L'altre dia la meva rinxols
em va dir que es sentia feliç d'estimar-me,
això em va donar per plantejar-me una pregunta.
És tan gratificant estimar, com ser estimat?
I posat a demanar,
Penseu que homes i dones estimen de la mateixa manera?
A que es bonica la paraula estimar
.png)
.JPG)
27 comentaris:
Doncs no, està clar que no estimem igual, per que no sentim iguals els sentiments, amb això no vull dir que les dones estimin més per que sentin més l'amor eh, que hi ha dones que son fredes com un iceberg i homes que son sumament dolços.
Penso que més que si els homes estimen més o menys que les dones i a l'inreves, la pregunta seria, si les persones, en general, estimen més o menys a les seves parelles.
No se eh, es que es massa d'hora per fer-ne una tesis profunda, jejejejejejeje.
Petonets, com va el refredat??????
Penso que qui no arriba a estimar (i no em refereixo tan sols a l'amor de parella), no podrà saber mai què és la felicitat (sí, també es pot patir molt, però ja se sap que el joc de les compensacions és així).
De maneres d'estimar n'hi ha moltes, potser tantes com persones. No sé fins a quin punt es pot establir una diferència entre homes i dones. Hi ha gustos per a tot!
Com diria aquel.... pues va a ser que no....
suposo que es una herència biològica-genètica... tampoc pensen el mateix galls i gallines, lleons i lleones!
Jo sóc feliça quan em puc donar sense reserves i sento que la meva parella sent al mateix. estimem diferent perque sóm diferents vive la differénce! com diuen els francesos
Avui el meu refredat em porta cap a la melaconia...quina sort que tens! éses estimat, no demanis més i cuida aquest amor
abraçades, que no et vull pasar més virus, que ja en tens prous ...
Jo sóc feliça quan em puc donar sense reserves i sento que la meva parella sent al mateix. estimem diferent perque sóm diferents vive la differénce! com diuen els francesos
Avui el meu refredat em porta cap a la melaconia...quina sort que tens! éses estimat, no demanis més i cuida aquest amor
abraçades, que no et vull pasar més virus, que ja en tens prous ...
estima i t'estimaran
salutacions
Des d'un punt de vista egoista la resposta sembla clara però potser no se sent un mes ple quan ets tu el que estimes?
l'estat perfecte és el 50% voler i l'altre50% ser estimat que és el que desitjem tots i molt poques vegades aconseguim.
No vull elegir tinc moltes ganes de voler i que em vulguin.
un petonas
A veure, anem per la primera pregunta:
Porto una estona donant-li voltes... i no sé què escriure. No sé què és millor si estimar o ser estimat. Em deixes divagar una mica?
Si no estimes i no t'estimen, no crec que ho trobis a faltar, malgrat et perds una colla de moments molt especials (i tot això que t'estalvies de vegades).
Si estimes i ets correspost com tu voldries, és una passada i aleshores tant estimar com ser estimat resulta gratificant (de la mateixa manera?... ara mateix no sabria què dir-te).
Si no estimes però algú t'estima, suposo que per una banda et deus sentir bé però a la llarga deu resultar una mica incòmode (això em fa pensar que hauria de deixar d'estimar a algú o com a mínim fer que no es noti, o m'acabarà agafant mania... jejeje).
Si estimes i no ets correspost és una merda i et sents com una merda.
Va, per compensar seré breu responent la segona: homes i dones no estimen de la mateixa manera, però tampoc dues dones o dos homes estimen igual, crec que cadascú ho viu a la seva manera.
Però en fi, que només són opinions. Potser demà penso ben diferent :S
Petons Striper!!!
Dir si homes i dones estimen igual és com a dir si tots estimem igual, pense que tots estimem de forma diferent però en els fons tots volem el mateix
sí, estimem igual però no ho demostrem igual per qüestions culturals.
si estimar és una paraula maquisima!!!!!!!
jo crec que les persones estimem cadascú a la seva manera, independentment de si som homes o dones...
besets!!!
mmmm, molt interessant aquesta question... penso que és perillós estimar, sobretot perquè ho dones tot, i després vols que l'altre faci el mateix per tu. Hi ha qui es comforma només amb estimar i no ser estimat, és com un exercici solitari i dolorós. Ser estimat en canvi és bestial, després hi ha qui es cansa de ser estimat.
Suposo que es tracta de trobar l'equilibri, o potser no, deixant de banda tot això jo et diria: viu estima i no paris mai d'estimar!!!
Crec que és més gratificant estimar, encara que no sigui correspost, xq sempre és millor el que tu mateix experimentes.
Ser estimat... només és agradable si tu estimes.
Crec que no hi ha 2 persones al món que estimin de la mateixa manera.
També crec que ni tan sols nosaltres mateixos estimem igual a diferents persones.
Un petó!
Començo pel final:
La paruala estimar és preciosa!
Cadascú estima d'una manera diferent i fins i tot cadascú estima de moltes maneres diferents segons cada relació. No crec que pugui fer-se una línia definida Hoimes - dones.
Estimar i ser estimat es complementen, es necessiten. La felicitat ve d'aquest encaix. Una sola d'aquestes coses no dóna la felicitat, crec jo.
uff!! quin tema avui eh?? Bé, jo crec que el millor del món és quan tens les dues coses alhora, clar. És a dir, quan t'estimen i quan ets estimat. Ha de ser molt bonica aquesta harmonia.
Sobre si estimem igual els homes i les dones...jo crec que no podem separar o fer distincions de genere pel que fa a l'amor. Tots i cada un de nosaltres estima d'una manera única al món, i això no depèn en absolut del sexe. Algun dia explicaré una cosa sobre la concepció actual de totes aquestes diferències que donem per suposades... i no deixen de ser una construcció social que hem fet al llarg de tota la nostra existència.
Salut! I amor!!!
Jo Mateixa ;
Jo crec que igual las dones es donen mes potser?
Duschgel :
Si també conta lo que no es amor de parella.
Fujur ;
Segurament no?
Caliope ;
Visca la diferencia si no seria molt avorrit.
Té la mà Maria - Reus:
Ai si aixo fos veritat estimar no vol dir que t'estimin no pas sempre.
Robelfu:
Crec que aixo que dius es un desitg universal.
Metamorfosi ;
Estic d'acord que estimar es bestial de grafiticant, pero estimar també pot portar a petir.
Ptons.
LoveSick;
aixo segur tots busquem elmateix fi.
Metzina :
Aixo que dius crec que es molt interesant i encertat.
Mercè;
Cada persona es un mon.
Mirielle:
es cansa de s'estimat potser de sentirse masa poseit?
Lula ;
Bé si el amor no es correspost petiment segur.
Carme:
Si lo millor estima i ser estimat el no va mes.
LluNa;
Evidenment lo millor les dues coses per que conformarse amb menys.
Estimar em fa feliç, i que m'estimin em reconforta.
Tots estimem diferent, pero el que si està clar és que som diferents per tant a l'hora de expresar, sentir, etc.. les dones i els homes no ens assemblem en res.
Estimar es una paraula meravellosa.
Una abraçada,
Anna
Canto perquè estic content o estic content perquè canto.
i si estimem?
a mi m'agrada estimar, perquè dones el millor de tu mateix i sents que l'altra persona és feliç, això per mi es una gran recompensa.
Estimar és com l'oxígen. Ho necessitem per viure, i sentir-nos vius .
Hi ha moltes menes d'estimació i estimes a persones diferents i d'una manera diferent. No hi ha fotocòpies perquè ens envaeixen els sentiments.
Bona nit striper!
Els homes i les dones no estimem igual, però estimem, que és l'important. És molt bonic sentir-te estimat, i més si t'hi sents per la persona que estimes-
Condició fonamental per a poder estimar als altres : estimar-se a un mateix.
No crec en les diferències entre l'estim d'homes i dones, sinó en la manera d'expressar-ho, que n'hi ha d'infinites.
Però si que penso que a vegades ens és massa fàcil dir t'estimo, per lo que aquesta paraula comporta. Un abraç.
home, per un servidor ... la paraula més bonica es diu "euros" ... ara bé, estimar ... no esta gens malament ... salut
Anna:
Esta clar que les dues coses ens fan feliços.
Estrip :
El ou o la gallina?
Carmncitta .
Ens rencompesa la felcitat del altre SI!!!!
Joana :
Els sentiments tant que ens afecten per lo bo i lo dolent.
Núria:
Si lo important es estimar molt!!!
Eva al desnudo ;
I a vegades molt dificil dir T'estimo.
Mossèn ,
segur que no cambiarias l'amor per euros segur.
Pel que fa a la primera pregunta, penso que quan un estima i ho dóna tot, deixa de tenir certa rellevància el fet de si l'estimen o no.
Pel que fa a la segona, més que separar sexes, és el que cadascú està disposat a donar (què mostres, què expresses, què amagues, què fas o deixes de fer, què vols de tu i què vols de l'altre, estimar amb condicions o sense....) Hi ha un ventall amplíssim d'opcions i ens agafem a la que sabem o a la que volem.
Salut!
Per descomptat que no, però això no vol dir que uns estimein més qu els altres.
petons
Xorrades aixo dels "homes tal" i les dones "qual"... Jo sempre he estat de les que penso que cadascu es com es, independentment del sexe, que cadascu estima com pot i/o sap. De la mateixa manera que al llit cadascu es mou com millor pot.
Jo estimo els meus amics-amants.
Tambe estimo l'ampolla de vi,
estimo el cantó fosc de la vida
pq es el que em permet, en definitiva, estar viva.
Esta guapo el bloc. Salut!
Publica un comentari a l'entrada