PENSAMENTS

Fa uns dies que potser amb l'excusa de la calor la meva activitat esta força minvada, ja faig a la feina horari d'estiu , plego a les 14 hores , llavors dons entre alimentar-me , potser migdiada, passeig amb la Lluna les obligacions quotidianes , i no se que mes em passa el dia ja també amb la vista propera de unes vacances no se si merescudes o no que ja arriben el proper dilluns s,em va el sant al cel que no pas les mans ni a la santa ni a la diablessa. El que funciona malgrat tot es el cap que bull de problemes, projectes, ximpleries i dubtes excistencialistes variats com el de l escrit de baix. I es clar no me he passat casi gens per el vostres blocs.

Ahhhhhhhhhhhhhh........... Chisssssssssssssssssss......... Shshshshshs,,,,,,,ufffff,,, grrrrrrrrr, Qui em miri pot pensar que estic plorant per una noia que m'ha rebutjat, o potser em deleixo per una a la que dono consol entre petons, carícies i riure. Ho potser pensi que soc un somiatruites de son amb ortografia esguerrada. Perquè el que casi sempre es segur el morts, van se bones persones quant van marxar, Però jo soc viu!!! Uns deuen pensar que soc poca-solta i de bona mena, d'altres un senyor amb corbatí.

les persones properes, ara si explico i no divago mes, em miren, m'encantaria poder conèixer que és el que veuen en mi m'encantaria ficar-me al seus pensaments a traves seus ulls mirar les seves ments i saber... Que pensen realment del mi. Els bons amics no conten, ells veuen els meus defectes i virtuts, tanmateix són molt benvolents amb mi, suposo que per a compensar que jo sigui el contrari amb mi mateix. Per aquest motiu, entre la meva visió moltes vegades distorsionada de la realitat popular, doncs això de pensar a gaudir cada segon de la meva vida, de gaudir cada instant i positivar cada dia, no és de gent entenimentada i clar... Segueixo sense tenir clar que tipus de persona sóc en realitat, vosaltres em llegiu.... podeu deixar un pensament, una reflexió positiva,una de negativa. I perquè no sobre que penseu de vosaltres? Així ens coneixem millor.... Un ardent petó.

Ésser o no ésser , però qui s'és també és la qüestió.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Nen el segur que ets un carrossa mira que posar aquestes cançons.

MARIDATGE DE MUSICA I PARAULES.

Les paraules poden esdevenir, dolor, goig, angoixa, tranquil·litat, absolució, condemna,triomf, fracàs, misèria, art......

I de vegades com un àpat maridat amb un vi adient pot augmenta el seu valor, unes paraules maridades amb una musica adient poden passar de la mediocritat a una mica mes amunt com aquestes, que de sota que os convida a llegir amb la musica del vídeo sonant de fons....

....Vull notar la teva pell eriçada sota els meus llavis. .... Arribaré silenciós al teu llit ,traspassaré les teves fronteres mentre tu somies..., lliscaré per els teus llençols.., que encara conserven l'aroma dels nostre amor.., t'observo mentre despertes. No em miris!!, no fixis els teus ulls en el meus, nomes sent la meva presència..., absorbeix fins quedar xopa tota la passió que transmeto, sent l'escalfor de la meva pell... Sense obrir els ulls vull que distingeixis la meva boca en els teus mugrons, vull notar la teva pell eriçada sota els meus llavis. Que sentis la meva erecció al fregar-te i, tocar el teu sexe, la teva pell, els teus llavis, el teu pit..., subjectar les teves mans, que notis la meves, buscar el teu nèctar , robar-te cada sospir, derrotar-te quan els meus dits assaltin el teu sexe, llepar fins saciar-me cada centímetre del teu ésser extasiat., fondre els nostres llavis.... Fer de la teva boca i la meva una sola, assaborir els teus llavis de desig dolç, mirar intensament els teus ulls, mentre et murmuro tot el meu desig...

NO M'AGRADA.

NO M'AGRADA.

Es fàcil veure allò que no ens agrada en es demés, a mi no m'agrada la informalitat, que et mirin per sobre les espatlles, que et posin dues cares , les dones que es creuen tan divines i perfectes que pensen que tothom esta disposat anar-se al llit amb elles( suposo que també existeixen en versió masculina) .


I tampoc m'agrada adonar-me que hi han coses en mi que no m'agraden, no m'agrada se tant cap quadrat, tenir la necessitat de planificar-ho tot acuradament, amagar-me dels problemes, ser massa impacient per aconseguir objectius i últimament enfadar-me de vegades per xorrades. Per sort m'agrada adonar-me que tinc defectes i que potser els podré vèncer poc a poc podré ser millor , no perfecte , però millor, ser perfecte seria massa avorrit.

Us poso un petit resum de l'obra de teatre, un cop que la vist no acabo d'agradar-me però treballaré per fer-ho millor.

MENTIDES

Estic recolzat a la paret. pro no puc sostenir el món. Em dius "hola nano" amb la teva veu de Ingrid Bergman remasterizada. Però a els nois tímids de pèl curt no és fàcil treure'ls a ballar. Tots hem vist Casablanca. moltes vegades, i mai arribem a dir "sempre ens quedarà París".ens han contat massa mentides, Plutón no és un planeta, Brtus es va casar amb l'Olivia i Popeye es va quedar per vestir santas i menjar espinacs no et fa veure a través de les parets.

GOTES DE VIDA.

L'altre dia us parlava de un homenatge bé era perquè soc un del donats amb donacions a Catalunya i Espanya en concret 102 , per mi es un plaer ser solidari i donar vida us convido a vosaltres també a ser-ho costa poc i dona moltes satisfaccions.

NIT DE MAGIA....

Que aquesta nit de Sant Joan o del solstici d'estiu sigui màgica nomes depenc de vosaltres.
Els meus desitjos de que gaudiu de una molt bona revetlla i un bon dia De Sant Joan.

I QUI SAP SI POTSER......

ESTEU DE SORT I ..

ADRENALINA

Aquest ha sigut un cap de setmana marcat per emocions dissabte l'estrena de l'obra del taller de teatre, de la que us parlava al post anterior, nervis, pors. Finalment arribava l'hora abans maquillatge últim repàs al guio, algun company amb mes experiència que t'ensenyava el tremolor de la seva ma, amagats darrera el telo esperàvem tensos les indicacions de la Teresa la regidora per sortir a escena,i un cop a escena l'adrenalina fluïa per les venes alleugerin tota la tensió i aportant una sensació de plaer, plaer que pujava al acabar l'obra i sentir l'escalfor de els aplaudiments del public.

Diumenge tornàvem a repetir ja menys tensos la primera prova superada , abans de començar temps per unes fotos, aquestes que veieu a sota, porto el primer vestuari, després surto amb un altre, i noves descarregues d'adrenalina .

I un cop acabada l'obra corren a celebrar amb un sopar la cloenda de l'altre grup de teatre , noves emocions , mes adrenalina.

TEATRE A LA VIDA.

 

El teatre mitjançant la representació de uns personatges encarnats en uns actors representant una historia, fantasia, comèdia ,drama... Peró de fet interpretar ho fem constantment a la vida de vegades per formulismes socials d'altres per sobreviure de altres per .....

L'amor , la necessitat de trobar la nostra mitja taronja ens porta a la etapa de la seducció i aquesta ens portara a la etapa també meravellosa del enamorament, això etapes en les que ni ens veuen ni ens mostrem com som , actuem, no volem veure necessitem viure la fantasia d'aquestes etapes en majúscules, i quant aterrem a la realitat ho fem amb paracaigudes el del amor.

I pensant que el mes bonic del amor es que ens estimin malgrat nosaltres mateixos.

Un exemple de com podem representar un personatge que ompli les fantasies de qui es vol seduir es aquesta pel·lucula  que es titulava ;

El amante bilingüe

Basat en la novel·la homònima de Juan Marsé, narra la història de Joan, qui s'enamora de la rica i seductora Norma i aviat es casen. No obstant això, Joan és incapaç de satisfer la multitud de fantasies sexuals de la seva esposa i no passa molt fins que ella ho abandona. Obsessionat amb la felicitat perduda, Joan s'inventa un increïble doble per a intentar recuperar l'amor de la dona de les seves fantasies.

Gràficament  la realitat i la fantasia

LA VIDA.

El fet de treballar a un centre escolar em fa organitzar les meves activitats com cursos i ara ja es va acabant el curs 2009-2010 ha estat ple de bons moments i de no tants bons, algun com el curs de teatre tindrà la cloenda aquest mes. D'altres ja van acabar i encaro la meva vista al pròxim curs amb projectes i desitjos nous, entre altres potser un paper diferent a la fira de l'aixada, o un desig llargament cobejat com cantar a una coral . Es possible que algun no arribi a porti d'altres es presentin de improvis a una cantonada, perquè a la vida no mai tot es pot tindre assajat i planificat com una obra de teatre, i de cop poden sortir coses que no desitjaves o fer-se realitat desitjos llargament anhelats en tot cas , potser trobar-se amb allò que no esperaves un dels encants de la vida. Per que de fet sempre he cregut amb aquella definició de la vida que diu:

“ La vida es el que et va passant mentre estàs assegut fent altres plans”

I parlant de cants i pobles aquesta caço per els botiflers que ara corrent per sentenciar un poble, ara volen acabar amb nosaltres després de 4 anys de tocar-se els collons.

Una cosa que potser no esperava es que avui dilluns segurament dinaré amb algun conseller/ra de la Generalitat i potser el president i tot entres altres personalitats.

La raó es que per una tasca solidaria que porto exercint des de els 18 anys avui conjuntament amb altres persones anònimes que també exerceixen aquests tipus de solidaritat ens fan un petit homenatge.

ELS ANUNCIS DE PROSTITUCIÓ

Ja fa un temps que es parla de prohibir a la premsa els anuncis de prostitució, hi han arguments a favor i en contra. Jo personalment crec que la prostitució es un fet i que mai s'aconseguira radicar, i que totes les mesures com aquestes l'únic que aconseguiran es que empitjorin les condicions de les dones que s'hi dediquen , crec que en tot cas cal ajudar aquestes dones a sortir de la situació poc digne en que es trobem oferint alternatives laborals i formació,lluita contra les màfies que les exploten, i per les que malgrat tot es vulguin dedicar formalitzar la seva situació.


A mi  em sorprèn que un ministeri que planteja aquesta lluita en nom de la dignitat de les dones i no aixequi un dit per les dones que son sotmeses a portar burka, nikab, o recloses en casa com ser inferiors i que son tractades i considerades com possessió del home, i que ja de nenes el hi eviti la seva formació.

ANEXE AL POST EL 11 de juny a les 23,55

En algun post vaig escriure una dita” “La cabra per els seus pecats porta els genolls pelats” i avui als comentaris he trobat un comentari signat per una tal Atenea , que he de dir que va ser una creació meva, que equivocadament vaig fer servir per criticar el sistema opac i fosc de votacions del bloc "http://premiscat.blogspot.com/” Ja he reconegut algun post que no vaig actuar bé , igualment si ho fet donat la cara com Striper , el resultat han sigut el mateix desacreditar-me i mails anònims poc simpàtics .

Fins ara semblava que em perdonaven la vida no dient que jo era l'atenea dons mira ara ho dic era  jo.

Evidentment em van posar a la altura del betum, mira per on ara, algú altre s'ha posat a la meva altura de segur que no serà tan valent i no donara la cara, no especularé si es algú mes papista que el papa d'aquest que ·” A dios rogando i con el mazo dando·” o una ofensiva conjunta dels administradors de c@ts o potser nomes de un de ells o de algun il·luminat que en el seu moment vestit de home o dona integra i honrada em posava de tots colors i ara fen-me la competència.

I la raó que hi ha un bloc ; http://gaudirmenjar.blogspot.com/  sobre el que especulen si per estil semblant o  per un  estudi de las IP i google Analitys han arribat a la conclusió que suposo creuen certa de que GURMET, JOAN, STRIPER son el mateix, i es clar El Bloc de aquest GURMET esta sent nominat bastant per la categoria de cuina i volen ja amb joc poc net desprestigia'l no sigui que arribi a la final guanyi i algú que no els hi cau be guanyi un premi de c@ts , i deien que volien una edició tranquil·la, doncs .. Jo per part meva ja he dit el que tenia que dir El Gurmet si ho considera oportú ja dirà la seva.

Jo ho deixo amb unes paraules que he rebut de una persona amb molt de carisma dintre dels blocs amb el desitj que no es remeni mes la merda que al final s'esquitxa tot.

“Jo  trobo  que  tot  plegat  no s'ho  val.  Le  sosopites...  els mals  rotllos... I  els premis  cats  tampoc!”