Ja estem a l'octubre la tardor fa de fins l'hivern, es un camí de dies curts i nits llargues , per mi comencen sempre amb el mateix trajecte al menys de dilluns a divendres , amb el trajecte del vídeo de sota.
El dissabtes i diumenges ho fan amb les passejades amb la lluna.
I malgrat tot aquest any , no vull que la mateixa brisa bufi sempre acaba eixugant les il·lusions, no vull tampoc ventolades fredes del hivern, però potser si em cal algun xaloc càlid tot sovint.
Per això he buscat nous propòsits un de ells fer mes bondat amb el menjar i perdre alguns kilograms ( Confesso que no tinc collons de pujar a una balança per saber el meu pes. Pànic!!!, per un altre banda típic de mi amago el problema i.. Despres BOOOMMMM!!!!!)
D'un altre banda aquest any he començat a fer teatre amb un altre grup amateur de Manresa, això si continuo amb l'altre i aquest diumenge estaré aquí fent teatre, si em voleu saludar segur que em trobareu.
Mes endavant us explicaré alguna de las coses que fem al nou grup de teatre, pero us poso un fragment de La Ginesta una poesia amb la que varem treballar l'ultim dia,
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
I es fa fer un intens debat en el que la pregunta era , en aquest fragment , qui diu el poeta que riu, la ginesta o el sol , vosaltres que penseu.
Vaig descobrir el significat de "aimia" una paraula que ara em sembla tant bonica.
I el proposit mes important es que vull viure en positiu i somniar en color.
.png)
.JPG)
