Havia una vegada dues persones que gairebé no es coneixien. Res les unia abans, vivien en dues ciutats diferents, no tan llunyanes com per a ser mons distints però no tan properes com perquè fos fàcil trobar-se. Aquestes persones van compartir unes hores que el pas del temps no va poder fer que oblidessin. Cap recorda massa bé què es van dir, però si recorden les cames entrellaçades sobre els llençols, l'aigua relliscant sobre els seus cossos nusos , els sorolls de la ciutat nocturna esmorteïts per les cortines d'una habitació d'hotel on només s'escoltava el so líquid dels petons, de les llengües recorrent la pell del altre, i dels sexes enfrontant-se. Tots dos es van aprendre el camí del plaer de l'altre, i van desitjar recórrer-lo novament. Potser, més aviat que tard, tornin a trobar-se.
.png)
.JPG)
14 comentaris:
siiiiii q s tornin a trobar!!!
potser! si ja els ha passat un cop! :-)
..."Pot ser mes aviat que tard tornin a trobar-se."... sols hi ha que esperar oi?
Petonsss
Els desitjo sort:-D
Com sempre això serà si ella vol...
Bona tarda Striper.
Jo també els desitjo sort, però em sembla fràgil... tot plegat, clar que ja saps que jo sóc una mica rara...
Trobades que tothom ha somiat alguna vegada i que mai llença l'esperança de que passin.
Uau!!! Striper, que xulo!!!
Encetem la setmana... :)
Que tornen a trovarse sols es cosa del desti i si vol es tornaran a vore segur.
Besos
Que tornen a trovarse sols es cosa del desti i si vol es tornaran a vore segur.
Besos
ui... suposo que de moment tot va molt bé... esperem que ningú prengui mal :)
val la pena intentar-ho
Com diu el títol aixo es un conte i res a veure amb la realitat o potser si, pero en tot cas els contes sempre acaban menjant perdius.
Moltes gracies per els vostres comentaris.
Publica un comentari a l'entrada