POST BREU.

No hi ha millor manera de gaudir del temps que despreocupant-se d'ell. I no hi ha millor manera de ser un bon amant que despreocupant-se  de ser-ho

(Valérie Tasso)

HELP PLEASE

Em miro aquest vídeo i la veritat no se que deu anuncia aquesta noia si un desodorat, laca ,un producte per atraure homes amb bigotis, o potser sirenos, i sembla que no deu ser fred per que quant se l'ha posat no ha posat carona, m'ajudeu.

AFEXIT 28-11-2009.21,23 hores
La indignitat d'Espanya (editorial conjunt)
Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc.
Ajudareu a la seva difusió.

MES QUE UN REGAL.

Sempre he pensat que regalar una flor, regalar flors es molt mes que un regal, es com dir un munt de coses que no es poden dir per que no sempre es fàcil expressar, sentiments, emocions, sensacions .. I una flor diu tant.

No ho penseu?

I per això avui em be de gust regalar-vos aquestes flor cuidades per mi, son de ara de la tardor i es que la tardor també te la seva bellesa, no nomes tenen la bellesa les noies de 20 anys.

Striptease de musica.

Això es un striptease de cançons que m'han agradat o que han estat presents a la meva vida, i no tenen per que coincidir amb el tema del post, aquesta de avui potser o fa , va ser un gran èxit i crec jo que on diu rosa també pot dir clavell.

AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.

VERMELL,NEGRE,UN ALTRE; CAP!!!!

La roba interior es la ultima porta abans d'endinsar-se, al plaer. 

Jo crec que tothom homes i dones davant de una cita , que pot acabar amb una relació estreta (pell& pell)va preparat per dintre.

Per que a qui si en fixem en la roba interior de la nostra parella?

Abaix hi han dos colors clàssics qual preferiu? Potser un altre?

O potser millor sense ?

Vinga no sigueu gaire timits ni timidas i us mulleu.

Striptease de musica.

Avui no es una cançó es tota una orquestra, que va fer ballar a molta gent i que encara fa ballar amb Manel Joseph, “la voz” al davant des de el 1974.

AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.

LLEPADES......

Hi han llepades i llepades.. segons el moment, el lloc i la persona pot ser la cosa més vulgar o el més eròtic que un pugui fer... perquè llepar, llepar i llepar... cansa, esgota i pot ser una mica porc... però quan et fonen a petons, carícies i manyagues... rebre un deliciosa llepada m'embogeix... pot ser des del pessigolleig amb la punta de la llengua que estarrufa tota la teva pell i et dóna aquest punt de riure nerviós... o directament aquest llepada gairebé animal que et recorre lent i que em fa inspirar lenta i intensament per a gaudir de tot el plaer que m'envaïx....

Bé aquesta és la meva visió de las llepades....

Striptease de musica.

Una de las poques cançons que en se sencera, la trobo molt especial i potser m'agradaria que ...

AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.

CONTES BREUS; AL TREN

De vegades la rutina diària com un desplaçament en tren, esta plena de vida  de seducció, de mirades,furtives o no tant , aquest conte en reflexa una d'aquestes situacions.


"Morbo, molt morbo..." això és el que has sentit. Si, quan em miraves, davant meu.. com gairebé cada matí. 

Es que t'agrada la meva maduresa atractiva, seductora, atrevida i de vegades provocadora...

T'ocultes amb un periòdic però t'agrada el joc morbós de les mirades, jo llegeixo o escric, però noto la teva mirada.. si, quan mires furtivament sense que jo et vegi.

He vist el teu pensament, t'intimido?, però si jo no faig gens... Però veig com em mires en el reflex de la finestreta del tren, parles francès? Qui...

Però en una d'aquestes mirades he llegit els teus pensaments, les teves pupil·les... I és que t'he donat morb, molt morb, però si jo no faig gens... solament llegeixo, escric... i miro per la finestreta... és cert, somric però és pels meus pensaments.

Però els teus, me'ls imagino.. i jo, no faig res...

Fins dema... ,,,,,,,,,,,,,,,,

Striptease de musica.

Una cançó que al seu moment va triomfar i que fa poc va tornar a sentir-se.

AUTO SPAM 

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.

CONTES BREUS; TROBADA FUGAÇ

Havia una vegada dues persones que gairebé no es coneixien. Res les unia abans, vivien en dues ciutats diferents, no tan llunyanes com per a ser mons distints però no tan properes com perquè fos fàcil trobar-se. Aquestes persones van compartir unes hores que el pas del temps no va poder fer que oblidessin. Cap recorda massa bé què es van dir, però si recorden les cames entrellaçades sobre els llençols, l'aigua relliscant sobre els seus cossos nusos , els sorolls de la ciutat nocturna esmorteïts per les cortines d'una habitació d'hotel on només s'escoltava el so líquid dels petons, de les llengües recorrent la pell del altre, i dels sexes enfrontant-se. Tots dos es van aprendre el camí del plaer de l'altre, i van desitjar recórrer-lo novament. Potser, més aviat que tard, tornin a trobar-se.

AMOR; PUR I SIMPLE AMOR.

Es van trobar a la llum de les espelmes

un sopar deliciós els esperava,

taula nomes per a dos ,

vi, postres, nous,

musica de fons i aroma a canyella.

Ella duia el seu millor vestit,

blanc com llum de lluna,

les seves galtes enrojolades i llargs rínxols blancs,

que brillaven com el sol,

ell la mirava a la cara,

però la veia en la seva imaginació.

Ell, vestit blau marí, ulls blau turquesa,

somriure agradable,

recordant el primer dia , que la va veure,

era tan bonica, es tan bonica, s'apropa,

la besa suaument, i amb un gest seductor,

la convida a ballar.

Es una musica molt romàntica,

com amants sota lluna plena,

dansen amb curosos passos,

i petons robats ,per la pista de ball.

Acaricien els seus rostres amb dolçor,

amb amor, somriuen tímidament,

ella enrojolada, el mira a l'infinit dels seus ulls

tots dos somriuen amb el cor.

Una nit es van jurar amor etern,

fins a la fi de les seves dies,

sense oblidar-se mai un dia.

Mes de 40 anys fent niu junts,

sempre ple de dolces mirades

i farcit de somriures tendres.

No havia frontera per a ells,

un obsta-cul no els desesperançava ,

s'estimaven malgrat tot.
I si era fosc i amb els seus ulls no es podien veure,

amb les seves ànimes si es podien tocar....

I amb els seus cors estimar.

Poema dedicat a l'amor , i a tots el que creuen amb ell, i no nomes l'amor de parella també l'altre amor. Malgrat que a vegades es dolorós i tantes vegades pur, fort, etern i meravellós.

Striptease de musica.

Amb aquest post vull iniciar una nova secció al bloc la de la musica, per que a traves de la musica,també es despullen histories i records.

Ahir vaig esta a un concert de Santa Cecília i una de les cançons la que poso en primer lloc era com un himne , als meus anys joves tantes vegades tocada amb la guitarra al voltant de uns amics i un foc , després vaig recorda la segona i crec que malgrat els anys totes dues conserven un missatge , actual i necessari.

AUTO SPAM

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.

COSES DE LA FEINA...

Tenia ganes de parlar-vos un dia de aquesta feina meva de Striper, que despullar-se en public i amb certa gracia no es gens fàcil, i a mes te el seus riscos a vegades sembla que tinguis que acabar totalment indefens amb pilota picada a sota de un munt de gent, i els canvis de temperatura als que esta sotmès, de tant en tant agafo un refredat de collons.

De fet a mi lo del striptease me agrada en parella , entrar a la habitació sentir la musica amb la llum de unes espelmes mmmm. I els sostenidors que et cauen a sobre.

A vosaltres us agrada això del striptease, n'heu fet ho us han fet algun cop?

Jo us poso el repertori de musica que tinc depenent de la situació , quina escolliu?

Ho potser preferiu un altre musica?

Sincopat: I like to move it. Reel 2 real

Sensual i lent: Let’s get it on. Marvin Gaye

Poca-solta i actual: Naughty girl. Beyoncé

Cadenciós y voluptuós: Sex Me. R. Kelly

Marxa: Dancing with my self. Billy Idol

Clàssic actual: You can leave your hat on. Joe Cocker

Petita variació actual: Unchain My Heart. Joe Cocker

Rape-ro i rítmic: Let me blow your mind. Eve

Desgarrado: Born to be wild. Steppenwolf

Alternatiu: Superfreak de Rick James

Emocionant: Bolero de Ravel

Apassionant: La danza del fuego

Popular: Rock’n’roll de Gary Glitter

Atrevit i espectacular: L’amour est un oiseau rebel, de Carmen de Bizet

AUTO SPAM

ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR

AQUI.

EQUIVOCAR-ME

No vull renunciar a la deliciosa llibertat d'equivocar-me.

(Charles Chaplin)

Peró tampoc vull recrear-me en la justificació d'equivocar-se

(Jo mateix)

LA CONTRAPORTADA

La contraportada ha sigut una secció habitual aquest post, i ara neix com un nou bloc, un bloc que també escriurà el Striper hi on despullara temes d'actualitat, el podeu visitar AQUI.