Abans de res vull dir;
Al post anterior us vaig comentar lo de la meva tieta han sigut uns dies de passar moltes hores al hospital, en alguns moments em pensat que volia llençar la tovallola, al final ho ha superat i ara ja esta a la residencia amb les seves amigues recuperant-se.
Gracies a tots per el vostre suport.
FORA DE TERMINI.
La natura diuen que es sabia i que no deixa res al atzar, i tot te un sistema i una finalitat i un perquè.
De vegades la ciència avançat a la natura i es salta les pautes, tot això bé a conte del següent cas;
Conec una noia que deu tenir uns 48 anys, fa poc mes de un any va perdre el únic fill que tenia de 25 anys en un accident laboral, i ara mitjançant tècniques de fecundació se ha quedat embarassada i esta esperant un altre fill.
Personalment crec que tant per els riscos de la seva edat per ella i per el futur fill o filla i per el fet de buscar suplir la mort de un fill amb un altre , que de manera natural no hagués tingut.
Penso que tot plegat es una bestiesa i que en tot cas aquestes tècniques tindrien que servir per ajudar a les parelles que en el seu temps biològic tinguin dificultats i no a dones que fisiològicament estan fora de temps per ser mares.
I vosaltres que penseu del tema?
.png)
.JPG)
21 comentaris:
Me'n alegro que la tieta ja estigui bé i ja amb le seves amigues i el seu ambient això es molt important per les persones grans.
Doncs això que es una bestiessa tot plegat en compte de ser mare será una avia amb un net. Tot a la vida té el seu moment.
Jo parlant d'aquest tema vaig estar llegint fa uns dies que una senyora de 70 anys a EEUU s'ha quedat embarassada in vitro del seu net de 26 i que son parella, ja veus com esta el mon tot al revés.
M'alegro de llegirte i espero que pasis un bon cap de setmana.
Petonets guapissim
Me n'alegro de llegir-te i que la tieta no hagi llençat la tovallola :) Deu ser forta com un roure...
L'altre pregunta. D'acord amb la Lisebe...hi ha un temps òptim de fecunditat en la dona i crec que tot i que han canviat els temps i la maternitat s'ha retrassat...la natura és la mateix i els cicles biològics també. Fan el seu curs i és important no anar-hi en contra tot i les tècniques de fertilització. A més de cares hi ha riscos .Però hem d'entendre que tothom és lliure no?
Bon capde Joan
Me´n alegro molt que la teva tieta estigui molt millor!
respecte al tema...bé, 48 anys...si, ha perdut un fill, però no crec que hagi tingut un altre com per oblidar-se´n sino que vol tenir una altra oportunitat. en aquests temes és ben dificil donar una opinió, qui ho viu és qui realment ho pateix, sap que necessita...si en tingués 80 em possaria les mans al cap però amb 48...
petonets
records per la tieta :)
i respecte a la dona de 48 anys ... bé, a nivell teòric tot és molt fàcil, sabent un cas en concret no m'atreviria a dir-ne res. Entenc que hi ha d'haver psicòlegs i metges suficients com per acceptar i donar supor o rebutjar un cas com aquest. Si l'han tirat endavant ...
un tema ben complexe!
crec que s'ha de mirar cas a cas. el que descrius, jo tampoc el veig gens clar, pels riscos però sobretot pels efectes psicològics de substitució d'un fill.
xò en altres casos, si no hi ha riscos inasumibles, crec que l'ajuda de la ciència fa que poguem tenir fills més grans i no li veig inconveninent. xò esclar, s'han d'assumir els riscos.
personalment em trobo en un moment que em començo a plantejar coses. però sé que si arribés a aquesta edat sense tenir fills i en tingués necessitat, hi ha moltes formes de ser mare. I de fet, sempre dic que no em cal parir per ser mare. no en tinc ni sento cap necessitat. Però això és molt personal.
m'alegro que la tieta estigui millor.
Felicita la tieta...i en el cas del embaras potser en aquest cas peca una mica d'egoisme al voler solucionar un problema que no te solució, però si és el que vol...endavant
Crec que tot te una hora i si ekl arros es pasat no es bo fer-ho reviscolar.
Més petons a la tieta! quant a l'altre tema...jo prefereixo no jutjar...
M'alegro per la teva tieta.
Amb la de nens orfes que hi ha ...
Bé, jo no ho trobo tan malament; Tampoc es tracta de suplir el fill mort... però suposo que estarà informada, assessorada i supervisada mèdicament, no?
Ja ens aniràs explicant com va tot plegat.
M'alegre molt per la tieta!!
En estos temes tan personals, prefereix no emetre judicis d'opinió, cadascú ha de ser lliure per triar.
Sols puc dir que, segurament, jo no ho faria, ...
complicat ... salut
Qualsevol motiu és bo per fer créixer una vida.
I qui marca quan toca Joan?, son 48 anys una mala edat?, per mi sí, ho avanço. vaig tenir el darrer amb 35 i em trobava gran...
Jo no ho trobo malament, amb 70 sí, és clar.
Deu tenir un munt d'amor per donar i un cop tingui aquest fill/lla, no veurà l'altre, veurà aquest.
La salut... bueno, potser és una dona sana i forta.
Felicitats per el restabliment de la tieta...deu ser una dona forta i que duri! respecte al segon tema és delicat...tothom té dret a decidir sobre el que vol i és el seu cos i la seva vida...ara bé si vol el fill per a oblidar la mort de l'altre...aquí ja ens trobem amb unes qüestions encara més complexes....jo no li recomanaria fins que hagués superat el dol....el nou fill té dret a ser realment volgut, realment esperat per ell mateix no com a substitut
felicitats a la teva amiga!
segur que ho fa perque té il.lusió en tornar a reviure la maternitat. Ella més que ningú deu saber que no és un "substitut".
petons
Me n'alegro per això de la teva tieta!
La pregunta és difícil. Suposo que haurà demanat opinió als especialistes i que aquests hauran entès que no hi ha risc. No ho sé. Cada cas és un món. Ara, però, el que cal és recolzar-la i desitjar-li sort en l'embaràs.
Que cada uno con su vida hace lo que le venga en gana, mira que nos gusta a la gente entrometernos en casa agena.
Dejense de preocuparse por el crio, que aunque la "Vieja" muera, no será el unico huerfano de la historía.
Quien es nadie para robarle los sueños a una persona. Y si no tiene a quien dejarle la herencia que... quien te dice que quiera sustituir a su hijo...si tubiras tu otro con otra mujer, dejarias de querer a tu primera hija, pues no!! PUES MUCHO MENOS UNA MADRE...
Ea esa es mi opinion hoy jejejeje.
M'en alegro de que el teu familiar ja s'hagi refet.... Al respecte del tema de l'embaràs, tinc 41 anys, (al setembre 42), nova parella que no té fills, jo en tinc una de 13 anys, i tenim molts plans junts, a molt curt termini. Hem parlat del tema fills, jo ja he "complert" que es diu, però sé que a ell li encantaria ser pare biològic, però no sé com anirà el tema, ara em fa mandra pensar-ho, però i d'aquí un any? En aquests casos la natura és injusta amb les famelles humanes, el rellotge biològic és una cosa, les ganes són unes altres, i el poder tenir fills, hauria de ser igual per homes com per dones, però vamos, només de pensar en tornar a canviar bolquers, dentetes, coles i demés, uf, em fa mollllllta mandra :)
1º m'alegro de la teua tieta ;D be per ella.
2º, no pots replasar a un xiquet per altre, mai de la vida tant si es natural com si no, el que no esta, no estara mai i aixo no es deu fer, i el que tu dius, l'edad d'ella i els riscos, a mes a mes quan la criatura tinga 15 anys ella ja ne tindra 63 que si que vale que no es una edad massa major pero pa tindre un/una fill/a de 15 si que pense que ho es no se... clar esta que mai he estat en isa circustancia.
M'alegra saber que la teva tieta ha millorat,sempre són bones notícies!!
En relació al tema que planjeges, doncs és complicat, molt complicat. Fa temps vaig conèixer un cas similar i em va 'xocar' una mica, no l'edat sinó el tenir un fill per reemplaçar a un altre. D'entrada no em sembla una sortida massa sana... Repeteixo, complicat. I l'edat ¿?
Publica un comentari a l'entrada