tocaré el cul 
.png)
.JPG)
