Amb aquesta carona qui li pot fer mal??? Que tendre... Quina preciositat m'encantaría tenir un !! I es natural que es defensi sempre hi ha algú mes gran que vol fer mal, i també passa amb quaselvol esser. Com nosaltres per exemple les nostres punxes encaara que siguin invisibles també hi son oi??
Els eriçons són tan dolços. Quan jo era petita jugava amb un i el vaig posar en una caixa de cartró amb l'aliment i l'aigua. Però cada matí que s'havia escapat ... He trobat que no vaig mai aprendre aquesta llengua i aquest hivern fent mal també:( Salutacions!
que cosa mas bonita oooooooooo me has enternecido tanto!!! Haber si lo consigo yo tambien, pasate por mi blog y le das un voto a mi angelillo!!! jijiji gracies macuuuuuu
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.
13 comentaris:
Quasi tots anem amb una cuirassa a sobre.
El millor de tot és quan trobes amb qui despullar-te i deixar de ser tan ferotges.
Un petó Stripper
Aquest eriçó és real? Quina carona!!
Sol passar això, sol passar...
home..potser punxes...
pero es ben cert
l'imatge divina..es tot tendressa
petons, joan
Però quina monada de bestioleta! És teva la foto?
Si, si ... però vés amb compte, t'aconsello que no tanquis la mà.
Bon dia Joan.
Amb aquesta carona qui li pot fer mal??? Que tendre...
Quina preciositat m'encantaría tenir un !! I es natural que es defensi sempre hi ha algú mes gran que vol fer mal, i també passa amb quaselvol esser. Com nosaltres per exemple les nostres punxes encaara que siguin invisibles també hi son oi??
Petonets
M'el puc emportar al meu bloc????
la millor defensa es sempre un bon atac
Però una cuirassa només eventual, Joan. Que anar punxant a tota hora no se'm fa gens atractiu.
És una preciositat!
Els eriçons són tan dolços. Quan jo era petita jugava amb un i el vaig posar en una caixa de cartró amb l'aliment i l'aigua. Però cada matí que s'havia escapat ...
He trobat que no vaig mai aprendre aquesta llengua i aquest hivern fent mal també:( Salutacions!
que cosa mas bonita oooooooooo me has enternecido tanto!!! Haber si lo consigo yo tambien, pasate por mi blog y le das un voto a mi angelillo!!! jijiji gracies macuuuuuu
és preciós!!!!!
Publica un comentari a l'entrada