M'agrada:
Que m'escoltis sense jutjar-me, que opinis sense aconsellar-me, que confies en mi sense exigir-me, que m'ajudis sense intentar decidir per mi, que m'abracis sense asfixiar-me, que m'animis sense empènyer-me, que em sostinguis sense fer-te càrrec de mi, que em protegeixis sense mentides, que te m'apropis sense envair-me, que me acceptis i no provis de canviar-me, vull que sàpigues que avui pots contar amb mi.. sense condicions.
Potser demano massa?
.png)
.JPG)
22 comentaris:
Jo crec que "demanes l'impossible" ... Ja! Ja!
Com els estudiants de Paris al maig 1968.
Bona tarda Joan.
La Lluna en un cove!!!! Però per somniar no costa gens!
Home, jo també ho voldria, això!!!!
Per demanar que no quedi...
je, je, je... no home no, si això no és res... bé volia dir com l'Elfri, per demanar que no quedi, si ho aconsegueixes ja ens explicaràs com.
Noooo!! mai es demana massa quan es dona el mateix.Demanas el que es just.
Petonsss
Ostres
me quedat sorpresa dels comentaris...
que menys que el que demanes, si com diu la Lis, un esta dispossat a donar el mateix.
En realitat aixo serian uns minims en el joc de la complicitat.
petonets, per tu
Comptar amb tu sense condicions? Home, tu també les poses (tota aquesta llista tan ideal, però també tan irreal), per tant no és veritat que es pugui comptar amb tu sense condicions. O ho entés al revés?
Realment me estan so`prenet els comentaris,
veig que en les relacions hi han moltes coses comunes.
no, no és demanar massa, però sovint és difícil!
per demanar que no quedi...sempre és millor que no pas callar el que realment es vol
No, no, no demanes massa... són peticions amb sentit comú, no? I el que també és important... tenir a qui demanar-ho i que t'escolti.
Una abraçada
senzillament perfecte. aixo és el que hom necessita. Trobar-ho...ja es un altre cantar.
...sense condicions...
mai no es demana massa...compliquem les coses més senzilles...jeje
Petonets
Ni de conya! Això és el que hauria de ser sempre... però tot sovint, és veritat, que alguna cosa de totes les que has descrit es torça... ja ho deia aquella obra de teatre "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré"
Penso que sí que vols molt, en el què et diu Vida pot tenir raó. Demanar és fàcil donar és més difícil.
Veig que l'altre blog ha quedat parat. Pot ser que hi hagin tantes coses pel què protestar, que no se sap per on enfilar l'agulla.
Això es estimar…, sense condicions. Ens ha emocionat aquesta declaració, es allò que sempre hauria d’estar present.
Una abraçada
Has estat ben mimadet, oi? Perquè dius unes coses precioses!!!
dificilíssim equilibri el que demanes. Potser l'altra part diria: m'agrada que no em demanis tant
És la mida justa! M'agrada!
...l'amor incondicional, eh? El conec bé :)
Torno a estar per aquest món.
M'alegra saber que no has marxat.
Encontrando orden, és el meu nou nom de blog.
T'espero, com sempre
Publica un comentari a l'entrada