El fet de treballar a un centre escolar em fa organitzar les meves activitats com cursos i ara ja es va acabant el curs 2009-2010 ha estat ple de bons moments i de no tants bons, algun com el curs de teatre tindrà la cloenda aquest mes. D'altres ja van acabar i encaro la meva vista al pròxim curs amb projectes i desitjos nous, entre altres potser un paper diferent a la fira de l'aixada, o un desig llargament cobejat com cantar a una coral . Es possible que algun no arribi a porti d'altres es presentin de improvis a una cantonada, perquè a la vida no mai tot es pot tindre assajat i planificat com una obra de teatre, i de cop poden sortir coses que no desitjaves o fer-se realitat desitjos llargament anhelats en tot cas , potser trobar-se amb allò que no esperaves un dels encants de la vida. Per que de fet sempre he cregut amb aquella definició de la vida que diu:
“ La vida es el que et va passant mentre estàs assegut fent altres plans”
I parlant de cants i pobles aquesta caço per els botiflers que ara corrent per sentenciar un poble, ara volen acabar amb nosaltres després de 4 anys de tocar-se els collons.
Una cosa que potser no esperava es que avui dilluns segurament dinaré amb algun conseller/ra de la Generalitat i potser el president i tot entres altres personalitats.
La raó es que per una tasca solidaria que porto exercint des de els 18 anys avui conjuntament amb altres persones anònimes que també exerceixen aquests tipus de solidaritat ens fan un petit homenatge.
.png)
.JPG)
15 comentaris:
En això trobam una de les belleses de la vida: les sorpreses i la improvisació. Bon dinar!
La vida és teatre; de vegades comèdia, i de vegades drama.
Aviat farem vacances...
per aquest sentit de l'imprevist, la vida potser té més a veure amb l'esport que amb el teatre.
Salut
Cadascú te el seu teatre particular i tots esperem que es baixi el taló com més tard millor
felicitats per la feina ben feta doncs :)
Sempre estem a l'escola!
Felicitats per l'homenatge! Si coincideixes amb el Conseller Castelles, li podries preguntar pel Cas Millet. Com es nega a aparèixer a la comissió d'investigació, a veure si li treus alguna cosa...
Mira, jo també temporitzo la meva vida per cursos! Ara, he dinat tranquil·leta a casa sense consellers... espero que hagis rebut un bon homenatge! i que hagi estat un bon dinar, com a mínim que es paeixi amb molta felicitat!
Ha anat bé, l'homenatge? segur que sí!! Ai, el teatre... ens fa escapar de la nostra vida actuant amb la vida d'uns altres personatges! Desconnexió i connexió a la vegada... Felicitats per aquests anys de dedicació!! segur que hi ha molta gent que n'està molt agraïda :)
conec gent que es dedica al teatre i sempre m'ha dit el mateix: no ho poden deixar. Enhorabona per la feina feta!!
Doncs estic segura que va ser un homanatge ben merescut me'n alegro molt per tú, saps els homenatges son per persones amb sort i estimades i ja es veu que a tú t'estimen molt.
I ara toca la estrena de l'obra la Ramona
Ja falta poquet !! uiiiiiiii quins nervis oi??
Pero ja se saps que será perfecte i ho passareu molt bé. Com diuen en aquests ambients de teatre "Molta merda"! ! ! i endavant!!
Petonets
la frase que dius tot sovint em ve al cap, i més últimament.
felicitats per l'homenatge!
petó*
Ays si, que el curs s´acava, com passa el temps!!
Sempre fent coses, eh?? s´ha d´aprofitar el temps, la vida, amb plans o sense ells, o canviant-los mil vegades!!!
PEtons
si tu fas de metge jo em poso malalt ja !!! ... salut
Què tal el teatre, el dinar i tu? Espero que TOT bé :) Un petó, artista, a mi em toca estrena la setmana que ve, aissssssss, quins nervis!!
Publica un comentari a l'entrada