Avui ha sigut el dia de la loteria un dia que sembla en el que ens juguem una oportunitat de canviar la nostra vida, i sento dir a molta gent que no tenen sort a la vida, sembla que la sort depèn de que ens toqui la loteria o no, Avui com a la majoria a mi no m'ha tocat la loteria i just a tocat ha Manresa., donat que acostumo si me la ofereixen a comprar nomes una participació m'haguessin tocat 3000 euros. Això vol dir que no tingui sort,penso una mica tinc salut , potser algun gram (molts grams però molts) la veritat que malgrat la panxeta, encara me la veig i esta fresca i eixerida, doncs ja es un motiu per dir que tinc sort. Tinc qui m'estima, tinc a qui estimar , em consolen, m'abracen i donen escalfor , em petonejant, m'arramben, em necessiten , necessito i tinc paraules i fets de suport, a sobre quant arribo a casa la Lluna es desviu a fer-me festes, tot això son motius per dir tinc sort, tinc feina, companys de treball que m'aprecien, amics, puc, riure , plorar, saltar, corre, ballar, cantar, fer teatre, collons que tinc molt motius per dir que tinc sort i a sobre avui ja m'han donat vacances i demà dia 24 a les 00.00 hores penjaré un post especial.
I molt aviat farà un any que ja no faig lo que aquesta noia!!!!
Jo no vull entrar a definir el que es una aventura d'amor si totes estan prohibides, si han de ser secretes, si tenen un punt especial de morbo, si son curtes, si son en color, si son sense paraules nomes carícies, si son les millors son a un ascensor(millor de la seguretat social), al hipercor, o a la cua del atur, o al sofà de casa del pares....De segur que tothom a viscut alguna possiblement jo també i sense mes intento descriure una:
Aquesta por per lo desconegut...
Veure, notar una que pell es va descobrint a poc a poc...
Ennuegats de petons que deixen de ser simples petons...
Notar carícies que es fiquen per tot el teu cos...
Tenir , sentir, la respiració agitada...
Una humitat de desig entre les cames .....
Racons plens de carícies teves, meves.....
Abraçats viatgem per el camí de la tendresa...
........
Un toc musical....
Avui ha sigut dia de neu a Catalunya a Manresa també arribat hi us poso uns vídeos de avui, un de ells la Lluna descobrint una nova sensació la neu.
A la meva vida tinc que aprendre a saber dir "No" masses vegades dic "SI" per no se capaç de dir "NO" , per por de ... a saber que.... I potser podria començar per dir-me mes vegades "NO" a mi mateix que no es pas fàcil.
Vosaltres sabeu dir no? (Es pot dir no sense posar aquesta cara de mala llet)
La tieta recuperada després del ensurt.
Si divendres a la tarda el seu estat semblava molt preocupant, malgrat no haver trobat cap causa en les proves ( possiblement una petita embòlia) dissabte al mati esta una mica cansada no recordava el que li havia passat , però estava activa com sempre i per mostre el vídeo de sota perdoneu la qualitat esta gravat amb el mòbil, es va menjar tota sola un plat de macarrons . Per sort tot a quedat en un ensurt. Gracies a tots per el vostre suport.
Aquesta de abaix es la meva tieta ( Paterna) familiar directe del meu pare te 92 anys i esta bé força be de cap i físicament podem dir que nomes te la edat., aquesta setmana ens Ha donat ensurts amb la seva salut ahir la van tindre que portar a corre-cuita al hospital ens m passat un munt de hores , en part per les mancances del servei sanitari, nomes dir que ahir al vespre la temperatura al carrer eren de 7 o 8 graus negatius i que havien bòxers de urgències al costat de una gran porta per on entraven les ambulàncies on la gent passava fred , malalts inclosos, entre altres coses,. Afortunadament tot ha sigut un ensurt, ara em vaig a veure com esta.
En primer lloc com ja us vaig dir vaig de cul i ahir no em vaig passar per els vostres blocs em sap greu, amb força esforç per el temps he fet aquest vídeo de alguns moments d'assaig (en algun altre sortiré jo i la cançó de la ramona) del grup de teatre com podreu veure en alguns moment surt algú al davant del escenari donant instruccions es en Josep Torràs el director, dir que ens ho passem molt bé , ens divertim i aprenem per que en Josep es un director extraordinari.
(Penseu que algú li dirà que porta la cremallera espatllada?) DE CUL.
Aquests dies vaig de cul, s'apropa el nadal i per exemple tinc tres concerts de nadal de la Anna (filla petita) als que em deleixo per anar-hi son les ocasions en que els papàs tenim que portar mocadors extres per eixugar la baba que regalima. Per un altre banda els assaigs de la mini actuació de Nadal amb el grup de teatre el Telo, on interpreto en Playback la cançó aquella que us vaig dir de la” Ramona “ i faig cor en un altre, i clar també cal anar pensant en els àpats de Nadal un , encara que serà casa de la meva mare estaran els meus fills grans amb els que faig poc vaig tenir la trobada diguem de reconciliació. Peró no vull acabar el post sense explicar-vos com de vegades la societat de consum ens pot vèncer fa uns dies a la feina parlaven de aquestes cafeteres,
vaig admirar les seves qualitats inclús vaig pensar i comentar a casa per comprar una ,després i pensant millor em vaig adonar del preu de les càpsules que a casa no perennement habitualment ni te ni xocolata i que jo amb el soroll i aroma d'aquesta de sota ja soc feliç que tingueu bon dia.
Avui us poso uns vídeos amb cançons picants per que us despertin un somriure , son de un grip que es deia Follim Follam en el que cantava el Albert Ribalta un amic meu de la infància, que segur recordareu de la serie Jet lag
Per cert ja se qui es el afortunat / Afortunada amic invisible , diria que amb un cert paral·lelisme amb El Pepe crec que juga a Fot-ball, be això ja es una pista.
Fer el primer peto en una relació es tant bonic decidir-se , aquelles papallones a la panxa uffff, però encara es mes bonic sentir en cada peto el mateix que al primer.
"La decisió del primer petó és la més crucial en qualsevol història d'amor, perquè conté dintre de si la rendició."
Emil Ludwig (1881-1949) Escriptor alemany.
Bé ho diu Pablo Neruda amb una de les seves frases:
"En un petó, sabràs tot el que he callat." Aviat ho sabràs... així com el molt que t'he desitjat...
I A MES
Encara que avui no sigui el 8 de març no m'he pogut resistir a posar aquest vídeo com homenatge a vosaltres dones a totes les que passeu per aquí, per que l' he trobat preciós i tendre.
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.