DUES PREGUNTES...

Avui va de preguntes la primera es que si a la portada de una revista us diuen que sortira una foto vostra despullats ( per exemple perquè us han fet la foto a una platja). Abans de publicar-la us ofereixen dues possibilitats tapar nomes la cara i deixar la resta tal qual, o tapar la resta i deixar la cara al descobert , per quina possibilitat us decanteu?

Segona pregunta un amic o amiga us demana que poseu per ella o ell despullats estudia belles arts i d'aquest dibuix depenc que aprovi o no la carrera i no te cèntims per pagar un model professional.

Accepteu ?

LA DIADA

BONA DIADA!!

UNA FOTO

Avui nomes poso una foto, a mi em sembla preciosa i vosaltres que us sembla me la comenteu.

EM SORPRÈN

En primer lloc dir-vos que estic força enfeinat estudiant el guio de l'obra de teatre vull assimilar aviat l'historia i els meus diàlegs per centrar-me en la interpretació dels personatges.

Per això no disposo de gaire estona per passar per els vostres blocs.

EM SORPRÈN

M'agrada força el color rosa i acostumo a tenir polos, samarretes d'aquest color, i em sorprèn molt que encara i gent força jove em faci comentaris sobre la masculinitat del color , de vegades insinuat si soc molt femení o si tinc un punt homosexual , ( com si un homosexual no fos masculí) o un colr determines el sexe.

Em sorprèn que al 2010 encara existeixi aquesta mentalitat. Es com si perquè una dona amb pantalons ja no fos femenina.

CANVI DE RITME.

Snif, avui s'acaben les meves vacances i tinc la sort de començar a treballar, doncs seria pitjor anar a fitxar a el Inem, no em puc queixar de la meva feina malgrat seria molt millor si no haguessin persones que minvessin el bon rotllo
dels que hi treballem.
Per un altre banda comença teatre avui primera trobada amb l'agrupació teatral el telo on a part de fer els cursos de tècnica teatral s'ha creat un grup de teatre i avui comencem els assajos quins nervis!!!
Per cert la obra RAM I Ona la anirem a representar el dia 2 de octubre a can brians.
I divendres comencem el assaig de l'obra de la festa de la verema que aquest any serà mes curta uns 5 minuts i la representarem mes vegades serà una escena del musical “Els Miserables “



I parlant de teatre quant sigui gran m'agradaria ser com el Al Pacino i interpretar escenas tant contundents com aquesta que he descobert.
A mi em sembla força sensual i a vosaltres?


I qui us deixo una gran canço de amor al menys a mi m'ho sembla.

ESCENES DE PARELLA--Primera

A les meves vacances ja se els hi veu data de termini i en el fons m'he de sentir afortunat de tornar a la feina molts no poden tenir la sort,em vaig fen a l¡idea i intento tornar a la normalitat encara que ho faci a passes petites i a empentes.

Us poso un post que serà el primer duna serie dedicat a la parella situacions que potser moltes son certes, o potser direu que son tòpics de vegades no us voldreu reconèixer, per la meva experiència i la de molts altres sembla que mes que topics son veritats.

DOS MINUTS MES AQUI...

I el senyor hagués quedat com un rei...  

Com queda un home?

Quan ve,la sedueix, la incita, li diu, li dóna joc, la besa, la hi fica, es corre i diu...

Ho sento, ho sento molt...

Però aquesta situació em posa molt nerviós. Sento deixar-te aixi , a mitges, però estic molt nerviós... Em vesteixo ràpid i millor marxar d'aquí..  

Que se suposa ha de dir, pensar o fer una dona en una situació axi?..

Fotre...pobret és que, clar aixi, corrent i de pressa, és normal, h' acabat i ja es vol anar...  

Es que soc imbecil, soc desgraciada, altra vegada he tornat a caure...com una idiota...

Cony...per a ficar-la en la boca, cardar i córrer-se, per a això...no es posa nerviós, el senyor... .

.....? .

Ho sento adéu..

TEMPS.. ERA TEMPS..ES TEMPS.

El temps passa i anem canviant i superant reptes i acumulant decepcions, però es la vida i tot plegat ens va créixer per dins i per fora..

Any 1970 i molt poc 3 o 4 de EGB.

Festa del barbuts, any 1989, era confrare de “ Els amics de la barba i la barbacoa”

Ara les vacances es van consumin , i darrera de la finestra les tempestes d'estiu.

Per sort amb la tardor es resolent incògnites pendents que de segur portaren nous reptes que m'espanten i il·lusionen a la vegada.

UNA ENCAIXADA DE MANS.

Aquests dies estat força atrafegat i a mes força mandrós, finalment allò que volia ho he aconseguit, al final las parts implicades em arribat a un acord, aquest acord es plasmara em lletres escrites en un paper, però en el moment de arribar a l'acord es va consagrar en una encaixada de mans i ja totes dues parts sabíem que lo que havíem acordat anava a missa.

Això m'ha fet reflexionar sobre els compromisos que s'adquireixen per confiança (de vegades penso que el mon gira massa en la desconfiança i recels) recordo que de petit anava amb el meu pare als mercats i en molts en algú reco havia el que s'anomenava el mercat negre on pagesos , venien i compraven de tot ( bestia, maquines, terres, ... )i un cop arribat a el acord ho segellaven amb una encaixada de mans i no calia res mes.

De vegades una encaixada de mans, una mirada, tenen tant valor que un contracte de mil fulls, perquè si hi confies els altres també confien.

També us vull dir que em prenc unes petites vacances de blocs, necessito desconnectar i gaudir del temps de un altre manera, necessito gaudir intensament d'aquels que tinc mes propers i crec que ells també necessiten afortunadament gaudir una mica de mi crec que seran dues setmanes ens veiem ala tornada i com dic al post anterior no deixeu de pecar.

Una abraçada.

ARA QUE HI HA CRISIS.....

Ara que hi ha crisis...

I Tess McGill va dir;

-Tinc una ment per a les finances...

I un cos per al pecat-

A la pel·lícula "Armas de Mujer")

Potser no cal que pensem tant
I ens dediquem mes al pecat.

LA LLUNA

Abans de res;

Dissabte vam veure aquesta pelicula, per passar l'estona, algunes rialles es una historia de embolic tractada amb clave de humor i uns originals tocs en algun moment de musical.

El llibre que us deia que llegia , no esta malament però deixa un gust de inacabat,potser podria tenir un altre desenllac.

LA LLUNA
Ja fa mes de un any que esta amb nosaltres, jo anteriorment havia tingut gossos , el tenia a una casa de pagès i el veia quant anava i estava allà ells guardaven la casa, però mai havia tingut un gos a casa. Recordo el dia que la vam recollir bruta, famèlica, espantada, la vam porta a rentar, al veterinari tenia inflamació de budells de veure i menjar coses en males condicions, com de mica en mica es va integrar a la família, el dia que que la van atropellar, com es ja una mes de la família res no es fa sense tenir en compte que també hi es, com après moltes coses, com nosaltres hem après de ella, com busca i dona afecte , com ens cuida si algú esta malalt te un sisè sentit i en seguida s'adona llavors no es separa de la persona, jeu al seu costat, les seves manies els seus enfadós( també els te), com sap dir tot el que ha de dir sense paraules i se l'entén perfectament,. Segurament ella ha tingut molta sort de venir a la nostra família, però nosaltres molta mes sort de trobar-la