Ahir dia 7 vaig assistir a l'enterrament de una cosina de la meva mare , amb la que havíem tingut força relació, també van venir , cosins als que feia algun temps que no es veiem, i que son de la meva edat, hi collons hem vaig adonar,com passa el temps que jo em veig el careto cada dia i potser no m'adona t de com me anat transformant l'edat , però al veure a la meva cosina Àngels, La Pili, els seus homes me adonat que dintre de pocs anys ja arribaré a tenir el 5 al davant, i si jo em sento jove i encara vital, amb ganes d'estimar, de que m'estimin , de viure i fer coses, en definitiva m'entren dubtes de si ja amb aquesta edat estic per fer tantes tonteries o ja toca ser seriós, i si els mes joves ja m'estan veient com un “ Viejo verde”
.png)
.JPG)
23 comentaris:
Je je... molt bó!
A més, molt cert, de vegades ens veiem "igual" i passa algú conegut i en ell veiem l'edat "real".
Però tu ets vital!!! res de viejo, homenot!
Petons de àvia "diferent"
Es així, en aquestes tristes ocasions és quan un es retroba amb qui des de fa molt temps no s'ha vist i sí, el pas del temps, passa i no ens n'adonem i quan veiem als altres, als fills dels altres,... tot plegat ens fa adonar de 'quan hem crescut'!!! De tota manera, no crec que ningú et vegi de com un 'viejo verde', i si no, pensa que tampoc saben el que es perden!! Salut! ;)
Jo ja tinc el cinc al davant i algun número al darrera... estic estupenda... Cert que quan veus els de la teva edat dius: collons!!!
Jo tinc 60 anys i ja no tinc els teus dubtes.
Mentre pots anar llegint a Walt Whitman i ho tindràs més clar.
"Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad"
Bon dia Striper.
Això dels vells verds és un tema delicat, la meva companya i jo ens portem sols un parell d'anys però en conec parelles amb més de déu anys de diferència. Personalment em sorprèn que dues persones amb tanta diferència d'edat s'entenguin (en el sentit ampli de la paraula) però se'm fa difícil de definir on és la línia, potser no hi ha. Potser és una d'aquelles expressions a descartar, l'única que recordi referida als homes.
Tots anem cap a posar el cinc al devant....però jo espero arribar a posar-hi el nou al devant i ser tot un viejo verde.....i que nos quiten lo bailao
Quins dies de reflexions que portem!! jo també vaig anar abans d'ahir al enterrament de la meva tieta i vaig veure a cosins i cosines meves i sí certament veus que ha passat el temps.. però jo crec que els anys no defineixen a les persones.. "sino el que som per dintre no per fora.."
Que no existeix una linia entre edat i ment sino entre persona i persona..
I el que val es el que sentim i com ho fem sentir als demés. Que per estimar i ser estimat no hi han diferencies de edat sino de mentalitat..
Així que no et preocupis que estás genial.!
Petonsss
Striper
ai, els mes joves encara no saben del que va tot aixo de la vida....
no et de cap manera un "viejo verde", i si pers aquesta il-lusio de poder sentir , de desitjar, de voler estimar i que t'estimint, llavors sencillament et convertiras en un "vell amargat", com tants que hi han pel mon...no voldras ser d'aquets, no???
Donç continua sentint.
petonets, sempre per tu
I per cert jo tinc el 5 a davant i et puc asegurar que no passa res, encara bellugo.....
Jo penso que les bojeries i les coses que sovint no estan dintre unes certes "pautes establertes" són aquelles coses que ens mantenen més vius i que per tant, no són pas tonteries.
Així que viu i fes-ho ala teva manera! amb un 4, un 5 o fins i tot un 6 davant :)
bellugar dieu??
jajaj i tant!!
i amb mes ganes que molts adolescents i gaudin de un pilot de coses que ells encara no han descobert.
dubto de que ningu et vegi con un vell verd.
la sensibilitat i la sensualitat son dos caracteristiques molt teves i envejables
i si encara fos aixis...visquen els vells verds!!!!!!!!
crec que no cal donar-li tantes voltes, encara que és fàcil dir-ho i difícil no fer-ho. Cal seguir el que ens demana el cor, i el cos.
Tb se suposa que ja no tinc edat per fer segons quines bogeries, però de vegades encara em sento com cinc o vuit anys enrera.
Usss interesant reflexio.
El GARBI i la LISEBE tenen raó així com els que t'han contestat. Paso del 6 i mig, encara em sento jove. Si algú no hi està d'acord, és el seu problema. Sentir, estimar, voler aprendre de coses noves, això és viure, per mi. Hi ha joves que per divertir-se han de beure, drogar-se i molestar als altres, si ser jove ja ho és de divertit! Ara poden fer tot, els pares, a molts els han donat tot i més i encara es queixen i són joves- vells amargats, agafant el què diu la Marta
Ah! Molt bona la foto
la qüestió és sentir-se jove per dins, això es reflexa a l'exterior
Sempre hi ha il·lusions. Si no t'il·lusiona una cosa te n'il·lusionarà una altraque en aquell moment, per a tu, serà igual de valuosa. No podem caminar eternament sobre una cinta en moviment, caminem sobre un camí i no passa res. T'ho dic jo que ja tinc el 5 al davant i una cua llarga al darrere.
hi ha vida després dels cinquanta, wapo! t'ho diu una cinqüentona de bon veure!
Una reflexió molt personal. M´ha agradat. Crec que avui en dia tenir 50 anys no és cap tragedia (encara se li aixeca a un, fins i tot als 90 ;-) i es té una forma física molt millor que temps enrera... tot i però... millor tenir els vintipico com jo! ;-) jeje un abraçada iaio!!
L'edat no són els anys que tenim, sinó la forma en què els vivim.
No deixis de ser tu mateix, perquè la vida és cosa d'un instant.
O com deien Les Luthiers: "no et prenguis tan seriosament la vida, a fi de comptes no sortiràs viu d'ella"...
evidentment, ets un viejo verde ... per cert, el de la foto ... qui és ? ... un clon de boris izaguirre ??? ... salut
els anys no importen! si tens ganes de fer el q fas i amb això et sents bé, per molts anys i endavant!!!
m'agrada la teva manera de ser :)
Crec que l'edat només és una dada, hem de fer per com ens sentim i si tu et sents jove, ets jove.
Estic segura que tampoc fas tonteries... :-)
No home no! Que l'edat es porta al cor :) No et preocupis per si et fas gran o no...
Publica un comentari a l'entrada