Avui m'entres mandrejava al llit, tenia somnis , i potser eren massa infantils, massa ingenu-os,massa demanar ser mes feliç, ser feliç, potser encara no he aprés , per que quant me aixecat la caiguda me ha tornar a la realitat , fa fred i esta núvol.
Que passeu un bon dissabte.
17 comentaris:
Apa, amunt! No ha estat res!
"cura, sana, mal de rana..."
Bon cap de setmana.
Joan
segur que en algun moment del día surt una esclexa de solet....
petons, sempre.
ánim. Jo a vegades també sóc molt ingènua i em duc uns cops contra la realitat...
Si vols un cop de mà, o dos, una abraçada reconfortant o un petonet, ja saps...
Petons de dissabte.
Anim!!!
Y vota mi video en youtube te sentirás mejor, gracias, jejeje.
renunciar a ser feliç és l'inici de la infelicitat.
Doncs aixecat!!!!! els ànims venen com s'en van a vegades solsament fa falta una empenta però no cap avall sino cap adalt, cap munt, cap als nuvols, a vegades cap somiar, a vegades ser feliç es una paraula, a vegades ser feliç es propusar-ho, a vegades es pensar que estem a sobre de tot i per sobre de tot... A vegades cal donar-se compte que no estem sols...., no estiguis triste.. que aviat pasará..
La infelicitat ja ens bé de naixement...
Aixecat!!! i sent que t'estimen.
Petons i abraçades
Petons
Segur que a hores d'ara ja estàs a ple rendimen i alguna cosa haurà anat bé......
Segur que no ha estat res!
Està núvol... i què? els núvols també són bonics!
Tot té algun costat bo, segur que el trobaràs, i no s'ha de renunciar mai a ser feliç.
las nubes van y vienen... pero el sol siempre está ahí! hay que saber encontrarlo!
Buen finde para ti también.
Doncs demana sol, tal com solem fer ací quan encara no hem perdut la innocència:
Sol solet
calfa'm un poquet
per avui
per a demà
i per a duspús-demà.
Bon cap de setmana.
Hi ha qui espera la pluja per no plorar de sol (Jim Morrison)
Anim i una abraçada plena de sol!
Ojalá que las nubes se hayan disipado y el sol brille para ti! un beso!
El dia ha acabat amb vent, un vent que porta i treu les nuvolades i a la posta de sol ens dóna un cel ple de colors d'esperança. Si has viscut el vent, has vençut i ets més fort.
Però que seria de la realitat sense els somnis? aprofita'ls! :)
Massa sovint passa això... et despertes i tot es massa 'real'?
Moltes gracies per els vostres comentaris, m'agradaria contestar-vos a cada un però el temps mana, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada