dilluns, 8 de març del 2010

AVUI 8 DE MARÇ

Avui dia 8 de Març un dia especial per les dones , al que jo em vull sumar i ho vaig amb un poema que ja vaig publicar i un vídeo que també vaig publicar , però que crec que expressen molt bé el meu reconeixement i homenatge a les dones en un dia com avui..


Algú ...
Algú tindria que haver-te fet una cançó
Estaria afinada en clau de Do tindria que parlar
D'amor entre melodies fer-te versos i rimàs
Descobrir-te entre els acords i regalar-te un tros de cel
Algú ...
Algú tindria que haver-te fet una cançó o almenys..
Un poema dient que li agrades o que t'adora,
Cantar-te suaus missatges a l'orella i cobrir-te de petons mentre somies.
Fer uns versos sobre les teves mans escriure..
Al menys alguna cosa maca sobre els teus llavis els teus ulls.
Se que no seré el primer.
Però jo t'escric una cançó.




dissabte, 6 de març del 2010

EXTRA, EXTRA....


Fa un temps em vaig afegir a una causa justa , per que crec que el joc net es un verdader joc on gaudir i passar-ho be, i si no ho es resulta molt injust per els que jugant amb bones intencions i de bona fe, es veuen perjudicats, JO RECONEC QUE DE MANERA EQUIVOCADA EM VAIG AFEGIR A REIVINDICAR QUE NO ES POGUESIN COMETRE INJUSTICIES, i dic equivocada no per la causa que amb el temps se ha vist que es justa i que per un mal sistema i se ha reconegut que hi ha gent que jugant net i amb tota la il·lusió , ha sortit perjudicada i els que han jugat brut, que com s'ha reconegut que ha passat son els que continuaran amb las seves trampes , perjudicant als que jugant net, jo ho trobo molt injust , i soc conscient que vaig equivocar el plantejament i el camí per aconseguir-ho. També he de dir que en un moment donat es va transformar la critica a un sistema a un atac a persones i potser jo vaig cometre el error de entrar aquest joc. Fa uns dies vaig rebre un email amenaçant i demanat que m'oblides del tema, ara i ha un debat que s'ha de obrir un debat amb propostes que nomes perjudicarien als tramposos semblen benvingudes malgrat hi ha qui ja les ha matisat , potser existeix interès en deixar algun racó fosc al tema no se per quina raó , I ara el personatge XX es dedicar a enviar-me emails com el d'a dalt que potser es que te por de sortir perjudicat si el joc es net i clar i vol deixar las coses com estan, jo crec que es això dons XX no em faràs callar i ara defensaré el que crec just que es el joc net per passar-ho be, i amb mes ganes i ja et puc dir que ni les teves amenaces ni la merda que puguis escampar per el darrere, ni que es demani algun blocaire que se'm faci boicot em faran abandonar.



Aquesta cançó al seu temps va ser ensenya de la lluita contra las injustícia i contra tot un regim , cantar-la mans a la guitarra podia ser perillós , qui denuncia una cosa que esta malament sempre te els seus riscos.


divendres, 5 de març del 2010

TRANSÈQUIA


No se pas que fareu amb mi..


Aquest diumenge toca caminar en concret la Transèquia , la faré amb la Lluna i gaudiré del plaer de caminar per la natura. I segur que plasmaré la experiència amb fotos i vídeo que com no compartiré amb vosaltres .






I a mes segur que per la meva lluita contra el pes m'anirà molt be ja he perdut 6,5 quilos.

Recorregut: de Balsareny a Manresa (passant pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa)
Distància: 26 km


No es que a la lluna li agradi molt però es resigna i s'ho pren amb paciència.



dimarts, 2 de març del 2010

NUVOLS NEGRES.


Ahir el Striper pensava que potser ja estava de mes a la blogosfera ,que això si amb la empenta del Joan arribaria als tres anys , que hi ha un projecte com cartes de amor que potser val la pena acabar i que dia passa any empeny, i potser durant el camí sorgien brots verds , per tirar endavant.
Peró m'entres el Striper, pensava això al Joan li peta la vida , bommmm un gran terratrèmol, que em sacseja sencer i fa sortir a la llum el fantasmes mes foscos, i tenebrosos , un Joan al que se li ha trencat els ponts que l'unien amb el mon de les il·lusions, Un Joan que malgrat pensar i sentir que es meravellosa, no troba el camí per que qui cal se adoni potser es la seva auto estima baixa i que jo soc incapaç de fer-la pujar, potser es que darrera de algú que necessita de una relació amb molt de carinyo mutu existeix un ser fosc i abominable, potser, potser, potser ara tan son el potser , ara hi ha una realitat que afrontar sigui el que sigui el camí, per vet aquí que el set homes del Joan davant de molts problemes podem trobar algú amb empenta i visió, i es capaç de
ensortin-se de molt reptes de altres vegades no mes es capaç de plorar i tancar-se en un forat fosc, pensar que potser no cal la pena res ni la vida , se que aquest segon camí es el pitjor i encara fa mes gran els problemes , però potser no soc ni ta bo ni tan ben parit i en el fons soc una anima i un cor malèvol he ignorant, i sempre tot passa quant pensaves que el camí portava a la primavera, i acabes caient a un forat negre i fred i vols se capaç de sortir però malgrat voler lluitar, un pensament te atura . Val la pena? 
I per desgracia me es mes fàcil escriure que parlar.

dilluns, 1 de març del 2010

FIRA DE L'AIXADA.

Aquest any la fira a començat amb la il·lusió

de sempre amb noves actius la Lluna nomes actuava al mati preo

ho ha fet molt be. , i jo amb nova imatge facial i com veieu les dames dels consellers precioses el del meu costat es en Jordi Pesarrodona, director artístic de la fira..

Algunes imatges de la fira de l'aixada 2010.




La FIRA UN XIC PER DINTRE.


I SABEU SE ACABA LA FIRA ADEU BARBA.


La fira s'acaba per ja bateguen nous projectes per l'any que be un no se si serà o no realitat altre en el que els nobles que som consellers de la ciutat ballarem dansa medieval, m'engresca força.


dijous, 25 de febrer del 2010

EL TEATRE...LA VIDA..

El teatre forma part de la vida, no ens adonem i moltes vegades i fem teatre, ( però de això potser en un altre post), com sabeu jo faig teatre el faig per que m'agrada , per que com aquest cap de setmana a LA FIRA DE LA AIXADA de Manresa puc col·laborar amb fer mes amable i mes gran la meva ciutat .

També en faig per que m'ho passo be , gaudeixo , aprenc infinitats de coses i aprenc a controlar i representar expressions, veus , sentiments.... De fet al teatre es fàcil per que tens un director que t'ensenya, t'aconsella , i tens oportunitat de repetir la escena , assajar-la fins que surti bé , i de vegades si un text o un diàleg no surt com estava assajat no passa res el public i de vegades ni el actor se assabenten. Peró coi a la vida no es el mateix i els errors poden costar mes cars , encara que nomes sigui perquè couen per dins , i es que de vegades un a la vida davant de lo que considera injust, es llença a millorar-ho i de vegades tot ofuscat per el objectiu ,no repara en els mitjans per aconseguir-ho , i encara que el objectiu sigui just es pot arribar a ser injust en el camí, però com diu el poeta, “ Nunca es triste la verdad lo que pasa es que no tiene remedio”



Us recordo que aquest cap de setmana estare al segle XIV, a baix us deixo uns vídeos , dels assajos de la obra “las ramonas “ que representarem al juny amb el grup de teatre “ EL TELO”

Son assaigs preliminars encara falta molt.



El director es aquest que ens fot canya gracies Josep.





dilluns, 22 de febrer del 2010

DE PLAERS I ALTRES.

Continuo amb una setmana carregada de activitats algunes conclouran amb la fira de l'aixada el pròxim cap de setmana dissabte 27 i diumenge 28, son dies bastant atrafegats, per sort també tinc temps per petits plaers, alguns no tant petits , ara fa una estona vinc de un assaig de veu i expressió , i a part de la feina també i els moment de plaer , també he tingut temps per moments agredolços però en definitiva es la vida i els moments mes dolents et fan valorar millor els bons. 

Aquí us poso una foto de dissabte on es va fer una obra que també representarem els dies de la fira de l'aixada.



I aquí unes imatges de lo que es la fira de l'aixada.




Aqui alguns bons moments.



MATI FRED
Es un mati fred arribo a casa i encara ets al llit,em despullo i em fico sota el llençols t'abraço, noto la teva pell calenta, xiscles dius que estic gelat , despullo els teus pits i sento la seva escalfor i els teus mugrons durs al meu pit , tot plegat comença a fer olor de passió o potser tarongina i canyella calentes, et allibero de la única peça de roba que encara portes, els nostres sexes s'acaronen, com m'agrada notar la teva humitat al meu sexe , sentir la teva olor de dona jove i calenta , et beso i el meu sexe acaba penetrant el teu , la passió es desborda gemecs reprimits amb petons ( Els nens potser estant desperts) et cabalgo penetrant-te amb força sento com gemegàs de plaer m'agrada , et poso a quatre potes i et penetro , t'agafo per els la cintura se que et torna boga , després tu em poses a sobre el llit i et poses a sobre meu ........

Ara crec que el mati ja no es tant fred.

ALTRES MOMENTS

Normalment no penso que la gent pugui jugar brut, i per tant el meu tarannà es de confiança sigui al mon real, o al mon virtual , però de vegades aquell que fa mes proclama de la seva integritat moral he inclús es pensa que esta per sobre teu a saber per que en quant a integritat moral es refereix , es el que la fot, i coi emprenya i en un principi , penses dons mira ja s'ho farà , després penses que no es just i vols evitar que això torni a passar , i dius que hi han coses que es poden fer millor per per que aquestes coses no tornin a passar, potser t'equivoques de estratègia i al final acabes esquitxat , i penses que mira si hi gent hipòcrita que no es capaç de rectificar allò que esta demostrat que no funciona prou bé i dic hipòcrita , per que a mes t'acusen a tu de pertorbador, pertorbat i mes coses , potser el que cal es que s'ho vaguin fent i continuïn donant lliços de moralitat , m'entres al darrere .... PERO FOT !!!




diumenge, 21 de febrer del 2010

AVUI DIA 21 de FEBRER...

PREMIS ALS RELAT SENSUALS DE XOCOLATA.

En primer lloc agrair la vostra participació en aquest concurs , crec que el erotisme i la sensualitat tenen un espai , a la literatura i amb aquest petit concurs he volgut demostrar-ho, així com que tots podem tenir la imaginació i la empenta suficient per escriure un bon relat eròtic , gracies de nou al que he participat amb relats i als que heu gaudit i votat els relat.


Vull remarcar que tots els relats han obtingut puntuació , si voleu veure a qui es el autor/ra de cada relat podeu clicar de cada numero de relat.

relat1      relat2     relat 3/

relat4     relat 5    relat 6  

relat7   relat 8    relat 9  

 relat10  relat11  relat 12  

relat13   relat 14     relat 15  

I els 3 guanyadors son;







Cartes de amor

Actualment en cas de separació amb la persona estimada , tenim mil possibilitats de comunicació , fa uns anys el sistema mes freqüent eren las cartes i es clar, l'enamorament afegint una separació, feien que les cartes fossin plenes de sentiment i amor, de vegades una relació sobrevivia i creixia mitjançant les paraules de amor reflexa-des en un paper i no sempre escrites o llegides per el que les enviava o rebia no tothom sabia llegir i escriure, es podrien explicar mil anècdotes sobre les cartes de amor, paraules amb doble significats, escrits i dibuixos amagats dins el sobre,cartes que ha compromès a persones importants, per que una bona carta de amor també tenia dibuix-ets, cartes que normalment es guarde com un petit tresor en un racó discret.



Em dieu coses sobre les cartes de amor.



Tot això be per que ara que s'han acabat els relats sobre la xocolata queda obert un nou concurs el de les cartes d'amor i tindrà dues modalitats;

1 Manuscrites:

Aquí si voleu afeixi dibuix-ets, flors seques coses enganxades.... com vosaltres vulgueu i després 'las feu arribar amb una foto o escanejades i si ho creieu convenient el text reproduït amb lletra de ordinador per si no s'entén el manuscrit.

2 Escrits

La segona modalitat es senzillament escrit i nomes el espai de un full .

------------

El idioma d'escriptura serà en Català , i teniu de plaç per fer-las arribar fins el 31 de Març ja que el guanyador es sabrà el 23 de Abril .

Les podeu fer arribar a ;

cartesdeamor@meulloc.com




 


dimarts, 16 de febrer del 2010

ATABALAT!!!!

ATABALAT ES COM ESTIC!!!!

Aquest dies estic força atabalat, per això no tinc gaire temps de passar per el vostres blocs, tinc coses de la fira de l'aixada, guions del grup de teatre El Telo, en fi cal que m'ho prengui en calma i amb bona lletra per que si no faré un pet com una gla, PUMMM!!! De moment al post de baix teniu feina per llegir i votar. Per cert el tema de la dieta el porto força be aquesta ultima setmana he perdut un quilo i mig , us poso un vídeo de una cosa que m'agradaria fer per que soc una mica maldestre amb el tema!!



També us poso dos relats de xocolata de la Marta Pérez Sierra aquests fora de concurs però dels que podeu gaudir!!!

Xocolata desfeta

M'ofereixes fer un suís a la granja de la plaça, hi anem, a la taula em poses llàgrimes de nata a cada ungla, delicadament; no me’n puc estar, suco el dit a la tassa, i sense miraments, brut de xocolata el dit, et pinto els llavis, i una piga en el costat dret. Curulla de nata, la teva boca s'enfonsa dins la meva. El cambrer ens mira i somriu. “Millor per emportar?” “No!”, cridem alhora. Hi tornem. Aprofites un glop meu de xocolata per desafiar les meves dents i, atrevida, goses escurar la meva llengua. Ens hem omplert de xocolata i petons.

Em parles a cau d’orella: En arribar a casa m'agradaria trobar-te estirat, nu, amb una trufa, freda, arrebossada de fil de xocolata, sobre cada un dels teus mugrons, com un pírcing aquest deler;  i que em diguessis: “Vols?”, i amb els ulls assenyalessis amb picardia el teu cos i la caixa encara plena de trufes. Jo n'agafaria una, de la caixa, amb les dents, enretirant la llengua, cap dins, i la faria rodolar pel teu ventre tens, marcaria un rastre fins on el goig, inversemblant, esmicola la trufa fins a fer-la espurnes, boira, fum.  

 

Marta Pérez i Sierra

www.martaperezsierra.com

Nina


És molt trist ser pastisser, treballar des de la matinada a l’obrador i quan per fi surt el sol i la pastisseria s’omple de gent que ve a comprar els croissants de l’esmorzar, marxar cap a casa tot sabent que no t’espera ningú.

Avui no estaré sol, és Pasqua i jo també tinc dret a un regal de debò.

Els mugrons de xocolata i el melic de mel, de pa d’àngel la pell.  T'he fet per mossegar-te, nina de pasqua. Les cames de caramel, el ventre de cruixent de sucre, d'ametlles el culet. Ets dos matons i una magrana esberlada, nina de pastisser. T'he pintat de xocolata per amagar que ets feta del desig i la nit freda
de l'obrador, i unes mans matusseres.
T'enfonso dins el massapà per recuperar-te a casa, quan, sol, enceti el tortell
de pasqua. Aleshores: caramelles a la pell. 

Marta Pérez i Sierra

www.martaperezsierra.com






dilluns, 15 de febrer del 2010

RELATS XOCOLATA, PUR 99% CACAO, JA PODEU VOTAR.

Normes de votació:
Podeu votar fins el dia 21 a les 02:00 hores, el resultat es farà oficial el dia 21 en post amb el nom dels guanyadors.
Mitjançant un comentari voteu 5 relats donant de 5, 4,3,2,1, punts depenen el que mes us agradi.
Ningú no podrà votar el seu relat ni fer public quin es el seu.
No se acceptaran vots anònims.

Qualsevol incidència que pogués sorgir es consultara amb els participants.
En cas d'empat hi haurà votacions de desempat, Jo com organitzador no voto, ni tampoc participo.
Agrair la vostra participació ja sigui amb un relat o amb el vostre vot.

QUE GAUDIU MOLT DELS RELATS!!!


caputxino

La parella feia dies que no estava junta. Ardien de ganes tots dos de fer-ho, però no trobaven el moment ni el lloc. Cadascú tenia la seva família, la seva vida... I el desig gairebé només s'alimentava de contacte virtual: correus, missatges, trucades... I sí, algún contacte directe, envoltats la majoria de les vegades de molta gent... Algun petó robat al llavis, algún dit de la mà agafat, algun frec de cames sota una taula, i... infinites mirades de complicitat!
- Fem una cafè?
- Jo tallat
- La llet la hi poso jo..
- Aleshores fem un caputxino, la xocolata en "polvo"!
Per fi havien trobat un moment per poder abraçar-se sense mirades indiscretes, per fi es podien acariciar, petonejar i tocar a mans plenes. Per fi s'ajuntaven les àvides ganes de sexe de tots dos i esclataven de placer alhora...
Una vegada més, triomfava l'atracció; una vegada més, tiromfava el prohibit...





La taca

En aquella granjeta del carrer Petritxol hem quedat. I ella, llaminera com és, demana una xocolata desfeta amb melindros. Amb el cafè amb llet i la seva visió ja en tinc prou. Ella xerra entre culleradeta i trosset de melindro, animada i tendra, ignorant de les meves cavil·lacions obscures.

Una goteta de xocolata esquiva li va a parar arran del llavi inferior. Aquest detall ínfim m’altera la circul·lació de la sang, i les meves ninetes tremolen gairebé imperceptibles, atentes al vaivé molsut de la seva boca. Ella no s’adona de la taca ni de com va pol·luint el meu enteniment, infligint-hi imatges contràries a la meva aparença de cavaller: m’hi atanso, recullo amb la llengua la dolçor tèbia, prèvia a un impacient robatori de besos. A ella, presa d’una immobilitat que li desfà tota defensa, li cau el melindro a la falda, al llindar del cau dels desficis, imposant-hi una nova taca, embrutant-la, embrutint-me encara més. I les meves mans folles se submergeixen...

Ei! Que se’t refredarà el cafè amb llet!

La blancor d’un tovalló de paper s’endú impol·lut el meu deliri de xocolata. Però el record del somni és tossut. I em guardo la penyora a la butxaca.






El dit, banyat amb la xocolata desfeta, s’encargola sota les calcetes i comença a sentir el batec rabiós del seu sexe. Sent l’himen inflat i rodó com una ametlla. L’acaricia, primer suaument, després amb més energia. Ella obri les cames, l’engoleix, les torna tancar i l’estreny dintre seu, mentre el dit, desfermat i excitat no pot parar de moure’s. Frega, frega i ella es convulsiona tímidament mentre l’estança s’omple d’ambdues flaires, la seva i la de la xocolata. No el vol mirar a la cara, però ell, amb l’altra mà li agafa la barreta i l’obliga a mirar-lo. Vol veure el plaer reflectit a la nineta dels seus ulls. El dit, mentres, continua la tasca. Ella es sent obrir en canal. Tot li vessa: la mirada, l’alè, la saliva, els gemecs, els mugrons, els batecs del cor, els pèls, el sexe…fins que l’onada elèctrica arriba a aquell punt de plaer indescriptible i, a la fi, gemega. Ell somriu. Adora contemplar les seves galtes envermellides i sap –i això l’excita moltíssim- que la vermellor és més fruit de la timidesa que de l’esforç físic. Llepa el dit, quan acaba, i amb els llavis bruts de xocolata i sexe, la besa, llargament, profuntament, marcant el territori.




L’última setmana de juliol esclafa de valent. La xafogor i les

camisetes ajustades de les noies que passegen menjant gelat el

fan suar. Com sempre, llèpol, s’atura a l’aparador de la pastisseria

del carrer Ample. No han pensat d’abaixar el tendal i el sol hi toca

de ple. Un pastís de xocolata comença a desfer-se, i una gota

espessa regalima suau. El joc de la memòria el porta a les

vacances d’abril i un viatge al Carib dolçament imborrable.

Samanta era una mulata descomunal, i les seves gotes de suor,

com xocolata fosa, s’escolaven escot avall, més avall, travessant

malucs prodigiosos, més avall, on ell s’enfonsava sadolladament,

llèpol, enmig d’unes cuixes complagudes.

Afamat, entra a la pastisseria.






Escriuré el teu nom amb tinta dolça sobre els meus pits i et convidaré a assaborir-lo.

Més avall, dos paraules sobre el ventre et diran quant et desitge.

I quan ja no quede cap rastre en la pell un nou raig de xocolate et senyalarà el camí on t’espere amb ànsia.

Agafes dues trufes i les fas entrar dintre meu, per que t’envolten amb la seva suavitat quan em facis teva, perquè regalimen entre les nostres pells quan arriben els orgasmes.

I mentre em deleite amb la calidesa del teu cos amant vessant-se en mi, aniré fonent en la meva boca dos bocins més per regalar-nos un bes molt dolç com a postre.


Una mona molt especial.


Ella, dona madura i experimentada, va mirar satisfeta, el jove d'intercanvi que esperava assegut al sofà, els ulls tapats amb un mocador, només cobert amb una samarreta. Ella es passejava, vestida amb lligacames, mitges de seda negres, i els estris necessaris.

Li havia depilat tot el vell al voltant del sexe. Això, ja havia donat prou joc. Ensabonar-lo amb les mans, fins veure com se li posava tota dura, passar poc a poc la maquineta d'afaitar, deixant camins de pell blanca darrera l'escuma. Sentir la seva tensió quan la tovallola el fregava, per retirar les restes. Un parell de llepades llargues per aconseguir que l'erecció fos més potent. Ell gemegava. Temia que no aguantés. Se'l mirà amb ulls afamats. Depilat encara semblava més jove. Va notar-se humida i enfebrada. Abocà lentament la cassoleta amb la xocolata calenta, molt espesa, deixant que caigués per la punta inflamada i vermellosa, estirant la pell del membre, amb un pessic de les ungles, tensant la pell. La xocolata lliscava fins l'anus, encongit per l'escalfor, fins gotejar al terra.

- Aguanta, amor - . Assecarà ràpid -. Oberta de cames sobre la catifa, s'introduí dos dits que degotaven xocolata, mentre friccionava la vulva, en silenci.






EL DOLÇ JOC DEL S AMANTS

Et proposo un joc dic juganera, ensenyant-i unes fruites vermelles i xocolata desfeta :

En mires somrius mullant el dit en la xocolata i passant-lo pel meus llavis,em besses.

Dibuixes anells de carícies molles .. des de els ulls fins a les orelles i com una ploma baixes per la corbe del meu coll per acabar dibuixant estels de passió al cim rosat dels meus mugrons .Fas una filera de passió entre cireres i maduixes amb xocolata fins la meva cavitat humida que llepa's com un golafre posseït pel desig ..

Els meus dits juganers fan entremaliadures al teu cos , començant per els teus llavis i omplint-e de fruites i xocolata fins arribar a la teva fortalesa erecta , llepa'n cada tros marró del teu cos excitat i tant dolç com la passió que ens envolta. I embadurnats ens llepem un a l'altre..

Juguem, assaborim entre rialles i jocs, entre llençols de seda i llum de espelmes, entre carícies i petons,juntem les nostres llengües afamades, enredant els nostres cossos en una lluita per la conquesta de l'amor i la passió .

Dol ce nit sensual de cossos enredats en baralles d'amor i sexe.





--­­Algunes vegades sols una paraula o una imatge evoquen un seguit de pensaments terriblement engrescadors.

És el que em va passar aquell dia, en que sola en casa sentia aquest neguit pels dies d'absència.
L'enyorança invaia el meu cos i em feia estar inquieta.
Vaig anar a la cuina sense quasi pensar-ho... un instint? un desig inconscient? No sé, però de sobte estava rebuscant en la despensa. No tenia fam, però sabia el que buscava.
Ho vaig fondre fins que va quedar tebi, cremós, llaminaire...
Em vaig despullar lentament deixant caure la roba a terra, vaig agafar el recipient amb les dues mans i vaig ficar dos dits dintre.
Uhmmmmmmmmmmmm, aquell sabor inconfundible, l'aroma afrodisíac que penetrava ben endins fins ennuvolar la raó!!
Llepava els dits una i altra vegada fins quedar ben nets... Vaig agafar el recipient i lentament vaig deixar que es vertira el contingut per damunt del cos, des del coll, ... em sentia terriblement excitada pel contacte sedós del líquid baixant lent pels pits , per la cintura...
Un fil espés va baixar pel ventre fins al sexe i allò ja em va fer embogir!!
Les mans van començar a refregar per tot el cos, i amb els ulls tancats anava saborejant aquella sensació inigualable.
Tu vas arribar silenciós, intuint el moment màgic. I sense dir res et vas afegir a la festa del plaer.
A la sensació tibia de la xocolata fosa vas afegir les teves carícies, els petons pel cos brut, les llepades goloses i el desig incontrolat del teu cos.
Dolcíssim!!
Mai m'havia semblat tan bona la xocolata!!



Bombó

Com un bombó de xocolata, sento com em treus la meva jaqueta brillant, la meva camisa de paper blanc per quedar-me nu davant teu, entregar-me a la nuesa de les teves mans, sentir com s’apropa el teu alè que em comença a fondre suaument.

La teva boca, àvida de mi, em va desfent molt tendrament poc a poc, et deixo fer, veig com el teu amor em desfà per moments, amb una punxada de plaer em trenco, vessant tot el meu licor que porto dins. Has arribat al meu interior, sóc teu.


XOCOLATA PER ESMORZAR

Els diumenges al matí, després d'esmorzar tornem a ficar-nos al llit una estona mentre els nens veuen dibuixos a la tele.
Em llepes els pits i tornes a dormir-te mentre xucles els meus mugrons que són negres i molsuts com bombons de xocolata.
T'agrada fer-ho per darrere, t'excita i em mossegues el clatell enflairant el meus cabells i dius que fan olor de xocolata desfeta.
Però quan em dono la volta i em veus tota nua, ja no aguantes més i et deixes anar rient i dient tonterias ...llavis de xocolata amb llet.


Sabor de xocolata

Vaig deixar que la meva mà llisqués suaument sobre aquell bé de Déu de sexe incandescent, tibat, hermètic sota uns boxers de seda. Un noi elegant per dins i per fora. El seu vestit de marca ja ho deia tot. El gust exquisit i refinat !

Abans però, m’acosta un got de Coca-cola amb unes gotes de Jack Daniel’s. La fredor del líquit em deixa la boca a punt per una glopejada més lasciva, tèbia i perfumada.

No m’entretinc a treure-li la roba. Ell m’ajuda. Es desfà la corbata i comença a desbotonar-se la camisa mentre jo m’ajupo i començo a feinejar amb la seva berga que, ofegada, treu un gland rosat Li baixo els pantalons i m’entretinc amb els llavis. Encerclo el que serà la meva joguina durant una estona llarga. Em moc amb un vaivé generós, lent,

A poc a poc engoleixo el seu sexe barrejat amb xocolata.

És el moment fet poesia!

“ Aquell compàs de notes extraviades que amb una fonètica inventada esdevenen sospirs. La interacció amb el respir compassat de mots que es vocalitzen a mitges… I… la passió abrupte, sorgida de dins”



Havíem quedat en un lloc discret. El secret de la nostra relació, la feia mes excitant.
Em vares demanar , que et deixés fer, feia un any de la primera trobada , la volies fer especial. Vaig accedir, confiava amb tu.
Només entrar a l’habitació em vas tapar els ulls, asseguda al llit, et movies per l’habitació, estava excitada , intrigada. Al acostar-te vaig notar la teva olor, colònia i desig, potser anaves despullat. El teu membre als meus llavis van confirmar teva nuesa. Em vas despullar i vas dir et faré embogir de plaer...Notava un líquid tebi als mugrons, la teva boca el succionava apassionadament, després a la esquena la teva llengua ho recollia fen-me sentir escalfeïts,l’olor de xocolata amb canyella omplia l'habitació, havies fet servir la cosa que més m’agradava per excitar-me,em vas estirar i vas omplir tot el cos de xocolata,el llepaves, amb la teva llengua. Després el teu membre als meus llavis, regalimava xocolata la vaig llepar, mossegar com mai...Vas omplir el meu cony de xocolata, i amb la llengua em vas fer patir de plaer,un bes va posar un bombo que es desfeia amb el peto, em vas penetrar, un dolç orgasme va arribar.


AQUEL CHOCOLATE

El camarero salió con el chocolate recién hecho, y lo dejo en la mesa, la
taza resbaló vertiendo un poco en mi mano, le miré estaba ardiendo, el se
sobresaltó.
Lo siento, perdona, -cogió mi mano con delicadeza y para mi sorpresa la
beso- siento ser tan torpe, -volvió a besarla lamiendo los restos de
chocolate- pero reconocerás que hago un buen chocolate.

Me levante y le besé limpiando un poco de chocolate que se le había
quedado en la comisura de la boca, efectivamente era un buen chocolate,
sus manos tomaron vida por mi espalda, mientras yo bajaba por su cuello,
me fue recostando en la mesa, empezando a recorrer mi cuerpo, con sus
manos, sus labios, fuimos jugando con el chocolate un poco más frío.

La ropa fue cayendo al suelo mientras el pequeño local se inundaba de
nuestros gemidos, aquello era una locura deliciosa, la note encima de mi
mientras arqueaba la espalda de placer le abrazaba quería tenerle cerca,
no se me podía escapar, estaba ascendiendo a niveles insospechados.

De pronto escuche su voz.

Su chocolate.

Le miré, mire a mi alrededor, seguía limpiando mesas, sin duda había sido
el mejor chocolate que había probado

D’un sol us

Recordo……..l’estiu passat arribant a casa després d’un dia entravessat, on res no surt com hauria i cada trucada es un problema.
Tu eres allà tombada el boral de la piscina, amb un bikini fosc estranyament ajustat al teu cos, exposat als últims raigs de sol. M’acosto per saludar-te i m’adono que aquell bikini està fet exclusivament per mi, que serà d’un sol us, que el seu aroma de xocolata em torna boig.
Recordo.......encara, després d’una estona, com amb una mirada trapella em deies: que n’ets de llaminer, tens xocolata per tot arreu, asta la punta del nas.
Només a tu se’t pot acudir de pintar-te amb xocolata, un minúscul bikini sobre un cos totalment lliure de pel.
He aprés i crec que seré jo qui agafarà avui els estris de pintura.




VI I XOCOLATA

De bell nou l’havien deixat. Aquesta vegada ni tan sols havien arribat a conèixer-se en persona. De matí havia quedat amb ella. Al migdia havien mantingut una conversa pujadíssima de to pel xat. Havien quedat a les dotze, a hora de bruixes. S’havia dutxat i preparat per a una llarguíssima nit d’amor. A les deu li digué que no aniria, que no la contactara més.

No eixí. Destapà la caixa de bombons que li volia regalar i obrí una ampolla de vi. S’assegué davant del televisor i posà una pel·lícula porno. El vi i la xocolata feren la resta. Li llepà cuixes i pits, llavis i coll, plecs i replecs. S’empinà l’ampolla i es begué tot el que ella li destil·lava.

Els embolcalls, el vidre buit i uns clínex tacats foren testimonis de l’encontre.


- Begin Motigo Webstats code -->