Les xarxes socials 'tuenti', 'myspace', 'live spaces' o 'facebook'. Sembla que son el ultim crit en relacions socials, com el messenger com a eina de comunicació, personalment tinc facebook algú que en un principi desconeixia qui era em va enviar una invitació i ja hi soc, però realment ni m'entenc gaire ni el faig servir mes que per penjar els post del bloc i algun comentari que m'arriba que de vegades contesto, crec que internet te coses molt positivis i reconec que soc un gran usuari , com sabeu tinc blocs que son importants per a mi en ells dono sortides a moltes inquietuds, i he de reconèixer que en algun moment estat molt enganxat per això intento trobar un equilibri llogic i raonable entre la vida real i virtual, 2 hores de xat mai per mi superaran mig hora amb un cafè o una copa en viu i directe.
No em tornis a buscar murmurant-me al teclat,
que et mors per besar els meus llavis.
Tampoc em busquis mirant-me,
des d'una pantalla freda, de leds
ni amb un email escrit amb;
Times New Roman, del nº 12
xiuxiuejant els estralls que desitges
fer al meu sexe, de home.
Busca'm aquí, en el meu llit.
aquí on t'espera la meva pell,
on et besaran els meus llavis,
on t'acariciaran les meves mans.
Aquí trobaràs el que desitges,
el que enyores, els teus somnis fets realitat,
la teva realitat feta fantasia.
Aquí la compartiré amb tu,
però, no em busquis en cap altre lloc,
perquè no em trobaràs.
.....................
Ja fa temps vaig trobar aquesta imatge, em va sobta, jo ara mateix estic amb aquest post però se que la Lluna es darrera meu estirada esperant una carícia una paraula, mentre em fa companyia.
.png)
.JPG)
13 comentaris:
Mai pot substituir una pantalla la persona, mai! De vegades es pot donar que siguin les dues coses.
Bona la imatge del gos, molt bona!
Substituir, mai. Però el teclat pot ser un mitjà per apropar.
En un món més interconnectat que mai, sembla que s'han perdut alguns valors col·lectius. Pot semblar una paradoxa, però pel que veig dia a dia és així.
Tot ha de tenir el seu temps amb la seva justa mesura....totes les masses piquen!!!!! diuen
Estic amb tú !!
Tot en la justa mida es bó, quan traspasa la mida ja es excesiu.
Jo també tinc facebook però no m'hi conecto quasi mai, primer pel temps segon perque no se ben bé com funciona i també prefereix-ho una bona estoneta compartida cara a cara que per un xat.
Es bó tenir amistats i conèixer persones per la xarxa, però no té comparació amb el que pots compartir amb una persona davant d'un café o una copa.
De totes maneres agraeixo haver conegut molt bons amics en un sopar de bloggers que ens a unit molt mes del que pensava i d'altres que en persona es un autentic plaer poguer compartir moltes coses macas i especials,i tot per estar davant d'un teclat i compartit posts.
Però com he dit tot té un moment oportú.
Petonets guapo i bona setmana
D'acord amb tu noi, ja ho saps, algunes persones fan d'internet la seva vida, és un greu error.
Petonet!
Tot en el seu punt i en la justa mesura.
Per mi el blog, el facebook o similars fan que es trenqui la rutina diaria i és una eina que em fa conèixer persones d'allò més interessant.
Ara bé, un bon café amb bona companyia és dificil de superar.
I encara que a vegades no et digui res....
Et llegeixo.. en la intimitat de no dir res...
;-D
eiva, molt bé el poema!
i ben cert! les noves tecnologies estan bé, pro res com una conversa en viu i directe!
petó*
preciós el poema. m'ha encantat. ptns.
Com va dir el filosof Aristòtil el punt mig entre l'excés i la mancança! l'equilibri és difícil...els blocs per una cosa i una xerrada en directe per una altra...tot és al cap davall comunicació
Ainsssss jo soc Facebookadicta :( y el msn no el fai servir.
Aquest dibuix tan xulu emb fa plantejarme moltes coses...pero jo a la meva Kira sempre li fai mimos, ella mai m'abandona. jijiji, me l'estimu tantttttttttttttttttt.
en garbi te penjada al seu blog una frase que sempre m'ha agradat i
diu...
dediqueu temps als vostres, dons es en la unica feina que sou imprescindibles
petonets joan
sembla que aixo ja em funciona be...aprofitare per posar.me al dia
Publica un comentari a l'entrada