Jo he de dir que normalment no soc gaire vergonyós ni tinc un sentit ample de fer el ridícul, dissabte de l'altre setmana em vaig tindre que vestir com surto a les fotos de sota per fer d'Agneta una personatge que sortia ( nomes es parlava de ella no estava físicament) la obra que vam representar a la fira de la verema de Artés , i que va servir per animar una mica la sobretaula , sempre fugint del humor “ Chavacano” .
I vosaltres sou molt vergonyosos?
Teniu molt sentit del ridícul?.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Soc com soc i en aquests post em venia de gust doncs això, fer-ho en vídeo i aquí el teniu, no es una meravella de , de fet em bellugo i faix les mil i una però es que soc com soc , i així m'accepto i per tant no m'amago, per que es important començar per acceptar-se un mateix.
PREVIA
Tots els que veu seguir el meu post d'ahir , us adreço a un afegit que he ossat al mateix, i ja aprofito per agrair-vos els vostres comentaris incloguen els mes durs que també em van ser molt útils. El post d'avui el faig una mica mes animat.
MIREU LA FOTO.
Mireu la foto
M'agradaria que em comenteu la foto de sota el us vingui al cap, no us talleu i si us animeu una mica mes li busqueu dos eslògans publicitaris aquest producte un eslògan dirigit a les dones i un altre als homes , esta clar per que comprin el producte.jpg)
LA CONTRAPORTADA
Hi ha una frase que diu que sense humilitat no existeix la bellesa, i jo crec que aquesta dona del vídeo , malgrat ser una super-estar té una gran bellesa global.( Com totes vosaltres)
Recordo perfectament el seu naixement, el nom de la metgessa de la llevadora, quant me la van posar per primer cop al braços acabada de néixer i la llevadora em va dir , que no sents que diu ,”papa fes-me petonets” l'emoció , les llàgrimes ufff ser pare us asseguro que es tant fort com ser mare.
Avui tindria que ser un dia feliç per mi, però no ho es, per que no la podré abraçar i dir-li quant l'estimo , i no es per que estigui a Girona estudiant, es per que fa un temps massa temps la nostra comunicació es va trencar, jo se que es culpa meva , que per circumstancies la vaig deixar de banda en algun moment, i el temps a fet augmentar la meva por, la meva culpabilitat de haver fallat com a pare, i la por ha sentir-me rebutjat , a que em digui que ja no m'estima , la maleïda por i jo.... Han fet que la trucada, el necessari diàleg no s'hagin produït... Segurament avui intentaré trucar-la 1000 cops, per felicitar-la dir-li que l'estimo...
I acabaré enviant un sms covard..
De fet fa uns quants dies que sabia que aquest dia arribaria, i entre això la grip , i altres coses porto ja masses dies que amago el meu dolor i les llàgrimes per els racons i soc mes borde de lo habitual.
Com veieu aquests que sembla que s'hagin de menjar el mon i semblant tants segurs i forts, realment som una merda i de vegades molt febles les aparençàs enganyen tant.
AFEIXIT 23 hores 21-10 -2009.
Us vull agrair a tots i totes els vostres comentaris, us vull dir que finalment l'he trucat i malgrat no m'ha despenjat el telefon no podia o no ha volgut li he pogut deixar un missatge malgrat que a mig missatge m'ha vençut l'emoció crec que l'entendrà espero la seva trucada si no ho faré jo. Moltes gracies de nou a tots. Les vostres paraules m'han ajudat molt. Ara acabo de descobrir el seu facebook i l'enviat un missatge, i si físicament es sembla a mi el seu caràcter també. Al menys això em diuen.
De fet es bastant infreqüent que en aquest bloc , jo escrigui de temes socials o polítics , i no es per que no tingui opinió o sigui alie al que passa al meu voltant, es mes aviat per pudor, puc ser capaç de penjar una foto meva en cal´calçotets , després em fa tall parlar de política, avui ho vull fer , per que hi han coses que clamen al cel.
CAS MILLET
Jo realment pensava que en aquest país la justícia tenia vergonya i funcionava, ( obviant els tribunals que en lloc de dicta sentencies segons interpretació purament jurídica ho fan segons el partit que els anomena per el càrrec ) però el fet de un cas tan evident com el del senyor Millet i companyia, han confessat el delicte ( Bé nomes una part) les proves son aclaparadores, I avui després de un munt de dies , després de declarar davant del jutge i surten en llibertat, AL.LUCINO SENTO VERGONYA; ESTUPOR.
On collons es allò de la alarma social?
Per que no va ser detingut i emmanillat com un lladre o presumpte delinqüent qualsevol?
Per que pogut disposar de advocat , quant un detingut no pot parlar amb el seu advocat fins després de declarar?
Per que diuen “ Desvio de fondos? I no que a robat?
Per que encara te la creu de Sant Jordi?
Per que encara te el títol de senyor de Barcelona?
Per que cap polític ni cap partit a dit que ingresses a presó provisional?
Val no tindrà passaport, però algú creu que es quedara a aquí a esperar ell judici?
AQUESTES INJUSTICIES M'ENCENEN
I esta molt clar per les imatges que ni esta penedit, ni avergonyit, no es una burla per els Catalans que aquest home estigui al carrer?
L'home de dintre del mirall em mira. No el reconec. Però jo per a ell no tinc secrets. M'insulta de tant en tant. Em diu que sóc un fracassat quan està simpàtic. Però pot arribar a dir-me coses horribles. És capaç de veure'm per dintre d'una forma aterridora. A ell, li dóna igual que portigairebé un mes sense afaitar-me. No li importa cap disfressa que em posi. Sempre em reconeix.Encara que estigui molt despentinat i li tregui la llengua.
- Coneix els meus secrets. Les coses que dic només perquè se suposa que he de dir-les. Totes les decepcions. Sobre tot aquelles en les quals sóc subjecte actiu. Els cants de sirena pels quals em deixo dur. Tot. Ho sap tot del meu el molt poca-solta . Jo se molt poques coses sobre ell. De vegades li parlo. No m'escolta. Sap sempre per on van els meus pensaments. I no ho suporto.
......................
Recordo una persona que em deia , Joan et conec com si t'hagués parit, jo sempre li deia , no crec per que encara no m'acaba t de conèixer jo.
Vosaltres us coneixeu bé ho tot sovint us sorpreneu a vosaltres mateixos?
LA CONTRAPORTADA
Te collons?
STRIPER DIU:
De vegades fas un post i penses ostres crec que ha quedat força bé després, la quantitat de comentaris et fa pensar si potser no ho havies fet tan bé, això es el que m'ha passat amb el post anterior, A RITME DE BLUES....., al que he intentat combinar un text eròtic,amb musica, de fet he de dir que tots els comentaris en son d'elogi, però trobo a mancar d'altres, i em plantejo diverses causes, un text massa fort, massa masclista, el Clinton, en tot cas s'accepten critiques per que de elles també s'aprenc , no us talleu de veritat, també us vull dir que malgrat, pensar que aquest bloc a baixat de nivell i que el seu contingut i temàtica ja cansa, in fa alguns dies em plantejava el post de tancament, un que es mes dur que “ El alcoyano” continua endavant amb ganes de ressorgir i amb objectius per assolir, Gracies a tots per llegir-me.
MATEMÀTICAS DEL SEXE..jpg)
Diuen (gairebé) tots els homes aparellats a certa edat que la seva vida sexual és més que satisfactòria. Concreten a més, que ho fan almenys dues vegades a la setmana, una de les sessions sent (de costum) un dissabte.
Diuen també (gairebé) totes les dones aparellades a certa edat que la seva vida sexual és lamentablement pobra i escassa. Concreten a més, que sí, ho fan dues vegades a l'any, però en una de les sessions ?ell?? es va quedar dormit enmig ( De les cames ) de la feina.
Des de sempre els comptes d'ambdós sexes mai quadren.
I ja que fa poc vaig llegir de la gran quantitat de relacions sexuals dels xinesos medievals, avui em pregunto: I quantes vegades és la quantitat normal? El totpoderós Institut de Nacional d'Estadística segurament sabrà quin és la mitjana entre les 361 concubines del sultà de Brunei, i de les 10 amants del caballeiri dels país ......, i del actor de moda a les revistes del cor, o dels protagonistes del cord de la ciutat. Peró fonts molt ben assabentades diuen que:
És simplement la suma del que vols i El que pots dividit entre dos.
Jo sincerament crec que en qüestions de sexe , no cal portar una regularitat a rajaploma, mes aviat quant un te ganes i si una setmana no s'arriba a la mitjana a la aproxima endarrerits i tot i si per voltants de nadal els números ja quadren llum amb un oli.
I si al llegir aquest post en-recordes del ultim cop ( No cal que ens ho diguis, si vols som tot orelles) doncs ja pots estar content/ta.
LA CONTRAPORTADA.
Recordo aquella cançó de “ los Panchos “( vídeo a sota) que deia. “ ese lunar que tienes cielito lindo” I la veritat quan veig les teves no se quina triar...
El vídeo
El membre inundava la seva boca fins a provocar-li arcades, fins a sentir que li faltava la respiració, que el moviment del seu company l'ofegava mentre que llàgrimes escapaven involuntàriament a causa del esforç de contenir el genital erecte dintre de la seva boca penetrant-la. L'observava el seu rostre mentre li acariciava el cabell, per a després prendre'l fermament entre les seves mans. Li encantava acariciar les seves galtes fins a sentir-se a si mateix inundant-la. Va ser en aquest moment que la va agafa de la cintura fins a posar la seva entrecuixa damunt de la seva boca, mentre que el seu cap s'enfonsava en el jaç a pesar de lo lleuger del cos d'ella. La seva llengua llepava amb passió, mentre que ella brunyia l'entrecuix humida sobre el seu rostre. A ell li encantava el sabor de la seva companya. Els dos gaudien sense altre límit que la imaginació. En aquest moment, des d'una finestra semi-oberta, una melodia urbana va inundar l'habitació: els sons que provenien del carrer, del pas continu de vehicles i la gent , es confonien amb els gemecs guturals dels amants, amb els gemecs vesats per tots els racons de l'habitació, d'aquell lloc que era testimoni i còmplice de la passió de la trobada de dues ànimes materialitzades sobre el llenguatge dels cossos, sobre aquell diàleg sense paraules basat en la comunió del silenci, en la complicitat de dos éssers que se sentien immortals dintre d'aquest instant etern.
De petit m'agradaven els vaixells,pensava que de gran......
Seria enginyer naval,
i dissenyaria grans vaixells
eh !!!! Dels de fer feliç,
no dels del que porten canons,
que fan plorar als infants........
Ara em DIUEN que ja soc
gran?
I de tant en tant faig vaixells de paper
i els envio a buscar somriures.....
De vegades tornen plens de somriures ,
de tots els colors, però,
de petit mai pensava que,
escriuria un poema i ,
us el deixaria llegir.
I avui que ja no estic,
tant enfadat amb mi
us deixo llegir aquest poema :
Delicadament veig com la teva pell s'eriça ,
quan l'acaricio amb les meves mans,
sento com respires, quan el meu alè,
dibuixa petons a la teva orella,
I et fas fen irresistible per al meu desig
m'entres la meva boca acarona la teva pell.
Les meves mans ballen, una dolça tarantel·la
a sobre els teus pits,de mugró de maduixa dolça,
sento com la teva boca tremola
al acostar-se lentament al meu coll.
I el respir agitat de dos cossos
composen una bella melodia,
de seducció i sexualitat.
I delicadament em submergeixo
dins el teu cos... Al teu cos
esclatant estrelles al teu interior...
Esclaten gens delicadament furioses de plaer.
Veus com m'encenc? Quan solament està la teva presència ,
veus com m'oblido del món? Quan el teu cos esta davant meu,
veus perquè m'agrada acariciar-te? Tant delicadament. 
Per cert tu que volies ser de gran?
De vegades que s'enfadin amb tu,
o esta enfadat amb algú, fa mal,
però en fa mes si estàs enfadat amb tu mateix.
Que algú et falli es frustrant,
però fallar-te a tu mateix
es pitjor.
Estic decepcionat i enfadat amb mi mateix no vull
explicar els motius però crec que ho superaré.
Vosaltres també us enfadeu amb vosaltres mateixos?
.png)
.JPG)
