Crec que es el primer post que faix per recomanar un llibre i en aquest cas es UNA SORTIDA DIGNA, ple de contes i ple de vida , el seu autor es Jesús M. Tibau company blocaire de Tens un racó dalt del món.
Felicitats per aquest llibre Jesús.
Clicar per veure mes gran
Si parlo dels teus ulls em fan ressò 
EL FUMET
En primer lloc es molt important el fumet els ingredients son:
Sobrara fumet el podeu congelar en fraccions per utilitzar mes cops.
1,200 gr. aproximadament de peixos de roca (morralla), cap de lluç...Espines..
1 porro 1ceba 2 pastanaga( Ho tallem petit)
1 farcell d'herbes (Julivert, llorer, romaní, farigola, etc) ja els venen fets
8 cullerades d'oli d'oliva
1 got de vi blanc
4 litres d'aigua Sal
Per fer-ho posem l'oli a la olla i sofregim lleugerament els ingredients, afegim aigua i esperem que comenci a bullir molt important no ha de bullir mes de 30 minuts, després colar i reservar.
Necessitem ;
Fideus prims
Fumet
Oli suau d'oliva
oli de Gira-sol
sipia
Gambes
un all
En primer lloc a una olla o una paella molt grossa posem l'oli de gira-sol , i quant estigui calent anem fregint els fideus fins que es posin rossos , millor anar tirant els fideus en poca quantitat, després posar a un colador que deixin anar l'oli i reservar.
A la paella on farem la fideua posem oli de oliva i daurem l'all amb pell que retirarem , fregim els caps de las gambes quant estiguin fets els aixafem amb in cap de morter per que deixin anar tot el sabor , i incorporem el caps al fumet que tindrem escalfant a foc lent, fregim les cues de les gambes, la sípia la podem fer amb una paella apart amb poc oli i la incorporem , quant la paella estigui molt calenta amb un minut o dos hi ha prou , la incorporem a la paella amb las gambes, li afeixi'm els fideus i ho remenem tot , i afeixi'm el fumet que del que haurem tret els caps de las gambes, que cobreixi els fideus, ho deixem fer fins que haguí absorbit el fumet.
Es menja amb un all i oli que posarem a la taula per cada un es posi el que li vingui de gust.
BON PROFIT.
Diumenge remenant els meus apunts de cuina vaig trobar aquesta retall del regió 7 del 2002 , que guardava per la foto om surto, coi em va fer molta il·lusió, la recepta era meva .Era una variació d'aquesta recepta.
Aquests els vaig fer a la feina per el dinar de nadal.
Havia una vegada una dona ella es veia, lleixa, esquifida he insignificant i així es feia veure als demés. Un dia el va va veure i es va enamorar de aquell home que era el lo que sempre havia somiat . Passava davant seu diàriament. I nomes li deia? hola? Quan va anant agafant confiança, li donava el bon dia. Somiava amb un frec seu, amb una carícia. Però nomes rebia ignorància o frases seques. La dona insistia, encara que cada frase antipàtica li feia mal, la feria en el més profund. Ell sembla no adonar-se. Havia dies que ho duia més o menys bé, uns altres marxava malenconiosa a casa. Sabia que no tenia molt que oferir-li nomes el seu afecte, la seva calor i els seus braços oberts. No tenien gens que veure la una amb l'altre. Ell dur i fred amb ella. I ella erre que erre . Fins que un dia, ell va dir una paraula amable! La diminuta enamorada es va créixer. Va veure que un esbós de somriure anava dirigit a ella. Se li van anar tots els descoratjaments, va pensar que tenia força ser suficient per a anar acostant-se a Ell I creia que arribaria el dia en el qual li digués tot el que el desitjava . Va anar augmentant la seva auto-estima, el seu valor. A Ell ja no el veia tan gran, ni tan fred, ni tan llunya. El veia de la seva alçada , ara veia els seus llavis a prop. Li va poder donar aquest petó, aquesta abraçada. Li va transmetre la seva calor, el seu poder. ...i van ser feliços.
El home que es creia insignificant.
Havia una vegada un home ell es veia, lleix, esquifit he insignificant i així es feia veure als demés. Un dia ela va va veure i es va enamorar de aquella dona que era el lo que sempre havia somiat . Passava davant seu diàriament. I nomes li deia? hola? Quan va anant agafant confiança, li donava el bon dia. Somiava amb un frec seu, amb una carícia. Però nomes rebia ignorància o frases seques. El home insistia, encara que cada frase antipàtica li feia mal, la feria en el més profund. Ella semblava no adonar-se. Havia dies que ho duia més o menys bé, uns altres marxava malenconiós a casa. Sabia que no tenia molt que oferir-li nomes el seu afecte, la seva calor i els seus braços oberts. No tenien gens que veure la un amb l'altre. Ella dur i fred amb ell. I ell erre que erre . Fins que un dia, ella va dir una paraula amable! El diminut enamorat es va créixer. Va veure que un esbós de somriure anava dirigit a ell. Se li van anar tots els descoratjaments, va pensar que tenia força ser suficient per a anar acostant-se a ella. I creia que arribaria el dia en el qual li digués tot el que el desitjava . Va anar augmentant la seva auto-estima, el seu valor. A lla ja no la veia tan gran, ni tan fred, ni tan llunya. La veia de la seva alçada , ara veia els seus llavis a prop. Li va poder donar aquest petó, aquesta abraçada. Li va transmetre la seva calor, el seu poder. ...i van ser feliços.
.............
I aquest contes tenen allò que en Castellà diuen “ Moraleja”
“ Per dura que sigui la pedra la persistència de una gota d'aigua
li acaba fent forat “
" I cal que ens agradem nosaltros mateixos , per agradar als demes"
Afexit avui 15-11-2009 a les 22,07
En referència al post anterior.
Finalment avui m'he trobat amb La Núria i el Gerard, ha sigut un dia de nervis havíem quedat a les 18 hores, ens hem fet petons , ens hem abraçat, i ens en conjurat , que teníem que reprendre el contacte, i reprendre la relació pare-fills que absurdament se havia trencat, i molt important hem rigut junts. Estic content i feliç. La Núria esta molt guapa ei i el Gerard també.
Si no el recordeu mireu AQUI , després d'aquell dia , que la vaig trucar i no em va agafar el telefon, ni contestar al Facebook , pensava que tindria que trucar-la insistir fins que poder parlar amb ella, avui tornava a pensar , que tenia que tornar a intentar-ho
( Realment no ha passat cap problema nomes que per circumstancies, que absurdament van fer que ens distanciem, tant de ella com del meu fill, de la meva primera parella tinc dos fills el Gerard i la Núria i malgrat ja fa temps que estic separat de la seva mare teníem relació de pare i fills, el meu fill es mes gran va néixer quant jo tenia 18 anys, llavors no feien cursets com els de la junta d'Extremadura)
I avui me ha trucar el Gerard ( sentir que em deia papa soc el Gerard ha sigut....) , per dir-me que sabia que havia trucat a la seva germana ,que no em va contestar per que estava a la dutxa , i si m'anava be quedar aquest cap de setmana per prendre alguna cosa i xerrar, ara mateix tinc una mescla de por (terror) i de il·lusió , desitjo i espero que tot plegat sigui l'inici de allò que mai es tenia que haver distanciat.
De fet seria per mi un regal magnific que la nit de nadal, el dia 24 de desembre es el meu aniversari, sopem junts per celebrar-ho com sempre havíem fet .
Ja us explicare.
Crec que ja que no hi foto aquesta cançó que segurament cantarem al musical que preparem a teatre es força adient.
En aquest post no vull parlar de:
Que la ètica a la política ara ens la volen vendre amb legalitat, de segur que es legal el munt de càrrecs de las dona del Montilla, i la activitat particular del Felip puig, i que cada càrrec posi a dit a germans , dones, cosins.... Peró es ètic?
De que el Millet campa somrient per el carrer i cada dia augmenta la conta de milions que va robar, i de tant en tant deu mirar els vídeos dels viatges que li vam pagar entre tots...
De que ficar a xoriços a la presó de Soto del Real , portin el cognom que portin es digui atacar Catalunya , i que aquest senyors robessin als Catalans quin nom te?
De que els polítics diguin que ara existeix una desafecció en vers ells i ho vulguin arreglar amb un decret, i si millor comencem a canviar de polítics
De lo que si vull parlar es de:
Que amb tot el munt de dies per celebrar coses que existeixen no existeixi un dia mundial del somriure, per sol ventar-ho jo us poso aquest vídeos de sota a veure si em feu un somriure de orella a orella . Que no que no produeix arrugàs.
De vegades un el somni de un desig provoca un bon somriure.
La pròxima recepta serà la de la fideua, que malgrat es molt fàcil de preparar, també te els seus secrets.
Aquells gloriosos anys...
Érem joves i teníem en la cartera poc diners
i fotos de alguna noia en blanc i negre,
encara que nosaltres la veiem en thecnicolor..
Érem joves, semblaven bandades de ocells,
amb les nostres sortides nocturnes en colla,
i fèiem corbes les línies rectes de la carretera,
i cridàvem eslògans poc comercials i sense cap rima
sobre lo bonic que resultava viure, llavors.
Érem joves i jugàvem en les voreres a bufar-li
les faldilles de les rosses diplomades ,
que passaven pel nostre costat amb aires de grandesa,
creient-se millors que nosaltres, i sent, això sí, molt més guapes.
Érem joves i teníem ganes d'arribar molt lluny,
i parlàvem que ja ho sabíem, que si,
que calia caure per a arribar tan lluny com volíem,
però no sabíem que tant, tant, tant, tant.
Érem joves i teníem ganes de trobar una resposta,
que encaixés al final de totes les preguntes.
Érem joves i teníem talent.
Talent per a ser músics o poetes, talent per a ser actors,
talent per a estimar a destre i a sinistre, talent per a fer les coses bé.
I al final va resultar que no vam saber fer-lo.
O tal vegada, no teníem talent. Érem joves.
Tant joves!!!!!
-------------------------------------
Aquestes paraules de dalt , intentant descriure una etapa , per la que tots passem , cada generació ho fa en un
escenari diferent i del foc de camp , la guitarra i les cançons em passat al messenguer amb vídeo trucada i el Mp3, jo us deixo mitjançant la musica un xic de lo que va ser el meu escenari.
El compromís.
El pop i lo que la modernitat que venia d'allà.
Lo de aquí
DEL PAIS DEL COSTAT
PROHIBIDA
Ara m'he donat compte que aquí no em cabria tota la musica , us he deixat un bon grapat.
Amb aquest post tant llarg volia arribar a un cosa, jo recordo que en certa etapa senties certa vergonya he incomprensió algunes de les coses que feien els teus pares, i jo ara quant de vegades la meva filla de 13 anys em diu que depenc el que faix ho el que em poso faix el ridícul, veig que es torna a reviure abans com a fill ara com a pare. I malgrat tot l'altre dia que vaig dir es que ja tinc una edat, em van dir:
“Joan has de viure amb la edat que tens al cor no la que tens al cap” .
I collons ara me he adonat que soc molt jove , que el meu cort batega encara molt fort !!!!!
Avui m'entres mandrejava al llit, tenia somnis , i potser eren massa infantils, massa ingenu-os,massa demanar ser mes feliç, ser feliç, potser encara no he aprés , per que quant me aixecat la caiguda me ha tornar a la realitat , fa fred i esta núvol.
Que passeu un bon dissabte.
Avui us deixo un petit poema , sobre les sensacions que records, que et pot portar una olor, un perfum, que de vegades associem a una persona a un fet,i que de vegades ens queda a sobre allargant la presencia d'aquella persona, desitjo que us agradi. Lo segon es microconte va ja uns dies vaig llegir AQUÍ i AQUÍ em vaig posar mans a l'obra m'ha costat però al final ha sortit i l'enviat i el poso aquí per compartir-ho amb vosaltres. Tingueu un bon cap de setmana.
Tu ni em coneixes.
Però jo t'he pres una gota de la teva olor
i la duc amagada al fons del nas.
Quan vull dormir amb tu
respiro profundament i ella et duu..
a la vora del teu coll
sota la teva orella
Quan vull somiar despert
l'acomodo al meu pit..
i em regala agafat ha la teva mà
un passeig pel carrer
Encara que tu no em coneguis.
Ni sàpigues de les meves mirades.
MICROCONTE
El secret de la lluna.
La Lluna mira divertida l' humanitat, intenta desxifrar secrets, intencions, anhels urbans i campestres, ser confident de l'amor o la mort, confessora silenciosa del que plora, del que escriu versos tristos o apassionats ,però ella te un secret espera l'eclipsi per a besar al Sol.
.png)
.JPG)
