dijous, 3 de desembre del 2009

BREU PERO CLAR...


Sí, clar que t'estimo amb el cor, però també t'estimo amb el cos.


I estimam així tu també

Explora'm a poc a poc, no t'oblidis cap reco . Estic obert a tota la tendresa amagada en la punta dels teus dits.

I jo també et donaré la tendresa amagada als meus dits.



Striptease de musica.

Això es un striptease de cançons que m'han agradat o que han estat presents a la meva vida, i no tenen per que coincidir amb el tema del post. 

 

Avui us explico dues coses relacionades amb la musica

Una es que la meva rinxols m'ha regalat aquestes entrades sap que m'agrada molt el Quico!!!

I aquesta cançó em porta de cap ja que la estic treballant al curs de teatre i per un petit festival de nadal la tinc que canta en playboy. I de fet també estarà al musical que preparem, que no serà nomes musical i que es titulara “Las Ramonas”


AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.



CONTES BREUS; FER CIM


Ho vas fer des del primer dia, des de la primera nit , des de aquell sopar, Donava igual si estàvem en el sofà i jo et prenia de la mà per a dur-te al dormitori, o si t'agafava en braços en direcció a la mateixa destinació, anàvem deixant un rastre de roba al nostre pas o si, per contra, acudíem vestits d'ansietat i vertigen als peus del cim del meu llit. Fora com fos, sempre acabàvem situats cara a cara, contemplant-nos immòbils: com dos muntanyencs disposats a coronar el Everest dels amants sense cordes ni arnesos ni claus. Suposo que als escaladors, en un moment així, els palpita alguna part del seu ésser amb una força idèntica a la qual a mi em dispara el batec del desig al meu cap. Avui tornes a fer-ho. Abans que pugui adonar-me, em llances sobre el matalàs amb la suavitat amb que uns llavis frescos regalen a una ploma la vida en un bufada. I arriba l'instant clau: les teves mans entrellaçades s'embullen en el meu clatell per a sostenir-me el món. Aferrat al meu coll, en la teva clara voluntat de no abandonar-me en el tràngol de la caiguda , et precipites amb mi decidida a aplacar l'impacte i saltar al buit dels meus ulls, de la meva boca, del meu sexe, i jo no aguanto més, i em vesso entre els teus dits com el temps d'un rellotge de sorra trencat que s'espargeix, derrotat, sobre la superfície d'un gemec.



dimecres, 2 de desembre del 2009

NO MOLESTIN ( Els comentaris no molesten gens)


Suposo que tothom ha vist els cartells aquests que

es pengen a les portes de les habitacions de hotel


De vegades penso que estaria molt be que existís un cartell d'aquests per fer una pausa a la vida, poder parar penjar el cartell, i tenir una pau absoluta, si ja se que es una utopia o potser una bestiesa preo de vegades , ja calen que sense rumiar cap la vida es ,molt avorrida, que el dia de avui no us sigui gens avorrit.

Striptease de musica.

Això es un striptease de cançons que m'han agradat o que han estat presents a la meva vida, i no tenen per que coincidir amb el tema del post.

Voulez vous coucher avec moi ce soir ? Una canço o moñt mes recordo que si una noia et deia a cau d'orella “Voulez vous coucher avec moi ce soir ? “ Tu li deias amb un somriure de orella a orella

" Qui mon petit cheri”


AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.



dimarts, 1 de desembre del 2009

ES QUE UN BON CUL!!!!!!!

Poques parts de l'anatomia femenina tenen

el poder d'atraure mirades que te el cul!!!!




-Ai noia que et tocaré el cul  

-calla dimoni, calla dimoni

-ai noia que et tocaré el cul

-calla dimoni que jo no ho vull

-Jo no sé quin gust trobeu

a tocar el cul dels altres,

jo no sé quin gust trobeu,

cada u que es toqui el seu.

-Ai nena que te'l tocaré

-calla dimoni, calla dimoni

-ai noia que te'l tocaré

-calla dimoni que no et deixaré.

-Jo no sé quin gust trobeu...

-Ai noia que te l'he tocat

-calla dimoni, calla dimoni

-ai noia que te l'he tocat

-calla dimoni que m'ha agradat.


(Canço popular)

I els culs masculins també fan la seva patxoca no?

Un toc musical


Ja que esteu aquí feu una ullada aquest post


dilluns, 30 de novembre del 2009

CONTES BREU; EL EMPROVADOR.


La idea m'excita tant que, sense pensar-me'l dues vegades, em trec la resta de la roba quedant-me només amb el sostenidor, trec de la bossa el mòbil, em faig una fotografia i te l'envio amb un missatge: ?t'agrada el que m'he comprat??. Em miro gairebé nua en el mirall, penso en tu rebent la foto i mirant-la d'amagatotis en el despatx, imagino quant t'agradaria poder estar espiant-me a través de la cortina, o millor encara, ficat amb mi en el reduït espai de l'emprovador, potser assegut en la banqueta, agafant-me amb les teves mans pels malucs i acostant els teus llavis al meu sexe; potser dempeus, arraconant-me contra la paret, mentre els teus dits s'obren pas en el meu interior i jo joc amb les mans per dintre dels teus pantalons, esperonats per la pressa i el risc que ens trobin? Quan vaig a pagar, hi ha un noi atenent la caixa. Em mira somrient, i jo, pensant en les meves galtes vermelles, m'acaloro encara més. Em cobra el conjunt i m'ho dona en una bossa rosa i negra.


Al sexe i las relacions de tant en tal els i cal un xic de pebre.


diumenge, 29 de novembre del 2009

POST BREU.


No hi ha millor manera de gaudir del temps que despreocupant-se d'ell. I no hi ha millor manera de ser un bon amant que despreocupant-se  de ser-ho

(Valérie Tasso)

divendres, 27 de novembre del 2009

HELP PLEASE

Em miro aquest vídeo i la veritat no se que deu anuncia aquesta noia si un desodorat, laca ,un producte per atraure homes amb bigotis, o potser sirenos, i sembla que no deu ser fred per que quant se l'ha posat no ha posat carona, m'ajudeu.



AFEXIT 28-11-2009.21,23 hores
La indignitat d'Espanya (editorial conjunt)
Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc.
Ajudareu a la seva difusió.

MES QUE UN REGAL.

Sempre he pensat que regalar una flor, regalar flors es molt mes que un regal, es com dir un munt de coses que no es poden dir per que no sempre es fàcil expressar, sentiments, emocions, sensacions .. I una flor diu tant.

No ho penseu?

I per això avui em be de gust regalar-vos aquestes flor cuidades per mi, son de ara de la tardor i es que la tardor també te la seva bellesa, no nomes tenen la bellesa les noies de 20 anys.




Striptease de musica.

Això es un striptease de cançons que m'han agradat o que han estat presents a la meva vida, i no tenen per que coincidir amb el tema del post, aquesta de avui potser o fa , va ser un gran èxit i crec jo que on diu rosa també pot dir clavell.



AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.






dijous, 26 de novembre del 2009

VERMELL,NEGRE,UN ALTRE; CAP!!!!

La roba interior es la ultima porta abans d'endinsar-se, al plaer. 

Jo crec que tothom homes i dones davant de una cita , que pot acabar amb una relació estreta (pell& pell)va preparat per dintre.

Per que a qui si en fixem en la roba interior de la nostra parella?

Abaix hi han dos colors clàssics qual preferiu? Potser un altre?

O potser millor sense ?




Vinga no sigueu gaire timits ni timidas i us mulleu.

Striptease de musica.

Avui no es una cançó es tota una orquestra, que va fer ballar a molta gent i que encara fa ballar amb Manel Joseph, “la voz” al davant des de el 1974.






AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.





dimecres, 25 de novembre del 2009

LLEPADES......


Hi han llepades i llepades.. segons el moment, el lloc i la persona pot ser la cosa més vulgar o el més eròtic que un pugui fer... perquè llepar, llepar i llepar... cansa, esgota i pot ser una mica porc... però quan et fonen a petons, carícies i manyagues... rebre un deliciosa llepada m'embogeix... pot ser des del pessigolleig amb la punta de la llengua que estarrufa tota la teva pell i et dóna aquest punt de riure nerviós... o directament aquest llepada gairebé animal que et recorre lent i que em fa inspirar lenta i intensament per a gaudir de tot el plaer que m'envaïx....

Bé aquesta és la meva visió de las llepades....


Striptease de musica.

Una de las poques cançons que en se sencera, la trobo molt especial i potser m'agradaria que ...






AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.







- Begin Motigo Webstats code -->