Aquells gloriosos anys...
Érem joves i teníem en la cartera poc diners
i fotos de alguna noia en blanc i negre,
encara que nosaltres la veiem en thecnicolor..
Érem joves, semblaven bandades de ocells,
amb les nostres sortides nocturnes en colla,
i fèiem corbes les línies rectes de la carretera,
i cridàvem eslògans poc comercials i sense cap rima
sobre lo bonic que resultava viure, llavors.
Érem joves i jugàvem en les voreres a bufar-li
les faldilles de les rosses diplomades ,
que passaven pel nostre costat amb aires de grandesa,
creient-se millors que nosaltres, i sent, això sí, molt més guapes.
Érem joves i teníem ganes d'arribar molt lluny,
i parlàvem que ja ho sabíem, que si,
que calia caure per a arribar tan lluny com volíem,
però no sabíem que tant, tant, tant, tant.
Érem joves i teníem ganes de trobar una resposta,
que encaixés al final de totes les preguntes.
Érem joves i teníem talent.
Talent per a ser músics o poetes, talent per a ser actors,
talent per a estimar a destre i a sinistre, talent per a fer les coses bé.
I al final va resultar que no vam saber fer-lo.
O tal vegada, no teníem talent. Érem joves.
Tant joves!!!!!
-------------------------------------
Aquestes paraules de dalt , intentant descriure una etapa , per la que tots passem , cada generació ho fa en un
escenari diferent i del foc de camp , la guitarra i les cançons em passat al messenguer amb vídeo trucada i el Mp3, jo us deixo mitjançant la musica un xic de lo que va ser el meu escenari.
El compromís.
El pop i lo que la modernitat que venia d'allà.
Lo de aquí
DEL PAIS DEL COSTAT
PROHIBIDA
Ara m'he donat compte que aquí no em cabria tota la musica , us he deixat un bon grapat.
Amb aquest post tant llarg volia arribar a un cosa, jo recordo que en certa etapa senties certa vergonya he incomprensió algunes de les coses que feien els teus pares, i jo ara quant de vegades la meva filla de 13 anys em diu que depenc el que faix ho el que em poso faix el ridícul, veig que es torna a reviure abans com a fill ara com a pare. I malgrat tot l'altre dia que vaig dir es que ja tinc una edat, em van dir:
“Joan has de viure amb la edat que tens al cor no la que tens al cap” .
I collons ara me he adonat que soc molt jove , que el meu cort batega encara molt fort !!!!!
23 comentaris:
I tant si estàs fet un xaval!!!
Totes les generacions viuen, vivim, el mateix.
Per cert, molta d'aquesta música ha crescut amb mi...
Petons nen.
Bonica aquesta canço'!
Per cert també jo "fa vint anys que tinc vint anys..."
bon diumenge noiet!
Un servidor passa per poc dels 20 i algunes cançons de les d'aquí trobo que no estan gens malament,al contrari sobretot les primeres. Sento discrepar amb algunes de les últimes.
Tot el que expliques em recorda temps meus i les canços... i la del final d'en Serrat ho defineix tot els que fa 20 anys que en tenim 20 anys d'això ens ens identifica..
Pero noi es normal que la etapa de la nena et faci planter-te coses, pero d'això de pensar que... no tens edat , ni t'ho pensis.. !!!!!!!! tots hem viscut aquesta edat oi??
Petonets i bones festes de la Mediterranea!!
No he tingut mai la consciència de l'edat, no començaré pas ara! :) passa-t'ho bé i deixa't de rumiar-hi :)
Un bon repàs musical! Juntament amb el d'ahir al vespre al teatre... Ostres tu!
les relacions entre pares i fills, passin els anys i les modes, canviïn les maneres, sempre són iguals.
I si, la joventut de cadascú és la somiada i sempre es veu amb melangia.
Edat? mentre tot funcioni correctament....no hi ha de que preocuparse. Bona selecció musical
jajajaja M'ha encantat el blog de debò! El trobo molt interessant :)!
Desitjo que també t'interessi el meu.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Ostres! Ahir vaig posar un vídeo al lateral del meu blog i ara vinc i el trobe també ací. Perquè veges, tot el que contes i les cançons que has posat em resulten d'allò més familiars. I sí, el cor el tenim jove, jove encara que, de vegades, ens trobem un xic cansats i que l'espill als matins ens mostre una cara més marcida. Però el cor, no. El cor és jove.
La vida es un guateque,
teque!
teque!
la vida es un guateque,
teque!
teque!
y nada cambió
oh!oh!oh!
y nada cambió
oh!oh!oh!
( Només falta posar-li música)
Bona tarda Striper.
Quin recull de música! Deu ser la tardor-hivern que ens porta nostàlgia però continuarem donant guerra!!!!!
Bona setmana wapo!
Apa que necessito tota la nit per escoltar tanta música!
Continuarem donant guerra... segur!
De viure només se n'han de tenir ganes!! Qui marca què podem fer o què no?? Ens ha de marcar l'edat!? Va. jo no ho crec pas!! Si els números només són això, números... Per viure, salut i alegria i a fer el que més de gust vingui per intentar ser una mica feliç cada dia :)
Bon dilluns Joan!
i q si ereu joves? potser si q ho heu sabut fer xo potser no ho sabeu reconeixer.
ui! jo sols me'n recordo de l'edat real que tinc quan en miro al mirall o no aguanto tant com aguantava fent alguna activitat, i això em fa una ràbia!!!! ;)i es que la edat cronològica no té res a veure amb la que sentim dins nostre :)
m'ha agradat molt aquest escrit que has fet :)
uf, quin post més nostàlgic. Podria cantar de memòria gairebé totes les cançons de la teva banda sonora, que també és la meva.
Fa gràcia recordar aquells anys, aquelles il.lusions, aquelles beneiteries...
Però no em canvio per la persona que sóc ara.
T'ha agafat la crisi dels 40? ;-)
M'agradat molt aquest post
Moltes gracies per els vostres comentaris, m'agradaria contestar-vos a cada un però el temps mana, una abraçada.
Apa, quin bon repàs, alguna música m'agrada d'altra no, però és el que sentíem a tot arreu!
Qui no recorda a Abba?
Publica un comentari a l'entrada