VACANCES, COSES 1, COSES 2.

Avui es el ultim dia a la feina, demà ja estaré de vacances , aquest any no anirem en lloc despeses que han sorgit fan que el projecte d'anar a Astúries no sigui possible malgrat això espero poder gaudir de les vacances i de segur que alguna mini escapada sortira, quant arriben les vacances sempre s'espera que siguin especials i de vegades li crec que espero masses coses i després em decepcions no aconseguir-les , enguany m'ho vull prendre en calma, he intentar gaudir instant a instant , malgrat no renunciar als meus anhels, quant s'acabin les vacances m'espera una tardor on començar nous projectes i nous reptes dels que ja parlaré.

Coses1

Ahir diumenge una persona jove em va tractar de vostè, i malgrat crec que aquest tipus de tractament no significa cap mena de vassallatge per el que el fa servir , es mes en algun moment he sentit debats sobre si seria útil aplica aquest tractament als mestres i professors, personalment crec que si seria útil , per que no es de rebut que els alumnes tractin als professors i mestres com un “colegilla “ mes que no ho es, quant a mi em tracten de vostè , penso que em veuen molt gran i cony em fa coïssor que jo em sento jove.

Coses 2

Parlant d'edat jo recordo que abans les dones acostumaven a portar un recanvi de roba interior , per si els hi passava alguna cosa lluir unes calces netes i habitualment noves.

Jo en aquest aspecte encara soc força clàssic i no no porto uns calçotets nous per si les mosques.

Jo en tema mocadors soc de els de coto i com de vegades en algunes situacions el tens que fer servir davant de gent es molt freqüent que porti un per fer servir i un o dos de nous per no tindre que treure un mocador fet servir i així trec un mocador impol·lut i ben planxadet, això es una costum heretada del meu pare. Per cert sobre els mocadors sempre he sentit una frase que diu que en el tema mocadors les dones son molt hipòcrites ja que malgrat tenir moltes un nas tant o mes gros que els homes porten els mocadors mes petits.

QUI ETS ?

On vas néixer?

En una il·lusió

Qui és el teu amo?

El cor

Qui et va engendrar?

Una mirada

I la teva fe?

El no-res

Què penses fer?

Gaudir I com?

Fent sofrir

El teu ofici?

Martiritzar

A l'home?

Fins a la mort

Com és el teu nom?

Dolor

Quin és el teu cognom?

Plaer

Qui ets?

L'AMOR...

PENSAMENTS

Fa uns dies que potser amb l'excusa de la calor la meva activitat esta força minvada, ja faig a la feina horari d'estiu , plego a les 14 hores , llavors dons entre alimentar-me , potser migdiada, passeig amb la Lluna les obligacions quotidianes , i no se que mes em passa el dia ja també amb la vista propera de unes vacances no se si merescudes o no que ja arriben el proper dilluns s,em va el sant al cel que no pas les mans ni a la santa ni a la diablessa. El que funciona malgrat tot es el cap que bull de problemes, projectes, ximpleries i dubtes excistencialistes variats com el de l escrit de baix. I es clar no me he passat casi gens per el vostres blocs.

Ahhhhhhhhhhhhhh........... Chisssssssssssssssssss......... Shshshshshs,,,,,,,ufffff,,, grrrrrrrrr, Qui em miri pot pensar que estic plorant per una noia que m'ha rebutjat, o potser em deleixo per una a la que dono consol entre petons, carícies i riure. Ho potser pensi que soc un somiatruites de son amb ortografia esguerrada. Perquè el que casi sempre es segur el morts, van se bones persones quant van marxar, Però jo soc viu!!! Uns deuen pensar que soc poca-solta i de bona mena, d'altres un senyor amb corbatí.

les persones properes, ara si explico i no divago mes, em miren, m'encantaria poder conèixer que és el que veuen en mi m'encantaria ficar-me al seus pensaments a traves seus ulls mirar les seves ments i saber... Que pensen realment del mi. Els bons amics no conten, ells veuen els meus defectes i virtuts, tanmateix són molt benvolents amb mi, suposo que per a compensar que jo sigui el contrari amb mi mateix. Per aquest motiu, entre la meva visió moltes vegades distorsionada de la realitat popular, doncs això de pensar a gaudir cada segon de la meva vida, de gaudir cada instant i positivar cada dia, no és de gent entenimentada i clar... Segueixo sense tenir clar que tipus de persona sóc en realitat, vosaltres em llegiu.... podeu deixar un pensament, una reflexió positiva,una de negativa. I perquè no sobre que penseu de vosaltres? Així ens coneixem millor.... Un ardent petó.

Ésser o no ésser , però qui s'és també és la qüestió.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Nen el segur que ets un carrossa mira que posar aquestes cançons.

MARIDATGE DE MUSICA I PARAULES.

Les paraules poden esdevenir, dolor, goig, angoixa, tranquil·litat, absolució, condemna,triomf, fracàs, misèria, art......

I de vegades com un àpat maridat amb un vi adient pot augmenta el seu valor, unes paraules maridades amb una musica adient poden passar de la mediocritat a una mica mes amunt com aquestes, que de sota que os convida a llegir amb la musica del vídeo sonant de fons....

....Vull notar la teva pell eriçada sota els meus llavis. .... Arribaré silenciós al teu llit ,traspassaré les teves fronteres mentre tu somies..., lliscaré per els teus llençols.., que encara conserven l'aroma dels nostre amor.., t'observo mentre despertes. No em miris!!, no fixis els teus ulls en el meus, nomes sent la meva presència..., absorbeix fins quedar xopa tota la passió que transmeto, sent l'escalfor de la meva pell... Sense obrir els ulls vull que distingeixis la meva boca en els teus mugrons, vull notar la teva pell eriçada sota els meus llavis. Que sentis la meva erecció al fregar-te i, tocar el teu sexe, la teva pell, els teus llavis, el teu pit..., subjectar les teves mans, que notis la meves, buscar el teu nèctar , robar-te cada sospir, derrotar-te quan els meus dits assaltin el teu sexe, llepar fins saciar-me cada centímetre del teu ésser extasiat., fondre els nostres llavis.... Fer de la teva boca i la meva una sola, assaborir els teus llavis de desig dolç, mirar intensament els teus ulls, mentre et murmuro tot el meu desig...

NO M'AGRADA.

NO M'AGRADA.

Es fàcil veure allò que no ens agrada en es demés, a mi no m'agrada la informalitat, que et mirin per sobre les espatlles, que et posin dues cares , les dones que es creuen tan divines i perfectes que pensen que tothom esta disposat anar-se al llit amb elles( suposo que també existeixen en versió masculina) .


I tampoc m'agrada adonar-me que hi han coses en mi que no m'agraden, no m'agrada se tant cap quadrat, tenir la necessitat de planificar-ho tot acuradament, amagar-me dels problemes, ser massa impacient per aconseguir objectius i últimament enfadar-me de vegades per xorrades. Per sort m'agrada adonar-me que tinc defectes i que potser els podré vèncer poc a poc podré ser millor , no perfecte , però millor, ser perfecte seria massa avorrit.

Us poso un petit resum de l'obra de teatre, un cop que la vist no acabo d'agradar-me però treballaré per fer-ho millor.

MENTIDES

Estic recolzat a la paret. pro no puc sostenir el món. Em dius "hola nano" amb la teva veu de Ingrid Bergman remasterizada. Però a els nois tímids de pèl curt no és fàcil treure'ls a ballar. Tots hem vist Casablanca. moltes vegades, i mai arribem a dir "sempre ens quedarà París".ens han contat massa mentides, Plutón no és un planeta, Brtus es va casar amb l'Olivia i Popeye es va quedar per vestir santas i menjar espinacs no et fa veure a través de les parets.

GOTES DE VIDA.

L'altre dia us parlava de un homenatge bé era perquè soc un del donats amb donacions a Catalunya i Espanya en concret 102 , per mi es un plaer ser solidari i donar vida us convido a vosaltres també a ser-ho costa poc i dona moltes satisfaccions.

NIT DE MAGIA....

Que aquesta nit de Sant Joan o del solstici d'estiu sigui màgica nomes depenc de vosaltres.
Els meus desitjos de que gaudiu de una molt bona revetlla i un bon dia De Sant Joan.

I QUI SAP SI POTSER......

ESTEU DE SORT I ..

ADRENALINA

Aquest ha sigut un cap de setmana marcat per emocions dissabte l'estrena de l'obra del taller de teatre, de la que us parlava al post anterior, nervis, pors. Finalment arribava l'hora abans maquillatge últim repàs al guio, algun company amb mes experiència que t'ensenyava el tremolor de la seva ma, amagats darrera el telo esperàvem tensos les indicacions de la Teresa la regidora per sortir a escena,i un cop a escena l'adrenalina fluïa per les venes alleugerin tota la tensió i aportant una sensació de plaer, plaer que pujava al acabar l'obra i sentir l'escalfor de els aplaudiments del public.

Diumenge tornàvem a repetir ja menys tensos la primera prova superada , abans de començar temps per unes fotos, aquestes que veieu a sota, porto el primer vestuari, després surto amb un altre, i noves descarregues d'adrenalina .

I un cop acabada l'obra corren a celebrar amb un sopar la cloenda de l'altre grup de teatre , noves emocions , mes adrenalina.

TEATRE A LA VIDA.

 

El teatre mitjançant la representació de uns personatges encarnats en uns actors representant una historia, fantasia, comèdia ,drama... Peró de fet interpretar ho fem constantment a la vida de vegades per formulismes socials d'altres per sobreviure de altres per .....

L'amor , la necessitat de trobar la nostra mitja taronja ens porta a la etapa de la seducció i aquesta ens portara a la etapa també meravellosa del enamorament, això etapes en les que ni ens veuen ni ens mostrem com som , actuem, no volem veure necessitem viure la fantasia d'aquestes etapes en majúscules, i quant aterrem a la realitat ho fem amb paracaigudes el del amor.

I pensant que el mes bonic del amor es que ens estimin malgrat nosaltres mateixos.

Un exemple de com podem representar un personatge que ompli les fantasies de qui es vol seduir es aquesta pel·lucula  que es titulava ;

El amante bilingüe

Basat en la novel·la homònima de Juan Marsé, narra la història de Joan, qui s'enamora de la rica i seductora Norma i aviat es casen. No obstant això, Joan és incapaç de satisfer la multitud de fantasies sexuals de la seva esposa i no passa molt fins que ella ho abandona. Obsessionat amb la felicitat perduda, Joan s'inventa un increïble doble per a intentar recuperar l'amor de la dona de les seves fantasies.

Gràficament  la realitat i la fantasia