Qui no té problemes, jo els tinc, alguns per la meva causa, altres et cauen damunt sense que ho mereixis ni ho hagis buscat. Hi ha problemes que tenen una solució practica que pot ser mes o menys complicada, uns altres són els quals caminen per mitjà els sentiments ( odi, amor, desconfiança ..........) aquests són de vegades molt difícils de solucionar. Però el gran problema de vegades mes que el mateix problema, és saber-los afrontar. Jo que de vegades sóc capaç de grans coses, acabo sucumbint en alguns la majoria de vegades per pura covardia, de por del fracàs altres per gilipolles i altres per orgull o tot junt, i acaben vivint amb mi els problemes i la desesperació de la por ha afrontar-los i de vegades és angoixant. Malgrat tot avui he donat el pas per a resoldre un problema que arrossego fa temps i que pròximament es pot agreujar, he trucat per fi a la cap de personal i encara que no he pogut parlar amb ella nomes amb la secretaria estic segur que ho faré molt aviat ( si el problema és en el àmbit laboral). Espero agafar forces i afrontar un que per petites espurnes s'encenen fogueres i crec que la solucion és mantenir una llarga xerrada amb algú encara que és difícil perquè quan es toquen temes que causen dolor la conversa acaba no sent tan tranquil·la
ABAIX TENIU UN POST ESPECIAL DEL 69
18 comentaris:
Doncs ànims, noi, si hi poses una mica de la teva banda, segur que acaba solucionant-se ;) un petó!
Ara que has donat el pas, que és el me difícil, tot anirà més bé per tu. No defalleixis!
Petonets de melmelada!
Fer aquest primer pas ja és un començament. Tu estigues ferm i veuràs com afrontes les coses millor.
I tingues un extintor a mà...per si les espurnes...jejej (ho sento, broma moolt dolenta.)
Molts ànims Striper!
ostia !!! ... salut
Ei guapu, con dos cojones com deia aquell, ànims i al toro!!!!!
Segur que si tens arguments faràs que et facin cas, (ara que si el que vols es un aument de sou, la premsa recomanava que s'esperes una mica, per que a principis d'any les empreses mai en donen, i no es per desanimar eh!!!!)
Un petonas ben gran!!!!!!!!!!!!!!
Mana a la merda els problemes laborals, no hi ha feina que es mereixi una sola llàgrima ni un sol dia sense dormir!!!.
Anim, la de personal només es un ser humà, encara que avegades es pensin que son Deu.
La feina acostuma a ser un problema en sí mateixa.
Espero puguis conversar i treure'n fruit i si no, al menys ho hauràs intentat, hauríem d'apendre a no atabalar-nos més del compte per allò que no podem canviar, allò que no depèn de nosaltres.
Sort!!!
ei molta sort rei, segur que aconsegueixes el que vols, els caps de personal encara que no t'ho sembli son humans. au ànims... i bon cap de setmana. Eh acabo de recordar que dilluns aquí es festa i no tenc feina uauuuuuuu!!!
Problemes laborals... Bé, per un moment m'havies espantat. Ànims.
Doncs molts ànims!!! Ara ja has donat el primer pas, segur que tot va molt bé. Així ho espero. Una forta abraçada!
M'has fet recordar que tinc molts problemes!!!!
ya sabes loq opino yo de esa señora..jajaja,pero ante todo sentido del humor para sobrellevarlo :) y mucho animo, un abrazo muy grande!
Les coses dolentes si es guarden van minant per dins. Per tant tot i que costa val més deixar-ho anar i almenys l'angoixa minva.Que tinguis molta sort!
Bon cap de!
Lo mejor amigo es hacerlo rápìdo y sin pensar demasiado lo que quieres hacer, mientras a veces pensamos demasiado luego deja de ser espontaneo y va perdiendo el norte de nuestro malestar!
Suerte !
jo de debò crec k tots els problemes tenen solució, menys la mort clar....
He tornat de vacances!!! Ara em posso al día, quina feinada!!!!
Fora problemes...encara que de vegades, dificil...
Petonets
Ja veuràs com tot anirà bé, maco !!!
Això sí, tranquil, tranquil, tranquil i molt ànims !!!
Petons i bon cap de setmana!!!
Lili;-)
A TOTS:
Gracies per els vostres anims espero que la cap de personal em pugui ajudar es tracta de una persona que te la gana de ferme la gitza fins on no podeu ni imaginar i que aviat sera la jefa del centre en funcions pero jefa directa.
Publica un comentari a l'entrada